<?xml version="1.0"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xml:lang="ast">
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/api.php?action=feedcontributions&amp;feedformat=atom&amp;user=Admin</id>
		<title>Asturlhionés unifhicáu - Collaboraciones del usuariu [ast]</title>
		<link rel="self" type="application/atom+xml" href="https://iventia.com/asturlhiones/api.php?action=feedcontributions&amp;feedformat=atom&amp;user=Admin"/>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Especial:Contribuciones/Admin"/>
		<updated>2026-04-09T18:45:15Z</updated>
		<subtitle>Collaboraciones del usuariu</subtitle>
		<generator>MediaWiki 1.29.0</generator>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=MediaWiki:Sidebar&amp;diff=259</id>
		<title>MediaWiki:Sidebar</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=MediaWiki:Sidebar&amp;diff=259"/>
				<updated>2010-01-10T14:42:17Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;* navigation&lt;br /&gt;
** mainpage|mainpage-description&lt;br /&gt;
** Propuesta ortográfica de l&amp;#039;asturlhionés unifhicáu|Propuesta ortográfica&lt;br /&gt;
** Portal:Filología|Filología asturlhionesa&lt;br /&gt;
** Portal:Mapàs|Mapàs lhingüísticus&lt;br /&gt;
** Portal:Hestoria|Hestoria de la lhingua&lt;br /&gt;
** Portal:Geografía|Geografía lhingüística&lt;br /&gt;
** Portal:Lhiteratura|Lhiteratura&lt;br /&gt;
** currentevents-url|currentevents&lt;br /&gt;
** recentchanges-url|recentchanges&lt;br /&gt;
** randompage-url|randompage&lt;br /&gt;
** helppage|help&lt;br /&gt;
** http://www.iventia.com/ |Asturleonés&lt;br /&gt;
* SEARCH&lt;br /&gt;
* TOOLBOX&lt;br /&gt;
* LANGUAGES&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Asturlhion%C3%A9s_ucidental&amp;diff=258</id>
		<title>Asturlhionés ucidental</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Asturlhion%C3%A9s_ucidental&amp;diff=258"/>
				<updated>2009-12-08T09:32:44Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;L&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;asturlhionés ucidental&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; o &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;ástur&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (tamién asturianu-lhionés, n&amp;#039;Asturiàs bable o asturianu, en Lhión lhionés, i en Miranda&amp;#039;l Dueru mirandés) yê &amp;lt;ref&amp;gt;Menéndez Pidal, R. &amp;#039;&amp;#039;El Dialecto Leonés&amp;#039;&amp;#039;. Madrid: 1906&amp;lt;/ref&amp;gt; un dialeutu del diasistema [[asturlhionés]]. Sudivídissi n&amp;#039;asturianu-lhionés o ástur [[ástur ucidental|ucidental]], [[ástur central|central]] i [[ástur oriental|oriental]], i al mesmu tiempu recibi los nomnis (alministrativa- i políticamenti definíus) de [[asturianu|lhingua asturiana]], [[lhionés|lhingua lhionesa]] i [[mirandés|lhingua mirandesa]] n&amp;#039;Asturiàs, Lhión i Miranda&amp;#039;l Dueru respeutivamenti.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Origin ==&lt;br /&gt;
Tien el so origin nel lhatín vulgar, principalmenti de làs legionis nortiafricanàs assentaàs n&amp;#039;[[Astorga|Asturica Augusta]] i en [[Legio VI Victrix|Legio VI]]. La suplantación de la lhingua de los ásturis por esta fhuei lhenta pero imparavli, ya que l&amp;#039;usu de la idioma imperial yêra la l.lavi que abría làs puertàs pa la obtención de munchus drechus i lhivertais, ente ellus el más importanti: la cidadanía romana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ista evolución al lhargor del tiempu dió lhugar a que a medyaus del sieglu X apaeçàn los primerus documentus escritus nesti romanci en diversus monasterius d&amp;#039;Asturiàs i Lhión (documentu de Kesos), assina como fuerus i lheis, ya que yêra la lhingua avitual nessus territorius.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cula definitiva xunión de los reinus de Lhión i de Castiella nel primer terciu del sieglu XIII (anhu 1230 cun Fernandu III el Santu) la influyencia de l&amp;#039;asturlhionés n&amp;#039;ámbitus políticus descendió notavlementi, en siendo sustituyíu pol castillán. Assina passó a ser una lhingua d&amp;#039;usu más bien familiar i rural, ya que de los siguientis sieglus tan solo se conservàn escrituràs púvlicàs, donacionis i documentus menoris.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A partir del sieglu XVII alcôntramus ya lhiteratura nesta lhingua, cun autoris como [[Antón de Marirreguera]] o [[Josefa Jovellanos]] (germana de l&amp;#039;ilhustráu [[Gaspar Melchor de Jovellanos]]). Nel sieglo XIX destacàn [[Xuan María Acebal]], [[Caveda y Nava]], [[Teodoro Cuesta]], [[Pin de Pría]] o [[Fernán Coronas]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Situación lhegal ==&lt;br /&gt;
Nel casu del mirandés, la su ortografía tiendi fhazia la pertuesa. L&amp;#039;asturianu recuéyhessi nel Estatutu d&amp;#039;Autonomía asturianu&amp;lt;ref&amp;gt;Estatuto de Autonomía del Principado de Asturias. Art. 4.5. 1: &amp;quot;El bable gozará de protección. Se promoverá su uso, su difusión en los medios de comunicación y su enseñanza, respetando en todo caso, las variantes locales y la voluntariedad en su aprendizaje. 2. Una ley del Principado regulará la protección, uso y promoción del bable.&amp;quot;&amp;lt;/ref&amp;gt;, el lhionés nel Estatutu d&amp;#039;Autonomía de Castiella i Lhión&amp;lt;ref&amp;gt;[http://narros.congreso.es/constitucion/estatutos/estatutos.jsp?com=70&amp;amp;tipo=2&amp;amp;ini=1&amp;amp;fin=6&amp;amp;ini_sub=1&amp;amp;fin_sub=1 Estatuto de Autonomía de Castilla y León, Art. 5/2.]&amp;lt;/ref&amp;gt; i el mirandés fhuei reconocíu oficialmenti pola República Portuguesa.&amp;lt;ref&amp;gt;[http://dre.pt/pdf1sdip/1999/01/024A00/05740574.PDF Lei nº 7/99. Aprobada por el Parlamento de la República de Portugal el 29 de enero de 1999]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Los sos graus d&amp;#039;escolaridá, utilización i proteicion divergin gradualmenti. L&amp;#039;asturianu s&amp;#039;alcuentra reconocíu ena enseñancia oficial del Principáu d&amp;#039;Asturiàs, el mirandés tien un gráu de presencia enàs escuelàs de la Tierra de Miranda, i el lhionés yê ensiñáu en cursus d&amp;#039;alfabetización d&amp;#039;adultus en poblacionis de làs provinciàs de Lhión, Zamora i Salamanca, n&amp;#039;ufriéndossi tamién como autividá estraescolar n&amp;#039;algunus centrus educativus de la cidá de Lhión nel cursu 2007/2008.&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.aytoleon.es/web/ActualidadServlet/leon/ayto/actualidad/detallenoticias/index.jsp?comando=getDetalleNoticia&amp;amp;idNoticia=7751&amp;amp;verTodasNoticias=&amp;amp;areaMunicipal=165&amp;amp;actionMenu=am_educacion_noticias&amp;amp;idVideo=&amp;amp;accion=&amp;amp;dia=&amp;amp;mes=3&amp;amp;anyo=2008&amp;amp;ComboMes=3&amp;amp;ComboAnyo=2008 Ayuntamiento de León: Comienzan los cursos de Lengua Leonesa en los colegios públicos &amp;quot;Antonio Valbuena&amp;quot; y &amp;quot;Quevedo&amp;quot;.]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Lingüísticamente existen tres grandes áreas dialectales: oriental, central y occidental, con diferentes divisiones entre ellas.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Númiru de fhavlantis ==&lt;br /&gt;
En Asturiàs i Miranda los datus se puein considerar bastanti precisus. En total, la mayoría de làs cifràs que se barajàn andàn alredor los 720.000 fhavlantis.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{| border=&amp;quot;1&amp;quot; cellspacing=&amp;quot;5&amp;quot; cellpadding=&amp;quot;5&amp;quot;&lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#eeeeee&amp;quot;&lt;br /&gt;
|| Nomni || Fhavlantis nativus || Otrus || % sobri&amp;#039;l total de fhavlantis de asturlhionés &lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#ffffff&amp;quot;&lt;br /&gt;
||[[Asturianu]]&lt;br /&gt;
||100.000&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=ast Informe de Ethnologue]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||450.000&amp;lt;ref&amp;gt;[http://proel.org/lenguas/bable.html Informe de PROEL]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||76,3&lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#ffffff&amp;quot;&lt;br /&gt;
||[[Lhionés]]&lt;br /&gt;
||50.000&amp;lt;ref name=&amp;quot;estudiu&amp;quot;&amp;gt;García Arias, José Luis y José Antonio González Riaño (profesores de la [[Universidad de Oviedo]] y miembros de la [[Academia de la Llingua Asturiana]]). &amp;#039;&amp;#039;II Estudiu sociollingüísticu de Lleón. Identidá, conciencia d&amp;#039;usu y actitúes llingüístiques de la población lleonesa&amp;#039;&amp;#039;. [Oviedo]: Academia de la Llingua Asturiana, 2007.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||25.000&amp;lt;ref&amp;gt;http://www.furmientu.org/01Documentos/23%20Facendera.pdf stimación de la asociación cultural Facendera pola Llengua&amp;lt;/ref&amp;gt; / 100.000&amp;lt;ref&amp;gt;&amp;#039;&amp;#039;Una cuarta parte de la población leonesa manifiesta entender la lengua leonesa y hablarla.&amp;#039;&amp;#039; Pág. 119; &amp;#039;&amp;#039;II Estudiu sociollingüísticu de Lleón. Identidá, conciencia d&amp;#039;usu y actitúes llingüístiques de la población lleonesa&amp;#039;&amp;#039;, de Jose Luis García Arias y Jose Antonio González Riaño, profesores de la [[Universidad de Oviedo]] y miembros de la [[Academia de la Llingua Asturiana]], que ha publicado el libro (2007).&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||20,8&lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#ffffff&amp;quot;&lt;br /&gt;
||[[Mirandés]]&lt;br /&gt;
||15.000&lt;br /&gt;
||&lt;br /&gt;
||2&lt;br /&gt;
|}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Comparativa de testus n&amp;#039;ástur ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;lt;center&amp;gt;&lt;br /&gt;
{|{{tabla bonita}}  style=&amp;quot;text-align:center;widht=80%&lt;br /&gt;
|+&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Artículu 1º de la [[Declaración Universal de los Drechus Humanus]]&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Localización&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Bloqui lhingüísticu&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Testu&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; &lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Fhavla de [[Carreñu]]&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Asturiàs&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Central&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tolos seres humanos nacen llibres y iguales en dignidá y drechos y, pola mor de la razón y la conciencia de so, han comportase fraternalmente los unos colos otros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Fhavla de [[Somiéu]]&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Asturiàs&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos nacen ḷḷibres ya iguales en dignidá ya dreitos ya, dotaos cumo tán de razón ya conciencia, han portase fraternalmente los unos conos outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Paḷḷuezu&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Lhión&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos nacen ḷḷibres ya iguales en dignidá ya dreitos ya, dotaos cumo tán de razón ya conciencia, han portase fraternalmente los unos conos outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|  &lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Cabreirés&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Lhión&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos ñacen llibres y iguales en dignidá y dreitos y, dotaos cumo están de razón y concéncia, han portase fraternalmente los unos pa coños outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Mirandés&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;[[Trás-los-Montis]] (Portugal)&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Todos ls seres houmanos nácen lhibres i eiguales an denidade i an dreitos. Custuituídos de rezon i de cuncéncia, dében portar-se uns culs outros an sprito de armandade.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| Portugués&lt;br /&gt;
| Portugal&lt;br /&gt;
| Pertués&lt;br /&gt;
| Todos os seres humanos nascem livres e iguais em dignidade e em direitos. Dotados de razão e de consciência, devem agir uns para com os outros em espírito de fraternidade.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| Gallego&lt;br /&gt;
| Galicia&lt;br /&gt;
| Gallegu&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos nacen libres e iguais en dignidade e dereitos e, dotados como están de razón e conciencia, débense comportar fraternalmente uns cos outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| Castellano&lt;br /&gt;
| Castilla&lt;br /&gt;
| Castillanu&lt;br /&gt;
| Todos los seres humanos nacen libres e iguales en dignidad y derechos y, dotados como están de razón y conciencia, deben comportarse fraternalmente los unos con los otros.&lt;br /&gt;
|}&lt;br /&gt;
&amp;lt;/center&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referenciàs ==&lt;br /&gt;
{{listaref}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enlaces externos ==&lt;br /&gt;
* [http://www.asturies.com/ II Estudio Sociolingüístico de Asturias] (en asturiano).&lt;br /&gt;
* [http://www.academiadelallingua.com Academia de la Llingua Asturiana] - Academia de la Lengua Asturiana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoría:Asturlhionés]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Asturlhion%C3%A9s_ucidental&amp;diff=257</id>
		<title>Asturlhionés ucidental</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Asturlhion%C3%A9s_ucidental&amp;diff=257"/>
				<updated>2009-12-08T09:32:09Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;L&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;asturlhionés ucidental&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; o &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;ástur&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (tamién asturianu-lhionés, n&amp;#039;Asturiàs bable o asturianu, en Lhión lhionés, i en Miranda&amp;#039;l Dueru mirandés) yê &amp;lt;ref&amp;gt;Menéndez Pidal, R. &amp;#039;&amp;#039;El Dialecto Leonés&amp;#039;&amp;#039;. Madrid: 1906&amp;lt;/ref&amp;gt; un dialeutu del diasistema [[asturlhionés]]. Sudivídissi n&amp;#039;asturianu-lhionés o ástur [[ástur ucidental|ucidental]], [[ástur central|central]] i [[ástur oriental|oriental]], i al mesmu tiempu recibi los nomnis (alministrativamenti definíus) de [[asturianu|lhingua asturiana]], [[lhionés|lhingua lhionesa]] i [[mirandés|lhingua mirandesa]] n&amp;#039;Asturiàs, Lhión i Miranda&amp;#039;l Dueru respeutivamenti.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Origin ==&lt;br /&gt;
Tien el so origin nel lhatín vulgar, principalmenti de làs legionis nortiafricanàs assentaàs n&amp;#039;[[Astorga|Asturica Augusta]] i en [[Legio VI Victrix|Legio VI]]. La suplantación de la lhingua de los ásturis por esta fhuei lhenta pero imparavli, ya que l&amp;#039;usu de la idioma imperial yêra la l.lavi que abría làs puertàs pa la obtención de munchus drechus i lhivertais, ente ellus el más importanti: la cidadanía romana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ista evolución al lhargor del tiempu dió lhugar a que a medyaus del sieglu X apaeçàn los primerus documentus escritus nesti romanci en diversus monasterius d&amp;#039;Asturiàs i Lhión (documentu de Kesos), assina como fuerus i lheis, ya que yêra la lhingua avitual nessus territorius.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cula definitiva xunión de los reinus de Lhión i de Castiella nel primer terciu del sieglu XIII (anhu 1230 cun Fernandu III el Santu) la influyencia de l&amp;#039;asturlhionés n&amp;#039;ámbitus políticus descendió notavlementi, en siendo sustituyíu pol castillán. Assina passó a ser una lhingua d&amp;#039;usu más bien familiar i rural, ya que de los siguientis sieglus tan solo se conservàn escrituràs púvlicàs, donacionis i documentus menoris.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A partir del sieglu XVII alcôntramus ya lhiteratura nesta lhingua, cun autoris como [[Antón de Marirreguera]] o [[Josefa Jovellanos]] (germana de l&amp;#039;ilhustráu [[Gaspar Melchor de Jovellanos]]). Nel sieglo XIX destacàn [[Xuan María Acebal]], [[Caveda y Nava]], [[Teodoro Cuesta]], [[Pin de Pría]] o [[Fernán Coronas]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Situación lhegal ==&lt;br /&gt;
Nel casu del mirandés, la su ortografía tiendi fhazia la pertuesa. L&amp;#039;asturianu recuéyhessi nel Estatutu d&amp;#039;Autonomía asturianu&amp;lt;ref&amp;gt;Estatuto de Autonomía del Principado de Asturias. Art. 4.5. 1: &amp;quot;El bable gozará de protección. Se promoverá su uso, su difusión en los medios de comunicación y su enseñanza, respetando en todo caso, las variantes locales y la voluntariedad en su aprendizaje. 2. Una ley del Principado regulará la protección, uso y promoción del bable.&amp;quot;&amp;lt;/ref&amp;gt;, el lhionés nel Estatutu d&amp;#039;Autonomía de Castiella i Lhión&amp;lt;ref&amp;gt;[http://narros.congreso.es/constitucion/estatutos/estatutos.jsp?com=70&amp;amp;tipo=2&amp;amp;ini=1&amp;amp;fin=6&amp;amp;ini_sub=1&amp;amp;fin_sub=1 Estatuto de Autonomía de Castilla y León, Art. 5/2.]&amp;lt;/ref&amp;gt; i el mirandés fhuei reconocíu oficialmenti pola República Portuguesa.&amp;lt;ref&amp;gt;[http://dre.pt/pdf1sdip/1999/01/024A00/05740574.PDF Lei nº 7/99. Aprobada por el Parlamento de la República de Portugal el 29 de enero de 1999]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Los sos graus d&amp;#039;escolaridá, utilización i proteicion divergin gradualmenti. L&amp;#039;asturianu s&amp;#039;alcuentra reconocíu ena enseñancia oficial del Principáu d&amp;#039;Asturiàs, el mirandés tien un gráu de presencia enàs escuelàs de la Tierra de Miranda, i el lhionés yê ensiñáu en cursus d&amp;#039;alfabetización d&amp;#039;adultus en poblacionis de làs provinciàs de Lhión, Zamora i Salamanca, n&amp;#039;ufriéndossi tamién como autividá estraescolar n&amp;#039;algunus centrus educativus de la cidá de Lhión nel cursu 2007/2008.&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.aytoleon.es/web/ActualidadServlet/leon/ayto/actualidad/detallenoticias/index.jsp?comando=getDetalleNoticia&amp;amp;idNoticia=7751&amp;amp;verTodasNoticias=&amp;amp;areaMunicipal=165&amp;amp;actionMenu=am_educacion_noticias&amp;amp;idVideo=&amp;amp;accion=&amp;amp;dia=&amp;amp;mes=3&amp;amp;anyo=2008&amp;amp;ComboMes=3&amp;amp;ComboAnyo=2008 Ayuntamiento de León: Comienzan los cursos de Lengua Leonesa en los colegios públicos &amp;quot;Antonio Valbuena&amp;quot; y &amp;quot;Quevedo&amp;quot;.]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Lingüísticamente existen tres grandes áreas dialectales: oriental, central y occidental, con diferentes divisiones entre ellas.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Númiru de fhavlantis ==&lt;br /&gt;
En Asturiàs i Miranda los datus se puein considerar bastanti precisus. En total, la mayoría de làs cifràs que se barajàn andàn alredor los 720.000 fhavlantis.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{| border=&amp;quot;1&amp;quot; cellspacing=&amp;quot;5&amp;quot; cellpadding=&amp;quot;5&amp;quot;&lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#eeeeee&amp;quot;&lt;br /&gt;
|| Nomni || Fhavlantis nativus || Otrus || % sobri&amp;#039;l total de fhavlantis de asturlhionés &lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#ffffff&amp;quot;&lt;br /&gt;
||[[Asturianu]]&lt;br /&gt;
||100.000&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=ast Informe de Ethnologue]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||450.000&amp;lt;ref&amp;gt;[http://proel.org/lenguas/bable.html Informe de PROEL]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||76,3&lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#ffffff&amp;quot;&lt;br /&gt;
||[[Lhionés]]&lt;br /&gt;
||50.000&amp;lt;ref name=&amp;quot;estudiu&amp;quot;&amp;gt;García Arias, José Luis y José Antonio González Riaño (profesores de la [[Universidad de Oviedo]] y miembros de la [[Academia de la Llingua Asturiana]]). &amp;#039;&amp;#039;II Estudiu sociollingüísticu de Lleón. Identidá, conciencia d&amp;#039;usu y actitúes llingüístiques de la población lleonesa&amp;#039;&amp;#039;. [Oviedo]: Academia de la Llingua Asturiana, 2007.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||25.000&amp;lt;ref&amp;gt;http://www.furmientu.org/01Documentos/23%20Facendera.pdf stimación de la asociación cultural Facendera pola Llengua&amp;lt;/ref&amp;gt; / 100.000&amp;lt;ref&amp;gt;&amp;#039;&amp;#039;Una cuarta parte de la población leonesa manifiesta entender la lengua leonesa y hablarla.&amp;#039;&amp;#039; Pág. 119; &amp;#039;&amp;#039;II Estudiu sociollingüísticu de Lleón. Identidá, conciencia d&amp;#039;usu y actitúes llingüístiques de la población lleonesa&amp;#039;&amp;#039;, de Jose Luis García Arias y Jose Antonio González Riaño, profesores de la [[Universidad de Oviedo]] y miembros de la [[Academia de la Llingua Asturiana]], que ha publicado el libro (2007).&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||20,8&lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#ffffff&amp;quot;&lt;br /&gt;
||[[Mirandés]]&lt;br /&gt;
||15.000&lt;br /&gt;
||&lt;br /&gt;
||2&lt;br /&gt;
|}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Comparativa de testus n&amp;#039;ástur ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;lt;center&amp;gt;&lt;br /&gt;
{|{{tabla bonita}}  style=&amp;quot;text-align:center;widht=80%&lt;br /&gt;
|+&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Artículu 1º de la [[Declaración Universal de los Drechus Humanus]]&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Localización&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Bloqui lhingüísticu&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Testu&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; &lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Fhavla de [[Carreñu]]&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Asturiàs&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Central&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tolos seres humanos nacen llibres y iguales en dignidá y drechos y, pola mor de la razón y la conciencia de so, han comportase fraternalmente los unos colos otros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Fhavla de [[Somiéu]]&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Asturiàs&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos nacen ḷḷibres ya iguales en dignidá ya dreitos ya, dotaos cumo tán de razón ya conciencia, han portase fraternalmente los unos conos outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Paḷḷuezu&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Lhión&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos nacen ḷḷibres ya iguales en dignidá ya dreitos ya, dotaos cumo tán de razón ya conciencia, han portase fraternalmente los unos conos outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|  &lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Cabreirés&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Lhión&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos ñacen llibres y iguales en dignidá y dreitos y, dotaos cumo están de razón y concéncia, han portase fraternalmente los unos pa coños outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Mirandés&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;[[Trás-los-Montis]] (Portugal)&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Todos ls seres houmanos nácen lhibres i eiguales an denidade i an dreitos. Custuituídos de rezon i de cuncéncia, dében portar-se uns culs outros an sprito de armandade.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| Portugués&lt;br /&gt;
| Portugal&lt;br /&gt;
| Pertués&lt;br /&gt;
| Todos os seres humanos nascem livres e iguais em dignidade e em direitos. Dotados de razão e de consciência, devem agir uns para com os outros em espírito de fraternidade.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| Gallego&lt;br /&gt;
| Galicia&lt;br /&gt;
| Gallegu&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos nacen libres e iguais en dignidade e dereitos e, dotados como están de razón e conciencia, débense comportar fraternalmente uns cos outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| Castellano&lt;br /&gt;
| Castilla&lt;br /&gt;
| Castillanu&lt;br /&gt;
| Todos los seres humanos nacen libres e iguales en dignidad y derechos y, dotados como están de razón y conciencia, deben comportarse fraternalmente los unos con los otros.&lt;br /&gt;
|}&lt;br /&gt;
&amp;lt;/center&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referenciàs ==&lt;br /&gt;
{{listaref}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enlaces externos ==&lt;br /&gt;
* [http://www.asturies.com/ II Estudio Sociolingüístico de Asturias] (en asturiano).&lt;br /&gt;
* [http://www.academiadelallingua.com Academia de la Llingua Asturiana] - Academia de la Lengua Asturiana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoría:Asturlhionés]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Asturlhion%C3%A9s&amp;diff=256</id>
		<title>Asturlhionés</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Asturlhion%C3%A9s&amp;diff=256"/>
				<updated>2009-12-08T09:31:03Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Image:ucidenti2.gif|right|thumb|400px|Làs variedais cántabru-estremeñàs i asturianu-lhionesàs i la su influyencia nel castillanu ucidental]] &lt;br /&gt;
Cun &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;asturlhionés&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; vamus referinus n&amp;#039;Asturleones.org al tamién nomnáu recientementi &amp;#039;&amp;#039;asturcántabru&amp;#039;&amp;#039;, yê dizir, al grupu fhormáu pol [[asturlhionés ucidental]] (o [[asturianu]]-[[lhionés]]) i l&amp;#039;[[asturlhionés oriental]] (ó [[cántabru]]-[[estremeñu]]). Yê polo tanto el dominiu lhingüísticu que s&amp;#039;alcuntra ente&amp;#039;l gallegupertués i el castillanu. Lhingüísticamenti s&amp;#039;encuaira dientro&amp;#039;l grupo Iberu-Ucidental, i surdi de la peculiar evolución que sufrió&amp;#039;l lhatín enos reinus de [[Reinu d&amp;#039;Asturiàs|Asturiàs]] i [[Reinu de Lhión|Lhión]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Esti grupu ya fhuei estudiáu como unidá des de los inicius de l&amp;#039;estudyu lhingüísticu del &amp;quot;dialeutu lhionés&amp;quot;, pero cul passar de los tiempus limitárunsi más a làs variedais del grupu ástur, mui complexàs i diferentis de làs orientalis, más esparzíàs i assemeyhaàs al castellán i polo tanto de menor interés pa los lhingüistàs.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estàs últimàs fhurun dexaàs como variedais de tránsitu cul castellanu a comiencius de la democracia, h.asta los intentus de recuperalus de nuéu como variedais dialeutalis independientis por parti d&amp;#039;associacionis i grupus de defhensa de las variedais regionalis de Cantabria i Estremadura.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Güei úsansi làs palhavràs &amp;#039;asturianu&amp;#039;, &amp;#039;lhionés&amp;#039;, &amp;#039;asturianu-lhionés&amp;#039;, &amp;#039;mirandés&amp;#039;, &amp;#039;asturlhionés&amp;#039; ó &amp;#039;ástur&amp;#039; munchàs vegaàs como sinónimàs, anque poco a poco van esclareciéndossi cuála diz qué cosa.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
N&amp;#039;Asturleones.org, istus son los conceutus que van emplegassi siempres qu&amp;#039;haiga dulda:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Asturlhionés&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (ó &amp;#039;&amp;#039;asturcántabru&amp;#039;&amp;#039;): consideráu unitariu pur dalgunus i símplimente paicíu por dotrus, esti nomni refiersi al subgrupu romanci lhatinu fhormáu polàs variedais &amp;#039;&amp;#039;ástur&amp;#039;&amp;#039; i &amp;#039;&amp;#039;cántabru-estremeña&amp;#039;&amp;#039;.&lt;br /&gt;
:&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;A)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Asturlhionés ucidental]] o ástur: variedá romanci de l&amp;#039;asturlhionés, derivada de la influyencia de los [[ásturis]] sobre&amp;#039;l lhatín vulgar&lt;br /&gt;
::&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;A.I)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Asturianu-lhionés]]: dialeutu de l&amp;#039;ástur, fhavláu n&amp;#039;Asturiàs i na región histórica de [[Pais Lhionés|Lhión]] principalmente. &lt;br /&gt;
:::&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;A.I.a)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Asturianu]]: asturianu-lhionés d&amp;#039;Asturias&lt;br /&gt;
:::&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;A.I.b)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Lhionés]]: asturianu-lhionés del País Lhionés (Lhión, Zamora, Salamanca)&lt;br /&gt;
::&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;A.II)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Mirandés]]: dialeutu de l&amp;#039;ástur, fhavláu en Miranda&amp;#039;l Dueru, mui assemeyháu al senabrés o asturianu-lhionés ocidental meridyunal.&lt;br /&gt;
:&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;B)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Asturlhionés oriental&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; ó [[Cántabru-estremeñu]]: variedá romanci de l&amp;#039;asturlhionés, deriváu de la influyencia de los [[cántabrus]] sobre&amp;#039;l lhatín vulgar&lt;br /&gt;
::&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;B.I)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Cántabru]]: cántabru-estremeñu de Cantabria&lt;br /&gt;
::&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;B.II)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Estremeñu]]: cántabru-estremeñu d&amp;#039;Estremadura&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=C%C3%A1ntabru&amp;diff=255</id>
		<title>Cántabru</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=C%C3%A1ntabru&amp;diff=255"/>
				<updated>2009-12-07T20:49:11Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: /* Variantis */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Image:cantabru.gif|right|thumb|400px|El cántabru sigún estudyus lingüísticus recientis]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Recibi la denominación autual de &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;cántabru&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; i la tradicional de &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;montañés&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; el conjuntu de variedais lhingüísticàs autóctonàs de [[Cantabria]] ([[España]]) i especialmenti aquellàs más diferenciaàs de l&amp;#039;[[español]] estándar. Sigún diversus criterius, puein incluyissi como &amp;#039;&amp;#039; cántabru&amp;#039;&amp;#039; làs variedais de fhavla de diversàs zonàs de Cantabria, i tamién làs de zonàs limítrofis de [[Viscaya]], i làs comarcàs cercanàs de montaña de làs provinciàs de [[Provincia de Burgus|Burgus]] i [[Provincia de Palencia|Palencia]]. Sigún la tesi de [[Francisco García González]], tamién han incluyissi làs variedais [[Principáu d&amp;#039;Asturiàs|asturianàs]] de los conceyhus de [[Peñamellera Alta]], [[Peñamellera Baja]] i [[Ribadedeva]].&amp;lt;ref&amp;gt;El asturiano oriental. Boletín Lletres Asturianes nº7 p44-56 [http://revistaalcuentros.iespana.es/n6/asturiano_oriental.pdf]&amp;lt;/ref&amp;gt;&amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El cántabru yê un [[dialeutu]] románicu evolucionáu direutamenti del [[lhatín]], con un dessarrollu que lleva a incluilu dientro&amp;#039;l diasistema lhingüísticu [[asturlhionés]] junta l&amp;#039;[[estremeñu]], el [[mirandés]], l&amp;#039;[[asturianu]] i el [[lhionés]]. Diversàs cuestionis talàs como&amp;#039;l sustratu, làs influyenciàs de astratu (zona de contautu cul [[euskera]] i fhuerti relhación cun territorius [[castillanu]]palrantis) la incorporación más temprana a la [[Corona de Castiella]] frenta otrus territorius del diasistema assina como la ubicación geográfica i política marginal dientro&amp;#039;l dominiu lingüísticu [[asturlhionés]], fhazin qu&amp;#039;el cántabru acquiera ciertàs diferenciàs i personalidá frenta làs otràs modalidais lhingüísticàs de dichu diasistema.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En [[2009]] fhuei mencionáu nel lhivru roh.u de la [[Unesco]] sobri lhinguàs en peligru dientro&amp;#039;l troncu [[asturlhionés]], como un lhenguagi en peligru craru de dessapaición. L&amp;#039;[[aragonés]] fhuei calificáu de la mesma fhorma.&amp;lt;ref name=&amp;quot;unesco&amp;quot;&amp;gt;[http://www.unesco.org/culture/ich/index.php?pg=00206 Atlas Interactivo UNESCO de las Lenguas en Peligro en el Mundo], nel qu&amp;#039;el cántabru apaeç nomnáu dientro&amp;#039;l sistema asturlhionés.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Distrivución geográfica ==&lt;br /&gt;
Autualmenti el cántabru o montañés non goza dun usu mui estensu, consecuencia dun processu crecienti de castillanización. Na mayor parti de la su zona de estensión s&amp;#039;utiliza una fhavla de tránsitu ente&amp;#039;l [[castillanu]] i el cántabru más o menos pura o assemeyhada a aquél.&amp;lt;ref name=&amp;quot;Ealo&amp;quot;&amp;gt;Carlos Ealo López. [http://revistaalcuentros.iespana.es/n3/actualidad_asturleones.pdf Situación autual de làs fhavlàs de origin asturlhionés en Cantabria]: {{cita| [...]podemos afirmar que, siguiendo las predicciones hechas ya por Menéndez Pidal o Rodríguez Castellano, varios de los rasgos propios del dominio asturleonés están desapareciendo hoy en día en Cantabria, una comunidad que ofrece en muchos de sus municipios un latente estado diglósico entre las hablas montañesas y el castellano.}}&amp;lt;/ref&amp;gt; Ansí mesmu, ta práuticamenti dessapaeciíu de los grandis centrus urvanus a esceción de neofhavlantis i immigrantis de la Cantabria rural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En concretu se palra o palrava: &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* En diversàs zonàs de [[Cantabria]], especialmenti na [[comarca de Saja-Nansa]] a l&amp;#039;ucidenti i áreàs interioris orientalis ([[valli&amp;#039;l Pas]] i [[Soba (Cantabria)|Soba]]).&lt;br /&gt;
* N&amp;#039;[[Principáu d&amp;#039;Asturiàs|Asturiàs]]: [[Peñamellera Alta]], [[Peñamellera Baxa]] i [[Ribadedeva]].&amp;lt;ref&amp;gt;El asturiano oriental. Boletín  Lletres Asturianes nº7 p44-56 [http://revistaalcuentros.iespana.es/n6/asturiano_oriental.pdf]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
* En  [[Provincia de Burgus|Burgus]] ([[Castiella]]): [[Espinosa de los Monterus]], [[Merindá de Sotoscueva|Sotoscueva]] i [[Mena]], i antiguamenti en [[Valli de Sedanu (Burgus)|vallu de Sedanu]].&amp;lt;ref&amp;gt;Apuntes sobre el habla de la Merindad de Sotoscueva (Burgos). Léxico. Silvia González Goñi[http://sobrepenna.galeon.com/sotoscueva_lenguaje1.pdf]&amp;lt;/ref&amp;gt;&amp;lt;ref&amp;gt;Apuntes sobre el habla de la Merindad de Sotoscueva. Fonética y morfosintaxis. Aparecido en la revista Alcuentros [http://revistaalcuentros.iespana.es/n5/sotoscueva.pdf]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
* En [[Provincia de Viscaya|Viscaya]] ([[País Vascu]]): Nel estremu ucidental de [[Làs Encartaciones]]: [[Lanestosa]] i [[Carranza]], mui castillanizáu.&amp;lt;ref&amp;gt;&amp;#039;&amp;#039;El habla montañesa o cántabra en la toponimia de las Encartaciones&amp;#039;&amp;#039;, Txomin Etxeberria Mirones. ISBN 84-88890-93-1.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Númeru de fhavlantis ==&lt;br /&gt;
Nun essistin datus acerca&amp;#039;l númeru de fhavlantis purus, pero s&amp;#039;alcuentràn en craru processude regressión, siendo, provavlementi, un porcentagi mui pequenhu.&amp;lt;ref name=&amp;quot;Ealo&amp;quot; /&amp;gt; Pesie a tou, todavía se puein alcôntrar palrantis patrimonialis n&amp;#039;algunus puntus, talus como na [[Comarca de los Vallis Passiegus]], [[Tudanca (Cantabria)|Tudanca]], [[Carmona]], [[Soba (Cantabria)|Soba]] i [[H.erreríàs]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Variantis ==&lt;br /&gt;
A grandis rasgus, podemus dizir qu&amp;#039;el cántabru presenta dos grandis dialeutus: l&amp;#039;ucidental - más cercanu a l&amp;#039;asturianu - i l&amp;#039;oriental - más arcaizanti no fonéticu. La divisoria ente ambas variantis la marcan el ríu [[Saja]] i el [[Pas]], ucidental i oriental respeutivamenti. Na cuenca del Besaya alcôntramus una frontera discontinua cun zonàs de fhavlas de tránsitu ente los dialeutus dún i dotru lhau.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El cántabru se palra pueis, n&amp;#039;al minus cuatru variedais principalis: &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Cántabru ucidental]]: cun dos variedais diversàs, la norti, fhavlada nel orienti asturianu i nos municipius cántabrus lhindando cun [[Mapa lhingüísticu d&amp;#039;Asturiàs|Asturiàs]]; i la sur, fhavlada na comarca cántabra de [[Liébana]] i na [[montaña palentina]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[fhavla montañesa|Montañés]]: fhavláu na comarca de [[Saja-Nansa]] principalmenti. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Passiegu]]: fhavláu nel [[Valli del Pas]] i al norti de [[Burgus]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Cántabru oriental]] (dessapaiciendo): goyíu na región d&amp;#039;[[Asón]], ta a l&amp;#039;igual qu&amp;#039;el passiegu sureñu amenaciáu pola influyencia de la lhingua culta.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fhavlàs d&amp;#039;influyencia cantabriega:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Zona d&amp;#039;antigua i fhonda raigamni cántabra, perdida nos últimus sieglus principalmenti pola modernización i l&amp;#039;acessu mayoritariu a la cultura &amp;#039;normalizada&amp;#039; - cuyu primer passu suel ser el despreciu polos carauteris regionalis -, n&amp;#039;especial na capital i làs costàs.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Cántabru:Fhavlàs ucidentalis|Fhavlàs ucidentalis]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Cántabru:Fhavlàs orientalis|Fhavlàs orientalis]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Notas y referencias ==&lt;br /&gt;
&amp;lt;div class=&amp;quot;references-small&amp;quot; style=&amp;quot;-moz-column-count:2; column-count:2;&amp;quot;&amp;gt;&lt;br /&gt;
&amp;lt;references /&amp;gt;&lt;br /&gt;
&amp;lt;/div&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Bibliografía ==&lt;br /&gt;
&amp;lt;div class=&amp;quot;reflist4&amp;quot; style=&amp;quot;height: 220px; overflow: auto; padding: 3px&amp;quot; &amp;gt; &lt;br /&gt;
1. Alcalde del Río, H. 1932, &amp;quot;Contribución al Léxico Montañés&amp;quot;, Revista de Santander,.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
2. Álvar López, M. 1995, Atlas lingüístico y etnográfico de Cantabria, Arco-Libros, Madrid.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
3. Álvarez, P. 198?, Lenguaje popular de Liébana, Alfar, Barcelona.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
4. Bartolomé Suárez, A. 1993, Aforismos, giros y decires en el habla montañesa, Universidad de Cantabria, Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
5. Calderón Escalada, J. 1981, Lenguaje popular de la Merindad de Campoo, el autor, Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
6. Cossío, J.M. 1927, &amp;quot;Apòrtación al Léxico Montañés&amp;quot;, Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo, vol. IX.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
7. Díaz Quijano, J. 1930, &amp;quot;De lo vivo a lo pintado: el uco-uquismo&amp;quot;, Revista de Santander,.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
8. Diego Romero, R. 2002, Aportación al estudio del habla cántabra, Cantabria Tradicional, Torrelavega Cantabria.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
9. Echevarría Isusquiza, I. 2001, &amp;quot;El primer vocabulario montañés y otros vocabularios castellanos: Terreros y la dialectología en España en el siglo XVIII: la experiencia del léxico&amp;quot;, Boletín de la Real Academia Española, vol. 81, no. 282, pp. 53-150.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
10. Echevarría Isusquiza, I. 1998, El romance del Occidente de Vizcaya en su toponimia. Bosquejo histórico.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
11. Etxebarria Mirones, T. 2001, El habla montañesa o cántabra en la toponimia de Las Encartaciones, Beta, Bilbao.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
12. Etxebarria Mirones, T. (ed) 2000, El habla montañesa o cántabra en la toponimia de Cantabria, Bilbao : Ediciones Beta, 2000.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
13. Etxebarria Mirones, T. (ed) 2000, Toponimia y apellidos de origen prerromano en Las Encartaciones, Cantabria, Aiala y Las Merindades, Bilbao : Ediciones Beta, 2000. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
14. Etxebarria Mirones, T. 1999, &amp;quot;El habla montañesa o cántabra en la toponimia de Las Encartaciones&amp;quot;, L´ábrigu, vol. 4 - Tardíu.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
15. Fernández Acebo, V. 2002, &amp;quot;El topónimo cabarga: montes fortificados de la edad del bronce emparentados con -burg, -berg, -bury, -bris, -briga, etc., de amplia difusión europea, y con una modalidad etnoarquitectónica local aún vigente&amp;quot;, Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses,, no. 60, pp. 163-172.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
16. Fernández Acebo, V. 1999, &amp;quot;Toponimia del alto río Miera (Cantabria) en el Catastro de Ensenada&amp;quot;, Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses,, no. 55, pp. 149-176.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
17. Fernández Juncal, C. 2001, Variación léxica y variación social en el valle de Aras, La Página, Santa Cruz de Tenerife.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
18. Fernández Juncal, C. 2000, Neutro de materia y metafonía en el oriente de Cantabria, Universidad de Salamanca, Salamanca.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
19. Fernández Juncal, C. &amp;amp; Borrego Nieto, J. 2001, Variación léxica y variación social en el valle de Aras Carmen Fernández Juncal; prólogo de Julio Borrego Nieto, 1¯ edn, La Página Ediciones, Santa Cruz de Tenerife.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
20. Fernández Juncal, C. &amp;amp; Consejo Superior de Investigaciones Científicas 1998, Variación y prestigio estudio sociolingüístico en el oriente de Cantabria, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
21. García González, F. 1985, Algo más sobre el &amp;quot;neutro de materia&amp;quot;.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
22. García González, F. 1982, &amp;quot;La frontera del asturiano oriental&amp;quot;, Boletín de la Real Academia Española, vol. LXII, pp. 173-192.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
23. García González, F. 1978, &amp;quot;El leísmo en Santander&amp;quot;, Estudios ofrecidos Emilio Alarcos Llorach, vol. III, pp. 87-101.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
24. García González, F. 1977-1978, &amp;quot;José María de Pereda y el dialecto montañés&amp;quot;, Archivum, vol. XXVI-XXVIII, pp. 453-484.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
25. García González, F. 1972, &amp;quot;Sobre la aspiración en la provincia de Santander&amp;quot;, Publicaciones del Instituto de Etnografía y Folklore &amp;quot;Hoyos Sainz&amp;quot;, vol. IV, pp. 221-241.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
26. García González, F. &amp;amp; Universidad de Oviedo 1978, El dialecto cabuérnigo : (cuestiones de Gramática y vocabulario) : resumen de la tesis presentada... Universidad, Facultad de Filosofía y Letras, Servicio de Publicaciones, Oviedo.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
27. García Menéndez, J. 2000, Leísmo no personal y neutro de materia.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
28. García-Lomas, G.A. 1986, Los pasiegos : estudio crítico, etnográfico y pintoresco : años 1011 a 1960, Ediciones de Librería Estudio, Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
29. García-Lomas, G.A. 1966, El lenguaje popular de la Cantabria montañesa : fonética, recopilación de voces, juegos, industrias populares, refranes y modismos, 2ª edn, Aldus Artes Gráficas, Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
30. García-Lomas, G.A. 1965, &amp;quot;La hidronimia arcaica en la Cantabria montañesa&amp;quot;, Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses,, pp. 293-319.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
31. García-Lomas, G.A. 1949, El lenguaje popular de las montañas de Santander.. S.N., Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
32. García-Lomas, G.A. 1945, &amp;quot;Notas para el estudio de la toponimia montañesa&amp;quot;, Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses,, pp. 63-78.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
33. García-Lomas, G.A. 1922, Estudio del dialecto popular montañés : fonética, etimologías y glosario de voces (apuntes para un libro), Nueva editorial, San Sebastián.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
34. Goldie, A. 1969, &amp;quot;Reflexiones sobre la toponimia de La montaña&amp;quot;, Publicaciones del Instituto de Etnografía y Folklore &amp;quot;Hoyos Sainz&amp;quot;, vol. I, pp. 157-165.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
35. González Campuzano, J. 1920, &amp;quot;Apuntes para un vocabulario montañés&amp;quot;, Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo, vol. II, pp. 3-10.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
36. González del Valle, Máximo 1965, &amp;quot;Geografía e idioma en el Valle de Lamasón&amp;quot;, Publicaciones del Instituto de Etnografía y Folklore &amp;quot;Hoyos Sainz&amp;quot;, vol. I.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
37. González Iglesias, M.E. 1999, Palabras y dichos populares de Pechón y su entorno, Asociación Cultural Aramal, Pechón, Cantabria.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
38. González Rodríguez, A. (ed) 1999, Diccionario etimológico de la toponimia mayor de Cantabria, Santander : Librería Estudio, 1999.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
39. González Rodríguez, A., Ramírez Sádaba, J.L. &amp;amp; Universidad de Cantabria. Departamento de Ciencias Históricas 1994, Valdeolea : toponimia e historia, S.N., Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
40. González Rodríguez, A. &amp;amp; Universidad de Cantabria. Departamento de Ciencias Históricas 1998, Diccionario de la toponimia de Cantabria : tesis doctoral, S.N., Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
41. Gutiérrez Barreda, R. 2001, Introducción al habla lebaniega,, Torrelavega.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
42. Gutiérrez Delgado, José Antonio &amp;amp; Moreno Landeras, Á 1993, Toponimia de Valdeolea,, Reinosa.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
43. Gutiérrez Lozano, N. 1999, Diccionario &amp;quot;palabreru&amp;quot; campurriano, Cantabria Tradicional, Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
44. Gutiérrez Pérez, M.V. 1992, La microtoponimia con posible valor económico de un municipio cántabro: Ribamontán al Monte.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
45. Holmquist, J.C. 1988, Language loyalty and linguistic variation a study in Spanish Cantabria, Foris Publications, Dordrecht etc.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
46. Huidobro, E.d. (ed) 1986, Palabras, giros y bellezas del lenguaje popular de la Montaña elevado por Pereda a la dignidad del lenguaje clásico español, Santander : Librería Estudio, 1986.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
47. Huidobro, E.d. 1907, Palabras, giros y bellezas del lenguaje popular de la montaña elevado por Pereda a la dignidad del lenguaje clásico español, La propaganda Católica, Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
48. Ihitza Sainz, U. (ed) 1997, Apiyíos montañesis, Bilbau : Beitia, 1997.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
49. Lasén Pellón, María del Carmen 1982-1983, &amp;quot;El dialecto montañés de los escritores costumbristas&amp;quot;, Publicaciones del Instituto de Etnografía y Folklore &amp;quot;Hoyos Sainz&amp;quot;, vol. XI, pp. 9-79.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
50. Leal, A. 1979, &amp;quot;Toponimia cantábrica menor: &amp;quot;Haza&amp;quot;&amp;quot;, Via Domitia, vol. XXII, pp. 81-88.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
51. Leal, A. 1974, &amp;quot;Hacia un estudio etnolingüístico de la comunidad rural pasiega&amp;quot;, Publicaciones del Instituto de Etnografía y Folklore &amp;quot;Hoyos Sainz&amp;quot;, vol. VI.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
52. López Vaque, A. 1988, Vocabulario de Cantabria : Apuntes para un vocabulario general, S.N., Santander.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
53. López Vaqué, A. 1988, Del léxico castreño de ayer y hoy, fundación Ana María de la Lama y Salvarrey, Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
54. Menéndez Pidal, R. 1954, &amp;quot;Pasiegos y vaqueiros: dos cuestiones de geografía lingüística&amp;quot;, Archivum, vol. IV.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
55. Menéndez Pidal, R. 1933, &amp;quot;Un inédito de Pereda. Observaciones sobre el lenguaje popular de La Montaña&amp;quot;, Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo, vol. 25.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
56. Moral del Hoyo,Mª Carmen 2006, Diacronía en estudios lingüísticos sobre Cantabria: una nota de morfología.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
57. Múgica, P.d. 1892, Dialectos castellanos. Montañés, vizcaíno, aragonés, H. Kemke, Berlín.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
58. Orazi, V. 1993, Contribuciones al estudio comparativo del neutro de materia en las regiones cántabro-asturiana y sud-italiana.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
59. Pedro Munilla, M.d. 2004, Sobre el leísmo y el neutro de materia.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
60. Penny, R. 1984, &amp;quot;Esbozo de un Atlas de Santander&amp;quot;, Lingüística Española Actual, vol. VI, pp. 123-181.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
61. Penny, R. 1980, &amp;quot;El dialecto de &amp;quot;Peñas Arriba&amp;quot;&amp;quot;, Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo,.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
62. Penny, R. 1978, Estudio estructural del habla de Tudanca, Max Niemeyer, Tübingen.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
63. Penny, R. 1970, El habla pasiega : ensayo de dialectología montañesa, Tamesis Books, London.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
64. Puebla Gutiérrez, J.I. 2005, Entonación en el valle de Pas (Cantabria): aproximación sociolingüística.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
65. Puebla Gutiérrez, J.I. 2004, &amp;quot;Entonación cántabra&amp;quot;, Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses,, no. 66, pp. 237-262.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
66. Ramírez Sádaba, J.L. 1992, Liébana : toponimia e historia, Universidad de Cantabria, Aula de Etnografía : Museo de las Comarcas de Cantabria, Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
67. Renero, V. 1947, &amp;quot;Formas dialectales y toponímicas de Cantabria&amp;quot;, Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses, vol. I-III, pp. 109-255.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
68. Rodríguez Castellano, L. 1959, &amp;quot;Algunas precisiones sobre la metafonía en Santander y Asturias&amp;quot;, Archivum, vol. IX, pp. 236-247.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
69. Rodríguez Castellano, L. 1954, &amp;quot;Estado actual de la /h/ aspirada en la provincia de Santander&amp;quot;, Archivum, vol. VI, pp. 435-457.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
70. Rodríguez Castellano, L. 1946, &amp;quot;La aspiración de la H en el oriente de Asturias&amp;quot;, Instituto de Estudios Asturianos (Sección 5ª),.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
71. Romar, D., Bravo, M., González, M., Tejerina Lobo, I. &amp;amp; Universidad de Cantabria 1991, Tradición oral en la Cantabria rural, Valderredible y Liébana, Universidad de Cantabria, Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
72. Ruiz de la Serna,Alberto &amp;amp; Fernández Palacios, F. 2005, &amp;quot;El topónimo La Iseca en el oriente de Cantabria y el occidente de Vizcaya&amp;quot;, Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses,, no. 67, pp. 7-16.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
73. Ruiz Núñez, J.M. (ed) 1998, El léxico agrícola según el atlas de Cantabria, Alicante : Universidad de Alicante, 1998.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
74. Ruiz Núñez, J.M. 1998, &amp;quot;Homogeneidad del léxico agrícola en la Merindad de Campoo según el Atlas lingüístico y etnográfico de Cantabria&amp;quot;, Estudios de lingüística,, no. 12, pp. 283-298.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
75. Sainz Antonil, M. A. 1956, &amp;quot;Aportación a la topología del Valle de Soba&amp;quot;, Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses,, pp. 245-257.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
76. Saiz Barrio, M.A. (ed) 1991, Léxico Cántabro, S.l. : Tantin, D.L. 1991.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
77. Sánchez Landeras, J.L. 2003, &amp;quot;Aproximación a la toponimia de Santander y de sus cuatro lugares: Cueto, Monte, Peñacastillo y San Román de la Llanilla&amp;quot;, Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses,, no. 62, pp. 269-300.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
78. Sánchez-Llamosas, J.P. 1982, El habla de Castro, Irenea, Madrid.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
79. Sierra Pando, J. 1921, &amp;quot;Vocabulario santanderino&amp;quot;, Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo, vol. III.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
80. Sojo y Lomba, Fermín de 1951, &amp;quot;Paseo toponímico por Cantabria&amp;quot;, Boletín de la Real Sociedad Geográfica, vol. LXXXVII, pp. 269-607.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
81. Sojo y Lomba, Fermín de 1950, &amp;quot;De Re Toponímica.&amp;quot;, Boletín de la Real Sociedad Geográfica, vol. LXXXVI, pp. 199-230.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
82. Sojo y Lomba, Fermín de 1947, &amp;quot;De Re Toponímica. Comunicaciones en Cantabria&amp;quot;, Boletín de la Real Sociedad Geográfica, vol. LXXXIII, pp. 7-71.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
83. Sordo Sotres, R. (ed) 2005, Contribución al conocimiento de la toponimia y la gramática autóctonas de Asturias, Cantabria y el noreste de León, Llanes : R. Sordo, 2005.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
84. Sordo Sotres, R. 1997, Notas gramaticales y toponimia no latina en Asturias, Cantabria, León y Palencia, el autor, Llanes.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
85. Spitzer, L. 1924, &amp;quot;Santanderino &amp;quot;asubiar&amp;quot; español &amp;quot;sobaco&amp;quot;, español &amp;quot;sobón&amp;quot;&amp;quot;, Revista de Filología Española, vol. XI, pp. 70-72.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
86. Spitzer, L. 1922, &amp;quot;Santander &amp;quot;borcil&amp;quot; &amp;quot;cubil&amp;quot;&amp;quot;, Revista de Filología Española, vol. IX, pp. 67.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
87. Tovar, A. &amp;amp; Universidad Internacional Menéndez Pelayo 1955, Cantabria prerromana : o lo que la lingüística nos enseña sobre los antiguos cantabros, Universidad Internacional Menendez Pelayo, Madrid.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
88. Trujeda Revuelta, M.A. 1977, &amp;quot;Lenguaje marinero en Suances&amp;quot;, Anales del Instituto de Estudios Marítimos &amp;quot;Juan de la Cosa&amp;quot;, vol. I, pp. 193-247.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
89. Vergara Martín, G. M. 1921, &amp;quot;Materiales para la formación de un vocabulario de palabras empleadas en Burgos y Santander&amp;quot; in Materiales para la formación de un vocabulario de palabras usadas en SegoviaMadrid. &lt;br /&gt;
&amp;lt;/div&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Category:Cultura de Cantabria]]&lt;br /&gt;
[[Category:Asturlhionés]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Filolog%C3%ADa:Propuesta_ortogr%C3%A1fica:Los_dialeutus&amp;diff=254</id>
		<title>Filología:Propuesta ortográfica:Los dialeutus</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Filolog%C3%ADa:Propuesta_ortogr%C3%A1fica:Los_dialeutus&amp;diff=254"/>
				<updated>2009-12-07T20:24:20Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Propuesta}}&lt;br /&gt;
*&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Asturlhionés&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Astlhi&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;. en mayúsculàs): se refier a tol dominiu asturlhionés en sintíu estrictu, ensín contar culos fhavlaris d’influyencia (castillanus o galaicupertuesis, veya embaxo). Puei dividissi n&amp;#039;asturlhionés ucidental (asturianu-lhionés) i oriental (cántabru-estremeñu) de fhorma general.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Asturlhionés ucidental o asturianu-lhionés===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
:*&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;asturianu&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;ast&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;.): se refier a l’asturianu d’Asturiàs. Nél puedin distinguissi l’&amp;#039;&amp;#039;asturianu ucidental&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;ast.uc.&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;) - incluyendo Babia i Llaciana, en Lhión -, l’&amp;#039;&amp;#039;asturianu central&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;ast.ce.&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;), basi de la norma escrita actual, i l’&amp;#039;&amp;#039;oriental&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;ast.or.&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;), h.asta los conceyhus de fhavla cántabra . El so estáu de conservación yê persaludavli en comparancia cul restu’l dominiu, mientris que la conciencia social del fhavlanti non yê mala.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
:*&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;lhionés&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;lhi&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;.): inclúi l’asturlhionés de l’Altu Bierçu (nel Baxu Bierçu fálassi gallegu) y Maragatería –tamién nomnáu &amp;#039;&amp;#039;bierçanu&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;bier&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;.), el &amp;#039;&amp;#039;senabrés&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;san&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;.), dende Senabria dica los fhavlaris rayanus de Guadramilés, Riodonés i de Petisqueira i Deilão, en Pertuàl, i el &amp;#039;&amp;#039;lhionés central&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;lhi.ce&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;.) dende la frontera d’Asturiàs cun Lhión h.asta làs lhocalidais zamoranàs de cerca’l Dueru ena zona d’Aliste i Villarino tràs la Sierra. Consérvassi tamién el &amp;#039;&amp;#039;lhionés oriental&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;lhi.or&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;.) en Valdeón i Sajambri al noresti, i ena Ribera del Dueru (Làs Arribes) al sur, nel noroesti salmantinu. La conciencia social yê avondo peor que la d’Asturiàs i el númiru de fhavlantis enverneci cul passu de los anhus, ensin qu’haiga relevu generacional. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
:*&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;mirandés&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;mir&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;.) y &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;sendinés&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;sen&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;.): fhávlassi en conceyhus repartíus pelàs comarcàs pertuesàs de Miranda&amp;#039;l Dueru, Vimiosu i Mogadouro. Tien reconocencia de lhingua junta&amp;#039;l pertués.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Asturlhionés oriental o cántabru-estremeñu===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
:*&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;cántabru&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;can.&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;): fhávlassi dende los conceyhus asturianus orientalis de Peña Mellera Alta i Baxa, Llanes i Ribadedeva, passando pela comarca de la Montaña Palentina, la comarca cántabra de Liébana i pela zona oriental del ríu Saja fhasta’l mar, si bien la su influyencia puei apreciassi en siguiendo la costa dica la frontera cul País Vascu. La su situación yê de castellanización avançada de làs generacionis más jóvenis y regressión de los rasgus propius, falta en dellos casus conciencia popular de fhavlar una variedá independiente. El &amp;#039;&amp;#039;passiegu&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;pas&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;.) yê una fhavla cántabra mui arcaiçanti, s’estiendi pela comarca del Pas dica la zona montañosa colhindanti cun Burgus. La conciencia nun yê bôna, pero l’estáu de conservación nun yê tampocu de dessapaición inmediata.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
:*&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;estremeñu&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;est&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;.): comprendi los fhavlaris de ciertàs zonàs de l’antigua Estremadura lhionesa i de la Tràssierra (làs actualis Salamanca i Cáceris respeutivamente). Se fhavla enàs comarcàs d’El Rebollar i lhíndis sur de Salamanca, i enàs comarcàs estremeñàs de Sierra de Gata, Hurdes, Guiju de Santa Bárbara, Valli d’Alagón y Riberus de Taju-Alagón, amás dotrus municipius colhindantis (altustremeñu oriental) i làs falàs de Berçocana i Mairoñera más al sur, de marcada influyencia asturlhionesa no fonético. Sólo los más vieyhus lu falàn i essisti una falta assoluta de conciencia lhingüística, devíu a la desconocencia de la essistencia i historia de l’asturlhionés ena Comunidá.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Fhavlaris d’influyencia asturlhionesa: ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Galaicu-pertuesàs===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
:*&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Fala d’entrambasauguàs&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;eon&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;.): galaicu-pertués d’Asturiàs faláu ente l’Eo i el Navia (esceutu los conceyhus de Taramundi, Santiso de Abres, sur de A Veiga i la parroquia de Os Coutos d’Ibias, onde se fala gallegu esterior), amás de zonàs de Galicia i Lhión.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
:*&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Fala de Xálima&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;xal&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;.): galaicu-pertués de los conceyhus cacereñus d’Ellas, Sa Martín de Trevellu i Valverdi du Fresnu, d’influyencia cántabru-estremeña. La fhavla de Sa Martín, nomada mañegu, yê la más lhionesa de toàs.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Castellanàs=== &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
:*&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Castúo&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (cas.): cun esti ñomi desígnassi a los antiguus meyu i baxu estremeñu, güei fhavlaris castellanus meridionalis d’influyencia lhionesa, uguañu falàs misturaàs cántabru-estremeñàs i castellanàs. Puei escuchassi a l’oesti de la vía de la Prata a partir del Taju dica la Sierra d’Aracena, en Huelva, mientres que a l’esti de la vía solo puedin goyissi restus d’influyencia. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
::*&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Barranqueñu&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;bar&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;.): variedá lhingüística fronteriza ente’l pertués i el baxu estremeñu, faláu ena lhocalidá de Barrancus, ena frontera lusu-española ena juntancia de làs fronteràs d’Estremadura y Andalucía.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Notes: ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
#Generalmente van preferissi làs fhormàs asturianàs centralis cuando se duldi ente variàs, pero enos casus de realización fonética de ciertàs fhormàs antiguàs (especialmente nel mirandés, lhionés o cántabru-estremeñu) van preferissi éstàs. Amás, enos grupus de más duna solución, si una dellàs yê compativli culàs outràs s’escueyhi la fhorma más lharga, de fhorma que pueda pronunciassi o ñon según el palranti. Si làs dos solucionis son incompativlis ena escritura, o bien s’escueyhi un grupu alternativu que señali la dobli possivilidá (plural fheminín -&amp;#039;&amp;#039;às&amp;#039;&amp;#039;) o s’escueyhi simplemente una dellàs.&lt;br /&gt;
#La sección de pronuncia preferida nun yê pa tóu momentu nel que se fhavla asturlhionés (isso diríe escontra l’ojetivu del mantenimientu de la riqueza lhingüística propia de ca región), sinón nel casu por exemplu de que quisiera fhazessi un meyu de comunicación n’audiu pa tol dominiu, momentu nel que fhadrá falta tamién un modelu de pronuncia a siguir.&lt;br /&gt;
#Enos elementus enos que nun s’entra nesta propuesta ortográfica yê en principiu -salvu possivlis olvíus - porque han sigui-la norma fhecha pola Academia de la Llingua Asturiana ena su Gramática.&lt;br /&gt;
#De cualquiera fhorma, esti escritu nun puei ser definitivu, pues ta algamáu por una sola persona i yê una de làs primeràs versionis, l.lena de fallus i necessitada d’infinidá d’adicionis i correcionis ensín duvia denguna. Yê’l tiempu el que dirá puliéndolu i el que havrá dizir si esta opción yêra la bôna, o yêra meyhor dexar que ca comunidá de fhavlantis creara la su lhingua particular, opción más senciella i menus polémica.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Filolog%C3%ADa:Propuesta_ortogr%C3%A1fica:Introduci%C3%B3n&amp;diff=253</id>
		<title>Filología:Propuesta ortográfica:Introdución</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Filolog%C3%ADa:Propuesta_ortogr%C3%A1fica:Introduci%C3%B3n&amp;diff=253"/>
				<updated>2009-12-07T20:18:46Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Propuesta}}&lt;br /&gt;
La situación lhingüística nel ucidenti español (i ena región de Tràs-los-Montes, en Pertual) yê&lt;br /&gt;
hívrida. El vehículu general de comunicación nesta zona yê des de fhaz sieglus la lhingua&lt;br /&gt;
española (o la pertuesa), nun solo pa la espressión escrita, sinón tamién pa la oral, provocando en&lt;br /&gt;
tol antigu dominiu asturlhionés una mistura idiomática ensín comparancia cul restu de los&lt;br /&gt;
antiguus dialeutus lhatinus de la Península Ibérica. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estàs heterogéneàs fhavlàs asturlhionesàs, pola su dispersión, fhurun incapazis nel lhargor de los sieglus d’algamar un modelu únicu normativu na escritura, i nenguna variedá fhuei capaz fhasta güei d’imponer un prestigiu i una pujancia indispensavlis pa absorve-làs otràs, provlema agraváu pol ailhamientu social, físicu i políticu de làs fhavlàs desti origin.  Dende la Edá Medya fhuei, dempués del lhatín, el castillanu el que sirvió de vehículu unitariu ente tantàs variedais, i dió lhugar a numerosàs palràs en parti influyíàs i en parti emparentaàs culàs variedais vizinàs. Assina, l’asturianu-lhionés ucidental asseméyhassi avondo al galaicu- pertués (el mirandés más al pertués) i el cántabru-estremeñu al castillanu.  &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Inclusu sobre làs fhavlàs d’Asturiàs - de làs que havitualmente se diz que convivin dos sistemàs&lt;br /&gt;
lhingüísticus estrañus ente sí pero mui afinis pola pertenencia al mesmu grupu de dialeutus&lt;br /&gt;
lhatinus (los l.lamaus iberu-ucidentalis) - tamién suel fhavlassi de “variedá lhocal de l’español,&lt;br /&gt;
válida solo pa relhacionis de curtiu alcanci, ‘pa andar per casa’. Carecin polo tanto los diversus dialeutus de rasgus diferencialis suficientis en cantidá i calidá pa estavlecer cun ellus una modalidá románica totalmenti&lt;br /&gt;
autónoma respeutu de l’español. La mayoría de los fhalantis ingenuus i non demasiáu cultivaus&lt;br /&gt;
passa, cun mínimus matizis y ensín nengún esfhuerciu, duna espressión asturiana más o menus&lt;br /&gt;
castellanizada a otru registru español nel que perduren rasgus asturianus”&amp;lt;span style=&amp;quot;font-size:9px;color:gray;&amp;quot;&amp;gt;1&amp;lt;/span&amp;gt;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Énte esta situación,&lt;br /&gt;
agravada más aún nel restu del dominiu, nun puei concibissi una verdadera normalización&lt;br /&gt;
lhingüística centrada -como fhasta agora- enos lhímitis alministrativus de làs diversàs&lt;br /&gt;
Comunidais Autónomàs, anque seyàn los d’Asturiàs, nin munchu menus a un determináu grupu&lt;br /&gt;
de palràs qu’algamun un determináu prestigiu pola cantidá de fhavlantis, como yê’l casu de&lt;br /&gt;
l’asturianu central, basi de l’estándar lhiterariu más essitosu enjamás creáu n’asturlhionés.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En definitiva, si se quier que cuayhi una normalización lhingüística verdaderamente asturlhionesa s’han tener en cuônta tolos fenómenus lhingüísticus generalis&lt;br /&gt;
conocíus, que güei ya lo son avondo, i, polo que se sabi, en nengún casu homogéneus. Isto&lt;br /&gt;
nun va implicar que l’asturianu (i más concretamente la norma afhitada pola A.Ll.A) nun&lt;br /&gt;
vaiga poder usassi enos escritus esclusivamente asturianus (na poesía, na toponimia, na radiu asturiana), sinón&lt;br /&gt;
que supón una normalización pénte una situación de división incomprensivli, de xeitu que tol&lt;br /&gt;
dominiu pueda comunicassi medyanti la lhingua (ojetivu principal de la mesma), manteniendo&lt;br /&gt;
los rasgus propius de ca dialeutu, pero conociendo nel camín los rasgus de làs demás variedais,&lt;br /&gt;
riqueza educativa impossivli cul actual sistema d’atención namái a los lhímitis alministrativus (i al castellanu normativu) na&lt;br /&gt;
ensenhancia, en vezi d’a los lhingüísticus.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El modelu a seguir qu’equí pretendemus nun yê como’l de nenguna otra lhingua ibérica. La&lt;br /&gt;
situación del galaicupertués i del catalán yê de reconocencia histórica - dambus cun creación&lt;br /&gt;
lhiteraria enantes de l’usu general del castillanu enos respeutivus territorius, el pertués amás cun&lt;br /&gt;
un Estáu que respalda la su lhingua - i de pujancia i resistencia énte&lt;br /&gt;
l’empuji de la norma común española nel passáu. Dotramiente, la de fhavla aragonesa yê una&lt;br /&gt;
comunidá güei mui lhimitada, siendo’l provlema al que s’enfrenta, más que la normalización&lt;br /&gt;
duna idioma, el de lhograr l’atención del restu de la su comunidá alministrativa pola defhensa&lt;br /&gt;
duna variedá lhingüística histórica. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L’asturlhionés, pol contrariu, yê una lhingua esparzida pelos&lt;br /&gt;
más estremaus territorius cun fenómenus fonéticus diversus i sentimientus alcuentraus al&lt;br /&gt;
respeutivi dunàs variedais diferentis (en mayor o menor medida) de l’español y&lt;br /&gt;
mui distintàs ente sí, pero en cualquier casu cun fhavlantis desseosus d’afhitar una manera de&lt;br /&gt;
proteger el patrimoniu cultural tan inmensu que supón, ensín sacrificar tampoco la su&lt;br /&gt;
variedá lhocal o regional.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L’exemplu de la normalización de l’A.Ll.A. yê la prueva del desseu tan intensu que fhaz de la comunidá alministrativa más variada no lhingüístico del territoriu asturlhionés, Asturiàs, la única que sigui una norma, aun siendo ésta duna variedá concreta  - i non una mistura ente variàs, como aconseyhàn làs múltiplis diferenciàs. Làs ‘lhinguàs’ afhitaàs fhasta’l momentu (‘asturianu’, ‘cantabriegu’, ‘llionés’, ‘mirandés’, ‘estremeñu’,...) nun son talàs, sinón espressionis dun mesmu dialeutu históricu lhatinu más o menus castellanizáu (ó portuguesizáu), dividíu i escondíu nel olvíu rural i domésticu, i agora eleváu a l’ámbitu políticu cun mayor o menor fortuna. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Nenguna variedá por sí sola tien nin tendrá nunca entidá suficienti pa ser considerada lhingua, haiga o non “oficialidá” -nel grau que seya- enàs distintàs alministracionis. Nun yê sinón en juñendo los retaçus hestóricus que s’ha lhogra-la verdadera lhingua que s’escuendi tres duna fachada de “dialeutus castellanus”. La situación del gallegu (que yê provavlementi ún de los factoris políticus causantis de la confusión na Península ente territoriu alministrativu - territoriu lhingüísticu) yê especial, pola dificultá d’afhitar una norma común&lt;br /&gt;
cul pertués agora qu’ésti yê consideráu la lhingua estándar. Tous puedin ver que dambus nun son sinón&lt;br /&gt;
variedais duna mesma lhingua, pero la realidá política impón una solución que nun yê viavli pa&lt;br /&gt;
làs otràs variedais peninsularis (como’l ‘valencianu’, el ‘balear’ o el ‘mirandés’ por poner&lt;br /&gt;
dellus eixemplus).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L’asturlheonés yê ensín dulda la lhingua peninsular cun mayoris perspeutivàs de dessarrollu&lt;br /&gt;
pa fhazia’l fhuturu, cun una comunidá de fhavlantis activus i passivus possivli de más de 3,5&lt;br /&gt;
millonis (ensín conta-los emigraus, avondo numerosus de làs regionis asturlhionesàs) cula&lt;br /&gt;
suma de làs regionis o aún se fhavla. Los fhavlantis activus provavlementi ñon puedàn&lt;br /&gt;
contassi en munchu más de 600.000, siendo alredor medyu millón d’Asturiàs, diez mil de&lt;br /&gt;
Miranda i el restu de los vieyhus de la Cantabria i la Palencia montañesàs, Lhión, Zamora,&lt;br /&gt;
[[Provincia de Salamanca|Salamanca]] i [[Provincia de Caçris|Caçris]], provinciàs ondi sólo la población de cierta edá lu palra cun havitualidá, i&lt;br /&gt;
en toàs partis más o minus misturáu cul castillanu o el galaicu-pertués), cun una actitú&lt;br /&gt;
moderna de cierta comprensión i aceutación social i en menor medida istitucional del fhechu&lt;br /&gt;
lhingüísticu diferenciáu i dessapartáu del campu políticu tantu n’Asturiàs como en Pertual -&lt;br /&gt;
pesie a la falta d’apueyu a la oficialidá, isso yê otru provlema-, amás duna situación económica&lt;br /&gt;
favoravli a una implantación de l’asturlhionés enos medyus de comunicación de massàs. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El bilhingüísmu yê güei por fin entendíu pola mayoría de personàs cultàs como un factor&lt;br /&gt;
enriquecedor i conservador del patrimoniu cultural propiu, amás duna fhorma bien simpli de&lt;br /&gt;
comprende-làs otràs variedais lhingüísticàs cercanàs, cula facilidá que isso lleva segu pal&lt;br /&gt;
deprendizagi d’otràs lhinguàs, non sólo d’origin lhatinu, sinón indoeuropéu en general.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referenciàs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
#&amp;#039;&amp;#039;Las Hablas Asturianas&amp;#039;&amp;#039;, por Josefina Martínez Álvarez. &amp;lt;u&amp;gt;Manual de Dialectología Hispánica&amp;lt;/u&amp;gt;, Manuel Alvar. Ariel&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Category:Ortografía]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=C%C3%A1ntabru&amp;diff=252</id>
		<title>Cántabru</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=C%C3%A1ntabru&amp;diff=252"/>
				<updated>2009-12-07T20:10:18Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: Esfecha la revisión 248 de Admin (alderique | contribuciones)&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Image:cantabru.gif|right|thumb|400px|El cántabru sigún estudyus lingüísticus recientis]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Recibi la denominación autual de &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;cántabru&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; i la tradicional de &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;montañés&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; el conjuntu de variedais lhingüísticàs autóctonàs de [[Cantabria]] ([[España]]) i especialmenti aquellàs más diferenciaàs de l&amp;#039;[[español]] estándar. Sigún diversus criterius, puein incluyissi como &amp;#039;&amp;#039; cántabru&amp;#039;&amp;#039; làs variedais de fhavla de diversàs zonàs de Cantabria, i tamién làs de zonàs limítrofis de [[Viscaya]], i làs comarcàs cercanàs de montaña de làs provinciàs de [[Provincia de Burgus|Burgus]] i [[Provincia de Palencia|Palencia]]. Sigún la tesi de [[Francisco García González]], tamién han incluyissi làs variedais [[Principáu d&amp;#039;Asturiàs|asturianàs]] de los conceyhus de [[Peñamellera Alta]], [[Peñamellera Baja]] i [[Ribadedeva]].&amp;lt;ref&amp;gt;El asturiano oriental. Boletín Lletres Asturianes nº7 p44-56 [http://revistaalcuentros.iespana.es/n6/asturiano_oriental.pdf]&amp;lt;/ref&amp;gt;&amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El cántabru yê un [[dialeutu]] románicu evolucionáu direutamenti del [[lhatín]], con un dessarrollu que lleva a incluilu dientro&amp;#039;l diasistema lhingüísticu [[asturlhionés]] junta l&amp;#039;[[estremeñu]], el [[mirandés]], l&amp;#039;[[asturianu]] i el [[lhionés]]. Diversàs cuestionis talàs como&amp;#039;l sustratu, làs influyenciàs de astratu (zona de contautu cul [[euskera]] i fhuerti relhación cun territorius [[castillanu]]palrantis) la incorporación más temprana a la [[Corona de Castiella]] frenta otrus territorius del diasistema assina como la ubicación geográfica i política marginal dientro&amp;#039;l dominiu lingüísticu [[asturlhionés]], fhazin qu&amp;#039;el cántabru acquiera ciertàs diferenciàs i personalidá frenta làs otràs modalidais lhingüísticàs de dichu diasistema.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En [[2009]] fhuei mencionáu nel lhivru roh.u de la [[Unesco]] sobri lhinguàs en peligru dientro&amp;#039;l troncu [[asturlhionés]], como un lhenguagi en peligru craru de dessapaición. L&amp;#039;[[aragonés]] fhuei calificáu de la mesma fhorma.&amp;lt;ref name=&amp;quot;unesco&amp;quot;&amp;gt;[http://www.unesco.org/culture/ich/index.php?pg=00206 Atlas Interactivo UNESCO de las Lenguas en Peligro en el Mundo], nel qu&amp;#039;el cántabru apaeç nomnáu dientro&amp;#039;l sistema asturlhionés.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Distrivución geográfica ==&lt;br /&gt;
Autualmenti el cántabru o montañés non goza dun usu mui estensu, consecuencia dun processu crecienti de castillanización. Na mayor parti de la su zona de estensión s&amp;#039;utiliza una fhavla de tránsitu ente&amp;#039;l [[castillanu]] i el cántabru más o menos pura o assemeyhada a aquél.&amp;lt;ref name=&amp;quot;Ealo&amp;quot;&amp;gt;Carlos Ealo López. [http://revistaalcuentros.iespana.es/n3/actualidad_asturleones.pdf Situación autual de làs fhavlàs de origin asturlhionés en Cantabria]: {{cita| [...]podemos afirmar que, siguiendo las predicciones hechas ya por Menéndez Pidal o Rodríguez Castellano, varios de los rasgos propios del dominio asturleonés están desapareciendo hoy en día en Cantabria, una comunidad que ofrece en muchos de sus municipios un latente estado diglósico entre las hablas montañesas y el castellano.}}&amp;lt;/ref&amp;gt; Ansí mesmu, ta práuticamenti dessapaeciíu de los grandis centrus urvanus a esceción de neofhavlantis i immigrantis de la Cantabria rural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En concretu se palra o palrava: &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* En diversàs zonàs de [[Cantabria]], especialmenti na [[comarca de Saja-Nansa]] a l&amp;#039;ucidenti i áreàs interioris orientalis ([[valli&amp;#039;l Pas]] i [[Soba (Cantabria)|Soba]]).&lt;br /&gt;
* N&amp;#039;[[Principáu d&amp;#039;Asturiàs|Asturiàs]]: [[Peñamellera Alta]], [[Peñamellera Baxa]] i [[Ribadedeva]].&amp;lt;ref&amp;gt;El asturiano oriental. Boletín  Lletres Asturianes nº7 p44-56 [http://revistaalcuentros.iespana.es/n6/asturiano_oriental.pdf]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
* En  [[Provincia de Burgus|Burgus]] ([[Castiella]]): [[Espinosa de los Monterus]], [[Merindá de Sotoscueva|Sotoscueva]] i [[Mena]], i antiguamenti en [[Valli de Sedanu (Burgus)|vallu de Sedanu]].&amp;lt;ref&amp;gt;Apuntes sobre el habla de la Merindad de Sotoscueva (Burgos). Léxico. Silvia González Goñi[http://sobrepenna.galeon.com/sotoscueva_lenguaje1.pdf]&amp;lt;/ref&amp;gt;&amp;lt;ref&amp;gt;Apuntes sobre el habla de la Merindad de Sotoscueva. Fonética y morfosintaxis. Aparecido en la revista Alcuentros [http://revistaalcuentros.iespana.es/n5/sotoscueva.pdf]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
* En [[Provincia de Viscaya|Viscaya]] ([[País Vascu]]): Nel estremu ucidental de [[Làs Encartaciones]]: [[Lanestosa]] i [[Carranza]], mui castillanizáu.&amp;lt;ref&amp;gt;&amp;#039;&amp;#039;El habla montañesa o cántabra en la toponimia de las Encartaciones&amp;#039;&amp;#039;, Txomin Etxeberria Mirones. ISBN 84-88890-93-1.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Númeru de fhavlantis ==&lt;br /&gt;
Nun essistin datus acerca&amp;#039;l númeru de fhavlantis purus, pero s&amp;#039;alcuentràn en craru processude regressión, siendo, provavlementi, un porcentagi mui pequenhu.&amp;lt;ref name=&amp;quot;Ealo&amp;quot; /&amp;gt; Pesie a tou, todavía se puein alcôntrar palrantis patrimonialis n&amp;#039;algunus puntus, talus como na [[Comarca de los Vallis Passiegus]], [[Tudanca (Cantabria)|Tudanca]], [[Carmona]], [[Soba (Cantabria)|Soba]] i [[H.erreríàs]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Variantis ==&lt;br /&gt;
A grandis rasgus, podemus dizir qu&amp;#039;el cántabru presenta dos grandis dialeutus: l&amp;#039;ucidental - más cercanu a l&amp;#039;asturianu - i l&amp;#039;oriental - más arcaizanti no fonéticu. La divisoria ente ambas variantis la marcan el ríu [[Saja]] i el [[Pas]], ucidental i oriental respeutivamenti. Na cuenca del Besaya alcôntramus una frontera discontinua cun zonàs de fhavlas de tránsitu ente los dialeutus dún i dotru lhau.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El cántabru se palra pueis, n&amp;#039;al minus cuatru variedais principalis: &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Cántabru ucidental]]: cun dos variedais diversàs, la norti, fhavlada nel orienti asturianu i nos municipius cántabrus lhindando cun [[Mapa lhingüísticu d&amp;#039;Asturiàs|Asturiàs]]; i la sur, fhavlada na comarca cántabra de [[Liébana]] i na [[montaña palentina]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[fhavla montañesa|Montañés]]: fhavláu na comarca de [[Saja-Nansa]] principalmenti. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Passiegu]]: fhavláu nel [[Valli del Pas]] i al norti de [[Burgus]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Cántabru oriental]] (dessapaiciendo): goyíu na región d&amp;#039;[[Asón]], ta a l&amp;#039;igual qu&amp;#039;el passiegu sureñu amenaciáu pola influyencia de la lhingua culta.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fhavlàs d&amp;#039;influyencia cantabriegà:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Zona d&amp;#039;antigua i fhonda raigamni cántabra, perdida nos últimus sieglus principalmenti pola modernización i l&amp;#039;acessu mayoritariu a la cultura &amp;#039;normalizada&amp;#039; - cuyu primer passu suel ser el despreciu polos carauteris regionalis -, n&amp;#039;especial na capital i làs costàs.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Cántabru:Fhavlàs ucidentalis|Fhavlàs ucidentalis]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Cántabru:Fhavlàs orientalis|Fhavlàs orientalis]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Notas y referencias ==&lt;br /&gt;
&amp;lt;div class=&amp;quot;references-small&amp;quot; style=&amp;quot;-moz-column-count:2; column-count:2;&amp;quot;&amp;gt;&lt;br /&gt;
&amp;lt;references /&amp;gt;&lt;br /&gt;
&amp;lt;/div&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Bibliografía ==&lt;br /&gt;
&amp;lt;div class=&amp;quot;reflist4&amp;quot; style=&amp;quot;height: 220px; overflow: auto; padding: 3px&amp;quot; &amp;gt; &lt;br /&gt;
1. Alcalde del Río, H. 1932, &amp;quot;Contribución al Léxico Montañés&amp;quot;, Revista de Santander,.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
2. Álvar López, M. 1995, Atlas lingüístico y etnográfico de Cantabria, Arco-Libros, Madrid.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
3. Álvarez, P. 198?, Lenguaje popular de Liébana, Alfar, Barcelona.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
4. Bartolomé Suárez, A. 1993, Aforismos, giros y decires en el habla montañesa, Universidad de Cantabria, Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
5. Calderón Escalada, J. 1981, Lenguaje popular de la Merindad de Campoo, el autor, Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
6. Cossío, J.M. 1927, &amp;quot;Apòrtación al Léxico Montañés&amp;quot;, Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo, vol. IX.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
7. Díaz Quijano, J. 1930, &amp;quot;De lo vivo a lo pintado: el uco-uquismo&amp;quot;, Revista de Santander,.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
8. Diego Romero, R. 2002, Aportación al estudio del habla cántabra, Cantabria Tradicional, Torrelavega Cantabria.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
9. Echevarría Isusquiza, I. 2001, &amp;quot;El primer vocabulario montañés y otros vocabularios castellanos: Terreros y la dialectología en España en el siglo XVIII: la experiencia del léxico&amp;quot;, Boletín de la Real Academia Española, vol. 81, no. 282, pp. 53-150.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
10. Echevarría Isusquiza, I. 1998, El romance del Occidente de Vizcaya en su toponimia. Bosquejo histórico.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
11. Etxebarria Mirones, T. 2001, El habla montañesa o cántabra en la toponimia de Las Encartaciones, Beta, Bilbao.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
12. Etxebarria Mirones, T. (ed) 2000, El habla montañesa o cántabra en la toponimia de Cantabria, Bilbao : Ediciones Beta, 2000.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
13. Etxebarria Mirones, T. (ed) 2000, Toponimia y apellidos de origen prerromano en Las Encartaciones, Cantabria, Aiala y Las Merindades, Bilbao : Ediciones Beta, 2000. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
14. Etxebarria Mirones, T. 1999, &amp;quot;El habla montañesa o cántabra en la toponimia de Las Encartaciones&amp;quot;, L´ábrigu, vol. 4 - Tardíu.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
15. Fernández Acebo, V. 2002, &amp;quot;El topónimo cabarga: montes fortificados de la edad del bronce emparentados con -burg, -berg, -bury, -bris, -briga, etc., de amplia difusión europea, y con una modalidad etnoarquitectónica local aún vigente&amp;quot;, Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses,, no. 60, pp. 163-172.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
16. Fernández Acebo, V. 1999, &amp;quot;Toponimia del alto río Miera (Cantabria) en el Catastro de Ensenada&amp;quot;, Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses,, no. 55, pp. 149-176.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
17. Fernández Juncal, C. 2001, Variación léxica y variación social en el valle de Aras, La Página, Santa Cruz de Tenerife.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
18. Fernández Juncal, C. 2000, Neutro de materia y metafonía en el oriente de Cantabria, Universidad de Salamanca, Salamanca.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
19. Fernández Juncal, C. &amp;amp; Borrego Nieto, J. 2001, Variación léxica y variación social en el valle de Aras Carmen Fernández Juncal; prólogo de Julio Borrego Nieto, 1¯ edn, La Página Ediciones, Santa Cruz de Tenerife.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
20. Fernández Juncal, C. &amp;amp; Consejo Superior de Investigaciones Científicas 1998, Variación y prestigio estudio sociolingüístico en el oriente de Cantabria, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
21. García González, F. 1985, Algo más sobre el &amp;quot;neutro de materia&amp;quot;.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
22. García González, F. 1982, &amp;quot;La frontera del asturiano oriental&amp;quot;, Boletín de la Real Academia Española, vol. LXII, pp. 173-192.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
23. García González, F. 1978, &amp;quot;El leísmo en Santander&amp;quot;, Estudios ofrecidos Emilio Alarcos Llorach, vol. III, pp. 87-101.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
24. García González, F. 1977-1978, &amp;quot;José María de Pereda y el dialecto montañés&amp;quot;, Archivum, vol. XXVI-XXVIII, pp. 453-484.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
25. García González, F. 1972, &amp;quot;Sobre la aspiración en la provincia de Santander&amp;quot;, Publicaciones del Instituto de Etnografía y Folklore &amp;quot;Hoyos Sainz&amp;quot;, vol. IV, pp. 221-241.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
26. García González, F. &amp;amp; Universidad de Oviedo 1978, El dialecto cabuérnigo : (cuestiones de Gramática y vocabulario) : resumen de la tesis presentada... Universidad, Facultad de Filosofía y Letras, Servicio de Publicaciones, Oviedo.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
27. García Menéndez, J. 2000, Leísmo no personal y neutro de materia.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
28. García-Lomas, G.A. 1986, Los pasiegos : estudio crítico, etnográfico y pintoresco : años 1011 a 1960, Ediciones de Librería Estudio, Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
29. García-Lomas, G.A. 1966, El lenguaje popular de la Cantabria montañesa : fonética, recopilación de voces, juegos, industrias populares, refranes y modismos, 2ª edn, Aldus Artes Gráficas, Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
30. García-Lomas, G.A. 1965, &amp;quot;La hidronimia arcaica en la Cantabria montañesa&amp;quot;, Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses,, pp. 293-319.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
31. García-Lomas, G.A. 1949, El lenguaje popular de las montañas de Santander.. S.N., Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
32. García-Lomas, G.A. 1945, &amp;quot;Notas para el estudio de la toponimia montañesa&amp;quot;, Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses,, pp. 63-78.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
33. García-Lomas, G.A. 1922, Estudio del dialecto popular montañés : fonética, etimologías y glosario de voces (apuntes para un libro), Nueva editorial, San Sebastián.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
34. Goldie, A. 1969, &amp;quot;Reflexiones sobre la toponimia de La montaña&amp;quot;, Publicaciones del Instituto de Etnografía y Folklore &amp;quot;Hoyos Sainz&amp;quot;, vol. I, pp. 157-165.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
35. González Campuzano, J. 1920, &amp;quot;Apuntes para un vocabulario montañés&amp;quot;, Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo, vol. II, pp. 3-10.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
36. González del Valle, Máximo 1965, &amp;quot;Geografía e idioma en el Valle de Lamasón&amp;quot;, Publicaciones del Instituto de Etnografía y Folklore &amp;quot;Hoyos Sainz&amp;quot;, vol. I.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
37. González Iglesias, M.E. 1999, Palabras y dichos populares de Pechón y su entorno, Asociación Cultural Aramal, Pechón, Cantabria.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
38. González Rodríguez, A. (ed) 1999, Diccionario etimológico de la toponimia mayor de Cantabria, Santander : Librería Estudio, 1999.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
39. González Rodríguez, A., Ramírez Sádaba, J.L. &amp;amp; Universidad de Cantabria. Departamento de Ciencias Históricas 1994, Valdeolea : toponimia e historia, S.N., Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
40. González Rodríguez, A. &amp;amp; Universidad de Cantabria. Departamento de Ciencias Históricas 1998, Diccionario de la toponimia de Cantabria : tesis doctoral, S.N., Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
41. Gutiérrez Barreda, R. 2001, Introducción al habla lebaniega,, Torrelavega.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
42. Gutiérrez Delgado, José Antonio &amp;amp; Moreno Landeras, Á 1993, Toponimia de Valdeolea,, Reinosa.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
43. Gutiérrez Lozano, N. 1999, Diccionario &amp;quot;palabreru&amp;quot; campurriano, Cantabria Tradicional, Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
44. Gutiérrez Pérez, M.V. 1992, La microtoponimia con posible valor económico de un municipio cántabro: Ribamontán al Monte.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
45. Holmquist, J.C. 1988, Language loyalty and linguistic variation a study in Spanish Cantabria, Foris Publications, Dordrecht etc.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
46. Huidobro, E.d. (ed) 1986, Palabras, giros y bellezas del lenguaje popular de la Montaña elevado por Pereda a la dignidad del lenguaje clásico español, Santander : Librería Estudio, 1986.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
47. Huidobro, E.d. 1907, Palabras, giros y bellezas del lenguaje popular de la montaña elevado por Pereda a la dignidad del lenguaje clásico español, La propaganda Católica, Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
48. Ihitza Sainz, U. (ed) 1997, Apiyíos montañesis, Bilbau : Beitia, 1997.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
49. Lasén Pellón, María del Carmen 1982-1983, &amp;quot;El dialecto montañés de los escritores costumbristas&amp;quot;, Publicaciones del Instituto de Etnografía y Folklore &amp;quot;Hoyos Sainz&amp;quot;, vol. XI, pp. 9-79.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
50. Leal, A. 1979, &amp;quot;Toponimia cantábrica menor: &amp;quot;Haza&amp;quot;&amp;quot;, Via Domitia, vol. XXII, pp. 81-88.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
51. Leal, A. 1974, &amp;quot;Hacia un estudio etnolingüístico de la comunidad rural pasiega&amp;quot;, Publicaciones del Instituto de Etnografía y Folklore &amp;quot;Hoyos Sainz&amp;quot;, vol. VI.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
52. López Vaque, A. 1988, Vocabulario de Cantabria : Apuntes para un vocabulario general, S.N., Santander.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
53. López Vaqué, A. 1988, Del léxico castreño de ayer y hoy, fundación Ana María de la Lama y Salvarrey, Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
54. Menéndez Pidal, R. 1954, &amp;quot;Pasiegos y vaqueiros: dos cuestiones de geografía lingüística&amp;quot;, Archivum, vol. IV.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
55. Menéndez Pidal, R. 1933, &amp;quot;Un inédito de Pereda. Observaciones sobre el lenguaje popular de La Montaña&amp;quot;, Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo, vol. 25.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
56. Moral del Hoyo,Mª Carmen 2006, Diacronía en estudios lingüísticos sobre Cantabria: una nota de morfología.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
57. Múgica, P.d. 1892, Dialectos castellanos. Montañés, vizcaíno, aragonés, H. Kemke, Berlín.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
58. Orazi, V. 1993, Contribuciones al estudio comparativo del neutro de materia en las regiones cántabro-asturiana y sud-italiana.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
59. Pedro Munilla, M.d. 2004, Sobre el leísmo y el neutro de materia.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
60. Penny, R. 1984, &amp;quot;Esbozo de un Atlas de Santander&amp;quot;, Lingüística Española Actual, vol. VI, pp. 123-181.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
61. Penny, R. 1980, &amp;quot;El dialecto de &amp;quot;Peñas Arriba&amp;quot;&amp;quot;, Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo,.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
62. Penny, R. 1978, Estudio estructural del habla de Tudanca, Max Niemeyer, Tübingen.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
63. Penny, R. 1970, El habla pasiega : ensayo de dialectología montañesa, Tamesis Books, London.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
64. Puebla Gutiérrez, J.I. 2005, Entonación en el valle de Pas (Cantabria): aproximación sociolingüística.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
65. Puebla Gutiérrez, J.I. 2004, &amp;quot;Entonación cántabra&amp;quot;, Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses,, no. 66, pp. 237-262.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
66. Ramírez Sádaba, J.L. 1992, Liébana : toponimia e historia, Universidad de Cantabria, Aula de Etnografía : Museo de las Comarcas de Cantabria, Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
67. Renero, V. 1947, &amp;quot;Formas dialectales y toponímicas de Cantabria&amp;quot;, Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses, vol. I-III, pp. 109-255.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
68. Rodríguez Castellano, L. 1959, &amp;quot;Algunas precisiones sobre la metafonía en Santander y Asturias&amp;quot;, Archivum, vol. IX, pp. 236-247.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
69. Rodríguez Castellano, L. 1954, &amp;quot;Estado actual de la /h/ aspirada en la provincia de Santander&amp;quot;, Archivum, vol. VI, pp. 435-457.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
70. Rodríguez Castellano, L. 1946, &amp;quot;La aspiración de la H en el oriente de Asturias&amp;quot;, Instituto de Estudios Asturianos (Sección 5ª),.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
71. Romar, D., Bravo, M., González, M., Tejerina Lobo, I. &amp;amp; Universidad de Cantabria 1991, Tradición oral en la Cantabria rural, Valderredible y Liébana, Universidad de Cantabria, Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
72. Ruiz de la Serna,Alberto &amp;amp; Fernández Palacios, F. 2005, &amp;quot;El topónimo La Iseca en el oriente de Cantabria y el occidente de Vizcaya&amp;quot;, Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses,, no. 67, pp. 7-16.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
73. Ruiz Núñez, J.M. (ed) 1998, El léxico agrícola según el atlas de Cantabria, Alicante : Universidad de Alicante, 1998.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
74. Ruiz Núñez, J.M. 1998, &amp;quot;Homogeneidad del léxico agrícola en la Merindad de Campoo según el Atlas lingüístico y etnográfico de Cantabria&amp;quot;, Estudios de lingüística,, no. 12, pp. 283-298.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
75. Sainz Antonil, M. A. 1956, &amp;quot;Aportación a la topología del Valle de Soba&amp;quot;, Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses,, pp. 245-257.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
76. Saiz Barrio, M.A. (ed) 1991, Léxico Cántabro, S.l. : Tantin, D.L. 1991.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
77. Sánchez Landeras, J.L. 2003, &amp;quot;Aproximación a la toponimia de Santander y de sus cuatro lugares: Cueto, Monte, Peñacastillo y San Román de la Llanilla&amp;quot;, Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses,, no. 62, pp. 269-300.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
78. Sánchez-Llamosas, J.P. 1982, El habla de Castro, Irenea, Madrid.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
79. Sierra Pando, J. 1921, &amp;quot;Vocabulario santanderino&amp;quot;, Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo, vol. III.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
80. Sojo y Lomba, Fermín de 1951, &amp;quot;Paseo toponímico por Cantabria&amp;quot;, Boletín de la Real Sociedad Geográfica, vol. LXXXVII, pp. 269-607.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
81. Sojo y Lomba, Fermín de 1950, &amp;quot;De Re Toponímica.&amp;quot;, Boletín de la Real Sociedad Geográfica, vol. LXXXVI, pp. 199-230.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
82. Sojo y Lomba, Fermín de 1947, &amp;quot;De Re Toponímica. Comunicaciones en Cantabria&amp;quot;, Boletín de la Real Sociedad Geográfica, vol. LXXXIII, pp. 7-71.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
83. Sordo Sotres, R. (ed) 2005, Contribución al conocimiento de la toponimia y la gramática autóctonas de Asturias, Cantabria y el noreste de León, Llanes : R. Sordo, 2005.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
84. Sordo Sotres, R. 1997, Notas gramaticales y toponimia no latina en Asturias, Cantabria, León y Palencia, el autor, Llanes.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
85. Spitzer, L. 1924, &amp;quot;Santanderino &amp;quot;asubiar&amp;quot; español &amp;quot;sobaco&amp;quot;, español &amp;quot;sobón&amp;quot;&amp;quot;, Revista de Filología Española, vol. XI, pp. 70-72.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
86. Spitzer, L. 1922, &amp;quot;Santander &amp;quot;borcil&amp;quot; &amp;quot;cubil&amp;quot;&amp;quot;, Revista de Filología Española, vol. IX, pp. 67.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
87. Tovar, A. &amp;amp; Universidad Internacional Menéndez Pelayo 1955, Cantabria prerromana : o lo que la lingüística nos enseña sobre los antiguos cantabros, Universidad Internacional Menendez Pelayo, Madrid.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
88. Trujeda Revuelta, M.A. 1977, &amp;quot;Lenguaje marinero en Suances&amp;quot;, Anales del Instituto de Estudios Marítimos &amp;quot;Juan de la Cosa&amp;quot;, vol. I, pp. 193-247.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
89. Vergara Martín, G. M. 1921, &amp;quot;Materiales para la formación de un vocabulario de palabras empleadas en Burgos y Santander&amp;quot; in Materiales para la formación de un vocabulario de palabras usadas en SegoviaMadrid. &lt;br /&gt;
&amp;lt;/div&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Category:Cultura de Cantabria]]&lt;br /&gt;
[[Category:Asturlhionés]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Asturlhion%C3%A9s_oriental&amp;diff=251</id>
		<title>Asturlhionés oriental</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Asturlhion%C3%A9s_oriental&amp;diff=251"/>
				<updated>2009-12-07T20:09:58Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: Esfecha la revisión 247 de Admin (alderique | contribuciones)&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;L&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;asturlhionés oriental&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (tamién &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;cántabru-estremeñu&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; , &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;lhionés oriental&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;, &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;cántabru&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; o &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;estremeñu&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;, &amp;#039;&amp;#039;Extremaduran&amp;#039;&amp;#039; pa los lhingüistæs internacionalis) yê un dialeutu d&amp;#039;España - lhingua suel l.lamassi n&amp;#039;Internet, ya que làs fhavlàs son altoncis dialeutus -, classifhicáu bien dientru làs variedais asturlhionesàs junta l&amp;#039;asturianu-lhionés i al mirandés por organiçacionis internacionalis i nacionalis - grupu l.lamáu &amp;#039;&amp;#039;asturcántabru&amp;#039;&amp;#039; por dalgunus  (en juniendo los nomnis de los pueblus ástur i cántabru), &amp;#039;&amp;#039;lhionés&amp;#039;&amp;#039; por Menéndez Pidal (por referissi a làs fhavlàs de l&amp;#039;antigu Reinu de Lhión)-, i a vegaàs tamién como variedá dientro&amp;#039;l grupu castillanu antigu (o &amp;quot;cántabru-castellanu&amp;quot;), junta&amp;#039;l castellán i al ladinu o judéu-español, pesie a non ser oficial nàs comunidais ondi todavía se palra. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== El so origin ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Hestóricamenti paeç que perteneç al domiñu d&amp;#039;influyencia de los [[cántabrus]] sobri&amp;#039;l lhatín vulgar - dispués de la ocupación romana i visigoda -, fhechu que Menéndez Pidal ya recoyhió nel so díà al fhavlar de la separtación (dientro&amp;#039;l &amp;quot;dialeutu lhionés&amp;quot;) del &amp;quot;lhionés oriental&amp;quot;, devíu sigún él a la influyencia de làs fhavlàs de los pueblus ásturis i cántabrus antiguus - issu sí, él nun estudyó en profhundidá làs variedais más a l&amp;#039;esti d&amp;#039;Asturiàs, polo que nun sabemus ondi taríe&amp;#039;l lhímiti á la su classifhicación de làs palràs &amp;quot;lhionesàs&amp;quot;. Baxo ista perspeutiva, la variedá oriental asturianu-lhionesa (aspiración de la &amp;#039;&amp;#039;f&amp;#039;&amp;#039;- lhatina, terminación general en -&amp;#039;&amp;#039;u&amp;#039;&amp;#039;, neutru de materia en -&amp;#039;&amp;#039;u&amp;#039;&amp;#039;, etc.) taríe á medyu camín ente l&amp;#039;asturianu-lhionés i el cántabru-estremeñu, a l&amp;#039;igual que la fala d&amp;#039;entrambàsauguàs - i en cierta midida l&amp;#039;asturianu ucidental - taríe a medyu camín ente l&amp;#039;asturianu-lhionés i el gallegu oriental, como mistura de los antiguus pueblus ásturis y galaicus.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Image:nucleusispanicus.gif|left|thumb|400px|Los núcleus de población hispánicus ucidentalis enantis de la [[Reconquista]] i la zona de ñacencia del castillanu, sigún amuesran los datus lhingüísticus]] En definitiva, pa dexar de poner etiquetàs de &amp;quot;variedá de tránsitu&amp;quot; o &amp;quot;d&amp;#039;entremedyàs&amp;quot; a tolàs variedais emparentaàs pola compartición d&amp;#039;isoglossàs, puiríe dizissi ensín temor a equivocassi que na Cantabria autual confluin munchàs de làs isoglossàs de làs variedais que divàn imponessi nel so territoriu fhaz sieglus, na época de l&amp;#039;iniciu de la Reconquista: l&amp;#039;asturianu-lhionés por mé&amp;#039;l Reinu d&amp;#039;Asturiàs, lhuéu Asturlhionés ó de Lhión; i el castillanu por mé&amp;#039;l Condáu (lhuéu Reinu) de Castiella i, más tardi, de la España unifhicada. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ensín embargu, dicha confluyencia nun supón una reyal subordinación lhingüística a los dialeutus vizinus; facilita, isso sí, el trabayhu a aquillus que quierin reduzir l&amp;#039;espeutru d&amp;#039;estudyu lhingüísticu a dos o tres variedais peninsularis, pero la hestoria i la lhingüística palràn por sí solàs: el cántabru fhuei un núcleu dialeutal lhatinu des del comienciu, como l&amp;#039;ástur. Lo que sí tien de dizissi tamién yê que los paecíus [[Filología:Comparancia morfológica|morfológicus]] i (especialmenti) [[Filología:Comparancia sintáutica|sintáuticus]]- pesie a làs diferenciàs [[Filología:Comparancia fonética|fonéticàs]]- cul asturianu-lhionés - son tan grandis que puei palrassi dun sugrupu iberu-romanci asturlhionés nel que taríe incluyíu el cántabru-estremeñu. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== ¿Junidá de cántabru i  estremeñu? ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Image:ricunquistaest.gif|right|thumb|200px|La repoblación d&amp;#039;Estremadura polos reinus de Lhión i Castiella]]La primer vegada que s&amp;#039;estudyarun en profhundidá los dialeutus ucidentalis fhuei en 1906, cul lhavor &amp;lt;u&amp;gt;El dialecto leonés&amp;lt;/u&amp;gt; de [[Ramón Menéndez Pidal]], que trabayhó ya nun [[Domiñu lhionés sigún Menéndez Pidal|Mapa de l&amp;#039;ucidenti]] dalgu incompletu pel orienti. Naquel altoncis ya pudun marcassi ó cominciavàn los rasgus típicus que l&amp;#039;estudyosu identifhicó como propius de la influyencia de los cántabrus nel lhatín, en concretu l&amp;#039;aspiración de la f- lhatina nel asturianu oriental i más a l&amp;#039;esti, n&amp;#039;apuntando tamién rasgus lhingüísticus d&amp;#039;El Rebollar (pluralis -es, -en) pero ensin amosrar más datus.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Dispués distu, i tràs de làs épocàs fhoscàs pa làs [[lhinguàs d&amp;#039;España]], apaeçun de nuéu cula democracia estudyus dedicaus a làs variais regionalis, ya ensin pretensionis de junión ente variedais lhingüísticàs, toàs relacionaàs siempris namás culàs Comuniais Autónomàs respeutivàs. Assina por exemplu, mientris qu&amp;#039;el cántabru tien pujancia ca vezi mayor énte los jóvinis i la su afhiliación yê discutía avondo, non sabiendo si classifhicalu como lhionés, como independienti, o como castillán arcaicu i d&amp;#039;influyencia lhionesa, sobri l&amp;#039;estremeñu se palra dun &amp;quot;dialeutu históricu&amp;quot;, duna &amp;quot;[http://www.ethnologue.com/show_country.asp?name=ES lhingua]&amp;quot; que paeç surdir de la na, &amp;#039;&amp;#039;polos restus de variàs culturàs&amp;#039;&amp;#039;, nuna esplicación que paeçsi sobrimanera a la que dan dalgunus valencianus pa diferencia-la su variedá del catalán, acerca dun &amp;#039;&amp;#039;sustratu poblacional hestóricu&amp;#039;&amp;#039; moçáravi o prerromanu, de duldosa essistencia tràs la Reconquista, que havríe modifhicáu&amp;#039;l lhatín misteriosa e independientementi de la repoblación (eminentementi vertical) d&amp;#039;España, o en tou casu aceutándossi meràs &amp;#039;&amp;#039;influyenciàs castellanàs i lhionesàs&amp;#039;&amp;#039; añadíàs posteriormenti. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Nosotrus, más allá de los datus hestóricus que fhavlàn sólo de repoblación d&amp;#039;Estremadura por havitantis de Lhión i Castiella por igual, quisimus trabayhar -no possivli- ensin prejuicius i pusimus en práutica la [[navayha d&amp;#039;Occam]], en concluendo que des dun puntu de vista lhingüísticu el cántabru i l&amp;#039;estremeñu, tan aloñaus, sólu podíàn, bien fhormar una variedá en común, bien ser restus lhionesis castillanizaus. Altoncis tocó acercassi a la hipótesi final por mé&amp;#039;l rechaciu de làs teoríàs minus provavlis:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*&amp;#039;&amp;#039;Estremeñu i cántabru son distintus nel so origin&amp;#039;&amp;#039;. Pola [[Filología:Comparancia de l&amp;#039;asturlhionés|comparancia general de rasgus]], non mus paeç possivli mantener que dientro&amp;#039;l diasistema asturlhionés o dientro inclusu del castillanu puedàn ser dambàs variedais separtaàs, a falta de más datus antiguus qu&amp;#039;apueyin esta teoría güei tan estendía. &lt;br /&gt;
*&amp;#039;&amp;#039;Estremeñu i cántabru son paicíus porque son restus del &amp;quot;lhionés/asturianu auténticu&amp;quot;&amp;#039;&amp;#039;. Dau que los restus lhionesis dotrus lhugaris ya castillanizaus nun si castillanizarun d&amp;#039;igual fhorma que nestàs dos zonàs tan separtaàs i tan paicíàs no lhingüísticu, dévissi suponer - a falta de nuéu de pruevàs concluyentis en sintíu contrariu - que l&amp;#039;estremeñu tien un sustratu lhingüísticu mui importanti surdíu en Cantabria fhaz sieglus. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Image:cunacastillanu.jpg|left|thumb|440px|L&amp;#039;efeutu de la cuña del castillanu nàs demás variedais ibéricàs]]Polo tanto, la hipótesi que plantegamus, en prescindiendo de los escasus datus históricu-lhingüísticus que se caltienin, yê que la repoblación de la zona ucidental se fhizu pa fhaza&amp;#039;l sur i l&amp;#039;oesti en fhuyendu de l&amp;#039;arrempuji castillanu (la variedá de moda ya na época de Reconquista), i d&amp;#039;ehí que la estensión de làs zonàs lhingüísticàs ibéricàs vaigàn non estritamenti de norti a sur, sinon fhaza l&amp;#039;oesti o l&amp;#039;esti sigún la su posición al respeutivi&amp;#039;l castillanu.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Istu esplicaríe en buena midida los rasgus lhingüisticus de làs distintàs zonàs del sur assina como la su situación, i en concretu - nel casu que mos ocupa - la escasa presencia de rasgus asturianu-lhionesis más embaxo de Làs Arribes del Dueru, en Salamanca. Todavía ta ansí por demostrá-la relhación ó l&amp;#039;enlhaç históricu que juña làs fhavlàs dún i dotru lháu. Aún cuando nun pueda demostrassi fefhazientementi nenguna teoría al respeutivi, basti dizir qu&amp;#039;el valencianu i el catalán sedríen dambus variedais duna mesma idioma aún cuando nun se tuvieràn datus históricus que avalaràn la teoría de Reconquista i repoblación catalana de Valencia, i de la mesma fhorma deveríe suceder cul cántabru-estremeñu.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A falta d&amp;#039;estudyus ambiciosus que manexin tolos datus hestóricus i lhingüísticus, vamus acercanus a làs possivlis rempuestàs que puiríen dassi nel casu d&amp;#039;havelus, sobri por qué se caltienin rasgus cántabrus nàs fhavlàs estremeñàs de l&amp;#039;antigu Reinu de Lhión:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
#Fhurun principalmenti cántabrus los que repoblarun l&amp;#039;Alta Estremadura lhionesa, quiciávis dende l&amp;#039;Asturiàs de Santillana, zona pertenecienti al reinu asturianu-lhionés, i d&amp;#039;ehí que s&amp;#039;impusieràn làs sus fhavlàs.&lt;br /&gt;
#Fhuerin repobladoris misturaus, fhavlantis de cántabru i lhionés des del Reinu de Lhión principalmenti, pero s&amp;#039;impusu la fhorma de palrar más cercana a la castillana (ya de moda), istu yê, la cántabra.&lt;br /&gt;
#Fhurun lhionesis i castillanus (cántabrus ente otrus) los repobladoris, pero anti la misturancia de fhavlàs s&amp;#039;impusu la fhorma de palrar &amp;#039;&amp;#039;intermedya&amp;#039;&amp;#039; ente castillanu i lhionés, la cántabra, dau l&amp;#039;estáu vacilanti del castillanu na Baxa Edá Medya i la falta ya de prestigiu del lhionés nessa época. Assina, cuantis más cerca de la zona de fhavla castillana más dévil yê la presencia de rasgus cántabrus - &amp;#039;&amp;#039;castúo&amp;#039;&amp;#039;, baxustremeñu -, i cuantis más cerca de làs zonàs lhionesàs más fhuertis son, como nel artustremeñu.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== El cántabru-estremeñu güei díà ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Làs estadísticàs que se manexàn sobri&amp;#039;l númeru de fhavlantis autualis son antiguàs i non mui fiavlis: nun dessisti interés pol momentu de fher estudyus desti tipu, dáu que primer de tou havríe qu&amp;#039;alcontrar nos palrantis una cierta cultura pa que distinguiessin la su fhorma de palrar de la estándar castillana, tinendo&amp;#039;n cônta qu&amp;#039;un estudyu a la vegá lhingüísticu i sociológicu taríe fhuera de tou proyeutu investigador viavli. Ensin embargu, yê bien sabíu que avondus vieyhus classifhican nàs encuestàs làs sus palràs regionalis como &amp;quot;[[dialeutu montañés|montañés]]&amp;quot; i &amp;quot;[[castúo]]&amp;quot; nàs sus respeutivàs comunidais, términus que fhazin referencia a tolàs fhavlàs de la región nel su conjuntu; difícilmenti, empero, puiríe sacassi dalguna conclusión desti fhechu. Possivlementi seyàn unus milis los mayoris que aún consirvàn rasgus dialeutalis que puein identifhicassi cul hestóricu dialeutu cántabru-estremeñu.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El cántabru-estremeñu suel dividissi&amp;#039;n dos variedais principalis, separtaàs polos sus rasgus lhingüístivus i la su distancia geográfica: el [[cántabru]] i l&amp;#039;[[estremeñu]], enque làs variedais más arcaiçantis dún (passiegu) i d&amp;#039;otru (sirragatinu) - ailhaàs pol relievi montañosu carauterísticu dambàs - tienin quiciávis más en común ente sí que culàs sus vizinàs geográficàs.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== El cántabru ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Image:cantabru.gif|right|thumb|350px|El cántabru sigún estudyus lhingüístivus recientis]] El [[cántabru]], variedá más arcaica sintáuticamenti pero fonéticamenti assemeyhá al [[dialeutus i fhavlas hispánicus|castillanu]], pálrassi principalmenti en [[Cantabria]], n&amp;#039;al menus cuatru variedais principalis: &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Cántabru ucidental]]: cun dos variedais diversàs, la norti, fhavlada nel orienti asturianu i nos municipius cántabrus lhindando cun [[Mapa lhingüísticu d&amp;#039;Asturiàs|Asturiàs]]; i la sur, fhavlada na comarca cántabra de [[Liébana]] i na [[montaña palentina]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[fhavla montañesa|Montañés]]: fhavláu na comarca de [[Saja-Nansa]] principalmenti. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Passiegu]]: fhavláu nel [[Valli del Pas]] i al norti de [[Burgus]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Cántabru oriental]] (dessapaiciendo): goyíu na región d&amp;#039;[[Asón]], ta a l&amp;#039;igual qu&amp;#039;el passiegu sureñu amenaciáu pola influyencia de la lhingua culta.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
====Fhavlàs cantabriegàs====&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Zona d&amp;#039;antigua i fhonda raigamni cántabra, perdida nos últimus sieglus principalmenti pola modernización i l&amp;#039;acessu mayoritariu a la cultura &amp;#039;normalizada&amp;#039; - cuyu primer passu suel ser el despreciu polos carauteris regionalis -, n&amp;#039;especial na capital i làs costàs.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Cántabru:Fhavlàs ucidentalis|Fhavlàs ucidentalis]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Cántabru:Fhavlàs orientalis|Fhavlàs orientalis]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== L&amp;#039;estremeñu ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Image:estremenu.gif|right|thumb|380px|L&amp;#039;estremeñu i las variedais d&amp;#039;influyencia estremeña]]L&amp;#039;estremeñu, más arcaizanti na fonética, se fhavla nàs [[El Reinu de Lhión enantis de la su juñión cul de Castiella|antiguàs]] Estremadura ([[provincia de Salamanca|Salamanca]]) i Tràssierra ([[provincia de Cáceris|Cáceris]]) lhionesas:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Estremeñu sirragatinu]]: nas comarcàs salmantinàs d&amp;#039;[[El Rebollar]], metá sur de [[Cidá Rodrigu]], i nas comarcàs estremeñàs de [[Sierra de Gata]] i [[Las H.urdis]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Estremeñu ucidental]]: nàs comarcàs de [[Guih.u de Santa Bárbara]], [[Valli d&amp;#039;Alagón]], [[Riberus de Taju-Alagón]] i [[Riberus de Taju-Almonti]];&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Estremeñu oriental]] (dessapaiciendo): en Salamanca na comarca de [[Béjar-Sierra de Francia]], y n&amp;#039;Estremadura en poblacionis del [[Valli de Jerti]], [[Valli d&amp;#039;Ambroç]], [[Monfragüi]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Estremeñu meridyunal]] na comarca de [[Las Villuercas-Guadalupi]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
====Fhavlàs estremeñàs====&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Zonàs de &amp;#039;&amp;#039;fhavlàs de tránsitu estremeñàs&amp;#039;&amp;#039;, tal i como son definíàs nos manualis de dialeutología hispánica. Puein distinguissi dos zonàs principalis:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
a) Zona de tránsitu castillanu-estremeñu: &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Medyu estremeñu]]&lt;br /&gt;
* [[Baxu estremeñu]], fhasta&amp;#039;l centru de Huelva.&lt;br /&gt;
**[[Barranqueñu]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
b) Zona de [[fhavla castillana cun influyenciàs estremeñàs]], a l&amp;#039;esti d&amp;#039;Estremadura, de norti a sur fhasta Sevilla i bien entráu Córdoba.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Asturlhion%C3%A9s_ucidental&amp;diff=250</id>
		<title>Asturlhionés ucidental</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Asturlhion%C3%A9s_ucidental&amp;diff=250"/>
				<updated>2009-12-07T20:09:37Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: Esfecha la revisión 246 de Admin (alderique | contribuciones)&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;L&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;asturlhionés ucidental&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; o &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;ástur&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (tamién asturianu-lhionés, n&amp;#039;Asturiàs bable o asturianu, en Lhión lhionés, i en Miranda&amp;#039;l Dueru mirandés) yê &amp;lt;ref&amp;gt;Menéndez Pidal, R. &amp;#039;&amp;#039;El Dialecto Leonés&amp;#039;&amp;#039;. Madrid: 1906&amp;lt;/ref&amp;gt; un dialeutu del diasistema [[asturlhionés]]. Sudivídissi n&amp;#039;asturianu-lhionés (o ástur) [[ástur ucidental]], [[ástur central|central]] i [[ástur oriental|oriental]], i al mesmu tiempu recibi los nomnis (alministrativamenti definíus) de [[asturianu|lhingua asturiana]], [[lhionés|lhingua lhionesa]] i [[mirandés|lhingua mirandesa]] n&amp;#039;Asturiàs, Lhión i Miranda&amp;#039;l Dueru respeutivamenti.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Origin ==&lt;br /&gt;
Tien el so origin nel lhatín vulgar, principalmenti de làs legionis nortiafricanàs assentaàs n&amp;#039;[[Astorga|Asturica Augusta]] i en [[Legio VI Victrix|Legio VI]]. La suplantación de la lhingua de los ásturis por esta fhuei lhenta pero imparavli, ya que l&amp;#039;usu de la idioma imperial yêra la l.lavi que abría làs puertàs pa la obtención de munchus drechus i lhivertais, ente ellus el más importanti: la cidadanía romana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ista evolución al lhargor del tiempu dió lhugar a que a medyaus del sieglu X apaeçàn los primerus documentus escritus nesti romanci en diversus monasterius d&amp;#039;Asturiàs i Lhión (documentu de Kesos), assina como fuerus i lheis, ya que yêra la lhingua avitual nessus territorius.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cula definitiva xunión de los reinus de Lhión i de Castiella nel primer terciu del sieglu XIII (anhu 1230 cun Fernandu III el Santu) la influyencia de l&amp;#039;asturlhionés n&amp;#039;ámbitus políticus descendió notavlementi, en siendo sustituyíu pol castillán. Assina passó a ser una lhingua d&amp;#039;usu más bien familiar i rural, ya que de los siguientis sieglus tan solo se conservàn escrituràs púvlicàs, donacionis i documentus menoris.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A partir del sieglu XVII alcôntramus ya lhiteratura nesta lhingua, cun autoris como [[Antón de Marirreguera]] o [[Josefa Jovellanos]] (germana de l&amp;#039;ilhustráu [[Gaspar Melchor de Jovellanos]]). Nel sieglo XIX destacàn [[Xuan María Acebal]], [[Caveda y Nava]], [[Teodoro Cuesta]], [[Pin de Pría]] o [[Fernán Coronas]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Situación lhegal ==&lt;br /&gt;
Nel casu del mirandés, la su ortografía tiendi fhazia la pertuesa. L&amp;#039;asturianu recuéyhessi nel Estatutu d&amp;#039;Autonomía asturianu&amp;lt;ref&amp;gt;Estatuto de Autonomía del Principado de Asturias. Art. 4.5. 1: &amp;quot;El bable gozará de protección. Se promoverá su uso, su difusión en los medios de comunicación y su enseñanza, respetando en todo caso, las variantes locales y la voluntariedad en su aprendizaje. 2. Una ley del Principado regulará la protección, uso y promoción del bable.&amp;quot;&amp;lt;/ref&amp;gt;, el lhionés nel Estatutu d&amp;#039;Autonomía de Castiella i Lhión&amp;lt;ref&amp;gt;[http://narros.congreso.es/constitucion/estatutos/estatutos.jsp?com=70&amp;amp;tipo=2&amp;amp;ini=1&amp;amp;fin=6&amp;amp;ini_sub=1&amp;amp;fin_sub=1 Estatuto de Autonomía de Castilla y León, Art. 5/2.]&amp;lt;/ref&amp;gt; i el mirandés fhuei reconocíu oficialmenti pola República Portuguesa.&amp;lt;ref&amp;gt;[http://dre.pt/pdf1sdip/1999/01/024A00/05740574.PDF Lei nº 7/99. Aprobada por el Parlamento de la República de Portugal el 29 de enero de 1999]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Los sos graus d&amp;#039;escolaridá, utilización i proteicion divergin gradualmenti. L&amp;#039;asturianu s&amp;#039;alcuentra reconocíu ena enseñancia oficial del Principáu d&amp;#039;Asturiàs, el mirandés tien un gráu de presencia enàs escuelàs de la Tierra de Miranda, i el lhionés yê ensiñáu en cursus d&amp;#039;alfabetización d&amp;#039;adultus en poblacionis de làs provinciàs de Lhión, Zamora i Salamanca, n&amp;#039;ufriéndossi tamién como autividá estraescolar n&amp;#039;algunus centrus educativus de la cidá de Lhión nel cursu 2007/2008.&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.aytoleon.es/web/ActualidadServlet/leon/ayto/actualidad/detallenoticias/index.jsp?comando=getDetalleNoticia&amp;amp;idNoticia=7751&amp;amp;verTodasNoticias=&amp;amp;areaMunicipal=165&amp;amp;actionMenu=am_educacion_noticias&amp;amp;idVideo=&amp;amp;accion=&amp;amp;dia=&amp;amp;mes=3&amp;amp;anyo=2008&amp;amp;ComboMes=3&amp;amp;ComboAnyo=2008 Ayuntamiento de León: Comienzan los cursos de Lengua Leonesa en los colegios públicos &amp;quot;Antonio Valbuena&amp;quot; y &amp;quot;Quevedo&amp;quot;.]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Lingüísticamente existen tres grandes áreas dialectales: oriental, central y occidental, con diferentes divisiones entre ellas.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Númiru de fhavlantis ==&lt;br /&gt;
En Asturiàs i Miranda los datus se puein considerar bastanti precisus. En total, la mayoría de làs cifràs que se barajàn andàn alredor los 720.000 fhavlantis.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{| border=&amp;quot;1&amp;quot; cellspacing=&amp;quot;5&amp;quot; cellpadding=&amp;quot;5&amp;quot;&lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#eeeeee&amp;quot;&lt;br /&gt;
|| Nomni || Fhavlantis nativus || Otrus || % sobri&amp;#039;l total de fhavlantis de asturlhionés &lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#ffffff&amp;quot;&lt;br /&gt;
||[[Asturianu]]&lt;br /&gt;
||100.000&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=ast Informe de Ethnologue]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||450.000&amp;lt;ref&amp;gt;[http://proel.org/lenguas/bable.html Informe de PROEL]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||76,3&lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#ffffff&amp;quot;&lt;br /&gt;
||[[Lhionés]]&lt;br /&gt;
||50.000&amp;lt;ref name=&amp;quot;estudiu&amp;quot;&amp;gt;García Arias, José Luis y José Antonio González Riaño (profesores de la [[Universidad de Oviedo]] y miembros de la [[Academia de la Llingua Asturiana]]). &amp;#039;&amp;#039;II Estudiu sociollingüísticu de Lleón. Identidá, conciencia d&amp;#039;usu y actitúes llingüístiques de la población lleonesa&amp;#039;&amp;#039;. [Oviedo]: Academia de la Llingua Asturiana, 2007.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||25.000&amp;lt;ref&amp;gt;http://www.furmientu.org/01Documentos/23%20Facendera.pdf stimación de la asociación cultural Facendera pola Llengua&amp;lt;/ref&amp;gt; / 100.000&amp;lt;ref&amp;gt;&amp;#039;&amp;#039;Una cuarta parte de la población leonesa manifiesta entender la lengua leonesa y hablarla.&amp;#039;&amp;#039; Pág. 119; &amp;#039;&amp;#039;II Estudiu sociollingüísticu de Lleón. Identidá, conciencia d&amp;#039;usu y actitúes llingüístiques de la población lleonesa&amp;#039;&amp;#039;, de Jose Luis García Arias y Jose Antonio González Riaño, profesores de la [[Universidad de Oviedo]] y miembros de la [[Academia de la Llingua Asturiana]], que ha publicado el libro (2007).&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||20,8&lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#ffffff&amp;quot;&lt;br /&gt;
||[[Mirandés]]&lt;br /&gt;
||15.000&lt;br /&gt;
||&lt;br /&gt;
||2&lt;br /&gt;
|}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Comparativa de testus n&amp;#039;ástur ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;lt;center&amp;gt;&lt;br /&gt;
{|{{tabla bonita}}  style=&amp;quot;text-align:center;widht=80%&lt;br /&gt;
|+&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Artículu 1º de la [[Declaración Universal de los Drechus Humanus]]&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Localización&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Bloqui lhingüísticu&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Testu&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; &lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Fhavla de [[Carreñu]]&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Asturiàs&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Central&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tolos seres humanos nacen llibres y iguales en dignidá y drechos y, pola mor de la razón y la conciencia de so, han comportase fraternalmente los unos colos otros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Fhavla de [[Somiéu]]&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Asturiàs&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos nacen ḷḷibres ya iguales en dignidá ya dreitos ya, dotaos cumo tán de razón ya conciencia, han portase fraternalmente los unos conos outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Paḷḷuezu&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Lhión&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos nacen ḷḷibres ya iguales en dignidá ya dreitos ya, dotaos cumo tán de razón ya conciencia, han portase fraternalmente los unos conos outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|  &lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Cabreirés&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Lhión&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos ñacen llibres y iguales en dignidá y dreitos y, dotaos cumo están de razón y concéncia, han portase fraternalmente los unos pa coños outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Mirandés&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;[[Trás-los-Montis]] (Portugal)&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Todos ls seres houmanos nácen lhibres i eiguales an denidade i an dreitos. Custuituídos de rezon i de cuncéncia, dében portar-se uns culs outros an sprito de armandade.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| Portugués&lt;br /&gt;
| Portugal&lt;br /&gt;
| Pertués&lt;br /&gt;
| Todos os seres humanos nascem livres e iguais em dignidade e em direitos. Dotados de razão e de consciência, devem agir uns para com os outros em espírito de fraternidade.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| Gallego&lt;br /&gt;
| Galicia&lt;br /&gt;
| Gallegu&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos nacen libres e iguais en dignidade e dereitos e, dotados como están de razón e conciencia, débense comportar fraternalmente uns cos outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| Castellano&lt;br /&gt;
| Castilla&lt;br /&gt;
| Castillanu&lt;br /&gt;
| Todos los seres humanos nacen libres e iguales en dignidad y derechos y, dotados como están de razón y conciencia, deben comportarse fraternalmente los unos con los otros.&lt;br /&gt;
|}&lt;br /&gt;
&amp;lt;/center&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referenciàs ==&lt;br /&gt;
{{listaref}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enlaces externos ==&lt;br /&gt;
* [http://www.asturies.com/ II Estudio Sociolingüístico de Asturias] (en asturiano).&lt;br /&gt;
* [http://www.academiadelallingua.com Academia de la Llingua Asturiana] - Academia de la Lengua Asturiana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoría:Asturlhionés]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Asturlhion%C3%A9s&amp;diff=249</id>
		<title>Asturlhionés</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Asturlhion%C3%A9s&amp;diff=249"/>
				<updated>2009-12-07T20:07:59Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: Esfecha la revisión 245 de Admin (alderique | contribuciones)&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Image:ucidenti2.gif|right|thumb|400px|Làs variedais cántabru-estremeñàs i asturianu-lhionesàs i la su influyencia nel castillanu ucidental]] &lt;br /&gt;
Cun &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;asturlhionés&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; vamus referinus n&amp;#039;Asturleones.org al tamién nomnáu recientementi &amp;#039;&amp;#039;asturcántabru&amp;#039;&amp;#039;, yê dizir, al grupu fhormáu pol [[asturlhionés ucidental]] o [[asturianu]]-[[lhionés]] i l&amp;#039;[[asturlhionés oriental]] (ó [[cántabru]]-[[estremeñu]]). Yê polo tanto el dominiu lhingüísticu que s&amp;#039;alcuntra ente&amp;#039;l gallegupertués i el castillanu. Lhingüísticamenti s&amp;#039;encuaira dientro&amp;#039;l grupo Iberu-Ucidental, i surdi de la peculiar evolución que sufrió&amp;#039;l lhatín enos reinus de [[Reinu d&amp;#039;Asturiàs|Asturiàs]] i [[Reinu de Lhión|Lhión]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Esti grupu ya fhuei estudiáu como unidá des de los inicius de l&amp;#039;estudyu lhingüísticu del &amp;quot;dialeutu lhionés&amp;quot;, pero cul passar de los tiempus limitárunsi más a làs variedais del grupu ástur, mui complexàs i diferentis de làs orientalis, más esparzíàs i assemeyhaàs al castellán i polo tanto de menor interés pa los lhingüistàs.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estàs últimàs fhurun dexaàs como variedais de tránsitu cul castellanu a comiencius de la democracia, h.asta los intentus de recuperalus de nuéu como variedais dialeutalis independientis por parti d&amp;#039;associacionis i grupus de defhensa de las variedais regionalis de Cantabria i Estremadura.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Güei úsansi làs palhavràs &amp;#039;asturianu&amp;#039;, &amp;#039;lhionés&amp;#039;, &amp;#039;asturianu-lhionés&amp;#039;, &amp;#039;mirandés&amp;#039;, &amp;#039;asturlhionés&amp;#039; ó &amp;#039;ástur&amp;#039; munchàs vegaàs como sinónimàs, anque poco a poco van esclareciéndossi cuála diz qué cosa.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
N&amp;#039;Asturleones.org, istus son los conceutus que van emplegassi siempres qu&amp;#039;haiga dulda:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Asturlhionés&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (ó &amp;#039;&amp;#039;asturcántabru&amp;#039;&amp;#039;): consideráu unitariu pur dalgunus i símplimente paicíu por dotrus, esti nomni refiersi al subgrupu romanci lhatinu fhormáu polàs variedais &amp;#039;&amp;#039;ástur&amp;#039;&amp;#039; i &amp;#039;&amp;#039;cántabru-estremeña&amp;#039;&amp;#039;.&lt;br /&gt;
:&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;A)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Asturlhionés ucidental]] o ástur: variedá romanci de l&amp;#039;asturlhionés, derivada de la influyencia de los [[ásturis]] sobre&amp;#039;l lhatín vulgar&lt;br /&gt;
::&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;A.I)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Asturianu-lhionés]]: dialeutu de l&amp;#039;ástur, fhavláu n&amp;#039;Asturiàs i na región histórica de [[Pais Lhionés|Lhión]] principalmente. &lt;br /&gt;
:::&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;A.I.a)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Asturianu]]: asturianu-lhionés d&amp;#039;Asturias&lt;br /&gt;
:::&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;A.I.b)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Lhionés]]: asturianu-lhionés del País Lhionés (Lhión, Zamora, Salamanca)&lt;br /&gt;
::&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;A.II)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Mirandés]]: dialeutu de l&amp;#039;ástur, fhavláu en Miranda&amp;#039;l Dueru, mui assemeyháu al senabrés o asturianu-lhionés ocidental meridyunal.&lt;br /&gt;
:&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;B)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Asturlhionés oriental&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; ó [[Cántabru-estremeñu]]: variedá romanci de l&amp;#039;asturlhionés, deriváu de la influyencia de los [[cántabrus]] sobre&amp;#039;l lhatín vulgar&lt;br /&gt;
::&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;B.I)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Cántabru]]: cántabru-estremeñu de Cantabria&lt;br /&gt;
::&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;B.II)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Estremeñu]]: cántabru-estremeñu d&amp;#039;Estremadura&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=C%C3%A1ntabru&amp;diff=248</id>
		<title>Cántabru</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=C%C3%A1ntabru&amp;diff=248"/>
				<updated>2009-12-07T20:04:04Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Image:cantabru.gif|right|thumb|400px|El cántabru sigún estudyus lingüísticus recientis]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Recibi la denominación autual de &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;cántabru&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; i la tradicional de &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;montañés&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; el conjuntu de variedais lhingüísticàs autóctonàs de [[Cantabria]] ([[España]]) i especialmenti aquellàs más diferenciaàs de l&amp;#039;[[español]] estándar. Sigún diversus criterius, puein incluyissi como &amp;#039;&amp;#039; cántabru&amp;#039;&amp;#039; làs variedais de fala de diversàs zonàs de Cantabria, i tamién làs de zonàs limítrofis de [[Viscaya]], i làs comarcàs cercanàs de montaña de làs provinciàs de [[Provincia de Burgus|Burgus]] i [[Provincia de Palencia|Palencia]]. Sigún la tesi de [[Francisco García González]], tamién han incluyissi làs variedais [[Principáu d&amp;#039;Asturiàs|asturianàs]] de los conceyhus de [[Peñamellera Alta]], [[Peñamellera Baja]] i [[Ribadedeva]].&amp;lt;ref&amp;gt;El asturiano oriental. Boletín Lletres Asturianes nº7 p44-56 [http://revistaalcuentros.iespana.es/n6/asturiano_oriental.pdf]&amp;lt;/ref&amp;gt;&amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El cántabru yê un [[dialeutu]] románicu evolucionáu direutamenti del [[lhatín]], con un dessarrollu que lleva a incluilu dientro&amp;#039;l diasistema lhingüísticu [[asturlhionés]] junta l&amp;#039;[[estremeñu]], el [[mirandés]], l&amp;#039;[[asturianu]] i el [[lhionés]]. Diversàs cuestionis talàs como&amp;#039;l sustratu, làs influyenciàs de astratu (zona de contautu cul [[euskera]] i fhuerti relhación cun territorius [[castillanu]]palrantis) la incorporación más temprana a la [[Corona de Castiella]] frenta otrus territorius del diasistema assina como la ubicación geográfica i política marginal dientro&amp;#039;l dominiu lingüísticu [[asturlhionés]], fhazin qu&amp;#039;el cántabru acquiera ciertàs diferenciàs i personalidá frenta làs otràs modalidais lhingüísticàs de dichu diasistema.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En [[2009]] fhuei mencionáu nel lhivru roh.u de la [[Unesco]] sobri lhinguàs en peligru dientro&amp;#039;l troncu [[asturlhionés]], como un lhenguagi en peligru craru de dessapaición. L&amp;#039;[[aragonés]] fhuei calificáu de la mesma fhorma.&amp;lt;ref name=&amp;quot;unesco&amp;quot;&amp;gt;[http://www.unesco.org/culture/ich/index.php?pg=00206 Atlas Interactivo UNESCO de las Lenguas en Peligro en el Mundo], nel qu&amp;#039;el cántabru apaeç nomnáu dientro&amp;#039;l sistema asturlhionés.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Distrivución geográfica ==&lt;br /&gt;
Autualmenti el cántabru o montañés non goza dun usu mui estensu, consecuencia dun processu crecienti de castillanización. Na mayor parti de la su zona de estensión s&amp;#039;utiliza una fala de tránsitu ente&amp;#039;l [[castillanu]] i el cántabru más o menos pura o assemeyhada a aquél.&amp;lt;ref name=&amp;quot;Ealo&amp;quot;&amp;gt;Carlos Ealo López. [http://revistaalcuentros.iespana.es/n3/actualidad_asturleones.pdf Situación autual de làs falàs de origin asturlhionés en Cantabria]: {{cita| [...]podemos afirmar que, siguiendo las predicciones hechas ya por Menéndez Pidal o Rodríguez Castellano, varios de los rasgos propios del dominio asturleonés están desapareciendo hoy en día en Cantabria, una comunidad que ofrece en muchos de sus municipios un latente estado diglósico entre las hablas montañesas y el castellano.}}&amp;lt;/ref&amp;gt; Ansí mesmu, ta práuticamenti dessapaeciíu de los grandis centrus urvanus a esceción de neofalantis i immigrantis de la Cantabria rural.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En concretu se palra o palrava: &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* En diversàs zonàs de [[Cantabria]], especialmenti na [[comarca de Saja-Nansa]] a l&amp;#039;ucidenti i áreàs interioris orientalis ([[valli&amp;#039;l Pas]] i [[Soba (Cantabria)|Soba]]).&lt;br /&gt;
* N&amp;#039;[[Principáu d&amp;#039;Asturiàs|Asturiàs]]: [[Peñamellera Alta]], [[Peñamellera Baxa]] i [[Ribadedeva]].&amp;lt;ref&amp;gt;El asturiano oriental. Boletín  Lletres Asturianes nº7 p44-56 [http://revistaalcuentros.iespana.es/n6/asturiano_oriental.pdf]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
* En  [[Provincia de Burgus|Burgus]] ([[Castiella]]): [[Espinosa de los Monterus]], [[Merindá de Sotoscueva|Sotoscueva]] i [[Mena]], i antiguamenti en [[Valli de Sedanu (Burgus)|vallu de Sedanu]].&amp;lt;ref&amp;gt;Apuntes sobre el habla de la Merindad de Sotoscueva (Burgos). Léxico. Silvia González Goñi[http://sobrepenna.galeon.com/sotoscueva_lenguaje1.pdf]&amp;lt;/ref&amp;gt;&amp;lt;ref&amp;gt;Apuntes sobre el habla de la Merindad de Sotoscueva. Fonética y morfosintaxis. Aparecido en la revista Alcuentros [http://revistaalcuentros.iespana.es/n5/sotoscueva.pdf]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
* En [[Provincia de Viscaya|Viscaya]] ([[País Vascu]]): Nel estremu ucidental de [[Làs Encartaciones]]: [[Lanestosa]] i [[Carranza]], mui castillanizáu.&amp;lt;ref&amp;gt;&amp;#039;&amp;#039;El habla montañesa o cántabra en la toponimia de las Encartaciones&amp;#039;&amp;#039;, Txomin Etxeberria Mirones. ISBN 84-88890-93-1.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Númeru de falantis ==&lt;br /&gt;
Nun essistin datus acerca&amp;#039;l númeru de falantis purus, pero s&amp;#039;alcuentràn en craru processude regressión, siendo, provavlementi, un porcentagi mui pequenhu.&amp;lt;ref name=&amp;quot;Ealo&amp;quot; /&amp;gt; Pesie a tou, todavía se puein alcôntrar palrantis patrimonialis n&amp;#039;algunus puntus, talus como na [[Comarca de los Vallis Passiegus]], [[Tudanca (Cantabria)|Tudanca]], [[Carmona]], [[Soba (Cantabria)|Soba]] i [[H.erreríàs]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Variantis ==&lt;br /&gt;
A grandis rasgus, podemus dizir qu&amp;#039;el cántabru presenta dos grandis dialeutus: l&amp;#039;ucidental - más cercanu a l&amp;#039;asturianu - i l&amp;#039;oriental - más arcaizanti no fonéticu. La divisoria ente ambas variantis la marcan el ríu [[Saja]] i el [[Pas]], ucidental i oriental respeutivamenti. Na cuenca del Besaya alcôntramus una frontera discontinua cun zonàs de falas de tránsitu ente los dialeutus dún i dotru lhau.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El cántabru se palra pueis, n&amp;#039;al minus cuatru variedais principalis: &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Cántabru ucidental]]: cun dos variedais diversàs, la norti, falada nel orienti asturianu i nos municipius cántabrus lhindando cun [[Mapa lhingüísticu d&amp;#039;Asturiàs|Asturiàs]]; i la sur, falada na comarca cántabra de [[Liébana]] i na [[montaña palentina]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[fala montañesa|Montañés]]: palráu na comarca de [[Saja-Nansa]] principalmenti. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Passiegu]]: faláu nel [[Valli del Pas]] i al norti de [[Burgus]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Cántabru oriental]] (dessapaiciendo): goyíu na región d&amp;#039;[[Asón]], ta a l&amp;#039;igual qu&amp;#039;el passiegu sureñu amenaciáu pola influyencia de la lhingua culta.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Falàs d&amp;#039;influyencia cantabriegà:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Zona d&amp;#039;antigua i fhonda raigamni cántabra, perdida nos últimus sieglus principalmenti pola modernización i l&amp;#039;acessu mayoritariu a la cultura &amp;#039;normalizada&amp;#039; - cuyu primer passu suel ser el despreciu polos carauteris regionalis -, n&amp;#039;especial na capital i làs costàs.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Cántabru:Falàs ucidentalis|Falàs ucidentalis]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Cántabru:Falàs orientalis|Falàs orientalis]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Notas y referencias ==&lt;br /&gt;
&amp;lt;div class=&amp;quot;references-small&amp;quot; style=&amp;quot;-moz-column-count:2; column-count:2;&amp;quot;&amp;gt;&lt;br /&gt;
&amp;lt;references /&amp;gt;&lt;br /&gt;
&amp;lt;/div&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Bibliografía ==&lt;br /&gt;
&amp;lt;div class=&amp;quot;reflist4&amp;quot; style=&amp;quot;height: 220px; overflow: auto; padding: 3px&amp;quot; &amp;gt; &lt;br /&gt;
1. Alcalde del Río, H. 1932, &amp;quot;Contribución al Léxico Montañés&amp;quot;, Revista de Santander,.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
2. Álvar López, M. 1995, Atlas lingüístico y etnográfico de Cantabria, Arco-Libros, Madrid.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
3. Álvarez, P. 198?, Lenguaje popular de Liébana, Alfar, Barcelona.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
4. Bartolomé Suárez, A. 1993, Aforismos, giros y decires en el habla montañesa, Universidad de Cantabria, Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
5. Calderón Escalada, J. 1981, Lenguaje popular de la Merindad de Campoo, el autor, Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
6. Cossío, J.M. 1927, &amp;quot;Apòrtación al Léxico Montañés&amp;quot;, Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo, vol. IX.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
7. Díaz Quijano, J. 1930, &amp;quot;De lo vivo a lo pintado: el uco-uquismo&amp;quot;, Revista de Santander,.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
8. Diego Romero, R. 2002, Aportación al estudio del habla cántabra, Cantabria Tradicional, Torrelavega Cantabria.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
9. Echevarría Isusquiza, I. 2001, &amp;quot;El primer vocabulario montañés y otros vocabularios castellanos: Terreros y la dialectología en España en el siglo XVIII: la experiencia del léxico&amp;quot;, Boletín de la Real Academia Española, vol. 81, no. 282, pp. 53-150.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
10. Echevarría Isusquiza, I. 1998, El romance del Occidente de Vizcaya en su toponimia. Bosquejo histórico.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
11. Etxebarria Mirones, T. 2001, El habla montañesa o cántabra en la toponimia de Las Encartaciones, Beta, Bilbao.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
12. Etxebarria Mirones, T. (ed) 2000, El habla montañesa o cántabra en la toponimia de Cantabria, Bilbao : Ediciones Beta, 2000.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
13. Etxebarria Mirones, T. (ed) 2000, Toponimia y apellidos de origen prerromano en Las Encartaciones, Cantabria, Aiala y Las Merindades, Bilbao : Ediciones Beta, 2000. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
14. Etxebarria Mirones, T. 1999, &amp;quot;El habla montañesa o cántabra en la toponimia de Las Encartaciones&amp;quot;, L´ábrigu, vol. 4 - Tardíu.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
15. Fernández Acebo, V. 2002, &amp;quot;El topónimo cabarga: montes fortificados de la edad del bronce emparentados con -burg, -berg, -bury, -bris, -briga, etc., de amplia difusión europea, y con una modalidad etnoarquitectónica local aún vigente&amp;quot;, Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses,, no. 60, pp. 163-172.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
16. Fernández Acebo, V. 1999, &amp;quot;Toponimia del alto río Miera (Cantabria) en el Catastro de Ensenada&amp;quot;, Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses,, no. 55, pp. 149-176.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
17. Fernández Juncal, C. 2001, Variación léxica y variación social en el valle de Aras, La Página, Santa Cruz de Tenerife.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
18. Fernández Juncal, C. 2000, Neutro de materia y metafonía en el oriente de Cantabria, Universidad de Salamanca, Salamanca.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
19. Fernández Juncal, C. &amp;amp; Borrego Nieto, J. 2001, Variación léxica y variación social en el valle de Aras Carmen Fernández Juncal; prólogo de Julio Borrego Nieto, 1¯ edn, La Página Ediciones, Santa Cruz de Tenerife.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
20. Fernández Juncal, C. &amp;amp; Consejo Superior de Investigaciones Científicas 1998, Variación y prestigio estudio sociolingüístico en el oriente de Cantabria, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
21. García González, F. 1985, Algo más sobre el &amp;quot;neutro de materia&amp;quot;.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
22. García González, F. 1982, &amp;quot;La frontera del asturiano oriental&amp;quot;, Boletín de la Real Academia Española, vol. LXII, pp. 173-192.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
23. García González, F. 1978, &amp;quot;El leísmo en Santander&amp;quot;, Estudios ofrecidos Emilio Alarcos Llorach, vol. III, pp. 87-101.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
24. García González, F. 1977-1978, &amp;quot;José María de Pereda y el dialecto montañés&amp;quot;, Archivum, vol. XXVI-XXVIII, pp. 453-484.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
25. García González, F. 1972, &amp;quot;Sobre la aspiración en la provincia de Santander&amp;quot;, Publicaciones del Instituto de Etnografía y Folklore &amp;quot;Hoyos Sainz&amp;quot;, vol. IV, pp. 221-241.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
26. García González, F. &amp;amp; Universidad de Oviedo 1978, El dialecto cabuérnigo : (cuestiones de Gramática y vocabulario) : resumen de la tesis presentada... Universidad, Facultad de Filosofía y Letras, Servicio de Publicaciones, Oviedo.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
27. García Menéndez, J. 2000, Leísmo no personal y neutro de materia.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
28. García-Lomas, G.A. 1986, Los pasiegos : estudio crítico, etnográfico y pintoresco : años 1011 a 1960, Ediciones de Librería Estudio, Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
29. García-Lomas, G.A. 1966, El lenguaje popular de la Cantabria montañesa : fonética, recopilación de voces, juegos, industrias populares, refranes y modismos, 2ª edn, Aldus Artes Gráficas, Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
30. García-Lomas, G.A. 1965, &amp;quot;La hidronimia arcaica en la Cantabria montañesa&amp;quot;, Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses,, pp. 293-319.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
31. García-Lomas, G.A. 1949, El lenguaje popular de las montañas de Santander.. S.N., Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
32. García-Lomas, G.A. 1945, &amp;quot;Notas para el estudio de la toponimia montañesa&amp;quot;, Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses,, pp. 63-78.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
33. García-Lomas, G.A. 1922, Estudio del dialecto popular montañés : fonética, etimologías y glosario de voces (apuntes para un libro), Nueva editorial, San Sebastián.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
34. Goldie, A. 1969, &amp;quot;Reflexiones sobre la toponimia de La montaña&amp;quot;, Publicaciones del Instituto de Etnografía y Folklore &amp;quot;Hoyos Sainz&amp;quot;, vol. I, pp. 157-165.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
35. González Campuzano, J. 1920, &amp;quot;Apuntes para un vocabulario montañés&amp;quot;, Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo, vol. II, pp. 3-10.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
36. González del Valle, Máximo 1965, &amp;quot;Geografía e idioma en el Valle de Lamasón&amp;quot;, Publicaciones del Instituto de Etnografía y Folklore &amp;quot;Hoyos Sainz&amp;quot;, vol. I.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
37. González Iglesias, M.E. 1999, Palabras y dichos populares de Pechón y su entorno, Asociación Cultural Aramal, Pechón, Cantabria.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
38. González Rodríguez, A. (ed) 1999, Diccionario etimológico de la toponimia mayor de Cantabria, Santander : Librería Estudio, 1999.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
39. González Rodríguez, A., Ramírez Sádaba, J.L. &amp;amp; Universidad de Cantabria. Departamento de Ciencias Históricas 1994, Valdeolea : toponimia e historia, S.N., Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
40. González Rodríguez, A. &amp;amp; Universidad de Cantabria. Departamento de Ciencias Históricas 1998, Diccionario de la toponimia de Cantabria : tesis doctoral, S.N., Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
41. Gutiérrez Barreda, R. 2001, Introducción al habla lebaniega,, Torrelavega.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
42. Gutiérrez Delgado, José Antonio &amp;amp; Moreno Landeras, Á 1993, Toponimia de Valdeolea,, Reinosa.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
43. Gutiérrez Lozano, N. 1999, Diccionario &amp;quot;palabreru&amp;quot; campurriano, Cantabria Tradicional, Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
44. Gutiérrez Pérez, M.V. 1992, La microtoponimia con posible valor económico de un municipio cántabro: Ribamontán al Monte.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
45. Holmquist, J.C. 1988, Language loyalty and linguistic variation a study in Spanish Cantabria, Foris Publications, Dordrecht etc.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
46. Huidobro, E.d. (ed) 1986, Palabras, giros y bellezas del lenguaje popular de la Montaña elevado por Pereda a la dignidad del lenguaje clásico español, Santander : Librería Estudio, 1986.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
47. Huidobro, E.d. 1907, Palabras, giros y bellezas del lenguaje popular de la montaña elevado por Pereda a la dignidad del lenguaje clásico español, La propaganda Católica, Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
48. Ihitza Sainz, U. (ed) 1997, Apiyíos montañesis, Bilbau : Beitia, 1997.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
49. Lasén Pellón, María del Carmen 1982-1983, &amp;quot;El dialecto montañés de los escritores costumbristas&amp;quot;, Publicaciones del Instituto de Etnografía y Folklore &amp;quot;Hoyos Sainz&amp;quot;, vol. XI, pp. 9-79.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
50. Leal, A. 1979, &amp;quot;Toponimia cantábrica menor: &amp;quot;Haza&amp;quot;&amp;quot;, Via Domitia, vol. XXII, pp. 81-88.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
51. Leal, A. 1974, &amp;quot;Hacia un estudio etnolingüístico de la comunidad rural pasiega&amp;quot;, Publicaciones del Instituto de Etnografía y Folklore &amp;quot;Hoyos Sainz&amp;quot;, vol. VI.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
52. López Vaque, A. 1988, Vocabulario de Cantabria : Apuntes para un vocabulario general, S.N., Santander.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
53. López Vaqué, A. 1988, Del léxico castreño de ayer y hoy, fundación Ana María de la Lama y Salvarrey, Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
54. Menéndez Pidal, R. 1954, &amp;quot;Pasiegos y vaqueiros: dos cuestiones de geografía lingüística&amp;quot;, Archivum, vol. IV.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
55. Menéndez Pidal, R. 1933, &amp;quot;Un inédito de Pereda. Observaciones sobre el lenguaje popular de La Montaña&amp;quot;, Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo, vol. 25.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
56. Moral del Hoyo,Mª Carmen 2006, Diacronía en estudios lingüísticos sobre Cantabria: una nota de morfología.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
57. Múgica, P.d. 1892, Dialectos castellanos. Montañés, vizcaíno, aragonés, H. Kemke, Berlín.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
58. Orazi, V. 1993, Contribuciones al estudio comparativo del neutro de materia en las regiones cántabro-asturiana y sud-italiana.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
59. Pedro Munilla, M.d. 2004, Sobre el leísmo y el neutro de materia.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
60. Penny, R. 1984, &amp;quot;Esbozo de un Atlas de Santander&amp;quot;, Lingüística Española Actual, vol. VI, pp. 123-181.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
61. Penny, R. 1980, &amp;quot;El dialecto de &amp;quot;Peñas Arriba&amp;quot;&amp;quot;, Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo,.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
62. Penny, R. 1978, Estudio estructural del habla de Tudanca, Max Niemeyer, Tübingen.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
63. Penny, R. 1970, El habla pasiega : ensayo de dialectología montañesa, Tamesis Books, London.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
64. Puebla Gutiérrez, J.I. 2005, Entonación en el valle de Pas (Cantabria): aproximación sociolingüística.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
65. Puebla Gutiérrez, J.I. 2004, &amp;quot;Entonación cántabra&amp;quot;, Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses,, no. 66, pp. 237-262.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
66. Ramírez Sádaba, J.L. 1992, Liébana : toponimia e historia, Universidad de Cantabria, Aula de Etnografía : Museo de las Comarcas de Cantabria, Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
67. Renero, V. 1947, &amp;quot;Formas dialectales y toponímicas de Cantabria&amp;quot;, Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses, vol. I-III, pp. 109-255.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
68. Rodríguez Castellano, L. 1959, &amp;quot;Algunas precisiones sobre la metafonía en Santander y Asturias&amp;quot;, Archivum, vol. IX, pp. 236-247.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
69. Rodríguez Castellano, L. 1954, &amp;quot;Estado actual de la /h/ aspirada en la provincia de Santander&amp;quot;, Archivum, vol. VI, pp. 435-457.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
70. Rodríguez Castellano, L. 1946, &amp;quot;La aspiración de la H en el oriente de Asturias&amp;quot;, Instituto de Estudios Asturianos (Sección 5ª),.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
71. Romar, D., Bravo, M., González, M., Tejerina Lobo, I. &amp;amp; Universidad de Cantabria 1991, Tradición oral en la Cantabria rural, Valderredible y Liébana, Universidad de Cantabria, Santander.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
72. Ruiz de la Serna,Alberto &amp;amp; Fernández Palacios, F. 2005, &amp;quot;El topónimo La Iseca en el oriente de Cantabria y el occidente de Vizcaya&amp;quot;, Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses,, no. 67, pp. 7-16.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
73. Ruiz Núñez, J.M. (ed) 1998, El léxico agrícola según el atlas de Cantabria, Alicante : Universidad de Alicante, 1998.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
74. Ruiz Núñez, J.M. 1998, &amp;quot;Homogeneidad del léxico agrícola en la Merindad de Campoo según el Atlas lingüístico y etnográfico de Cantabria&amp;quot;, Estudios de lingüística,, no. 12, pp. 283-298.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
75. Sainz Antonil, M. A. 1956, &amp;quot;Aportación a la topología del Valle de Soba&amp;quot;, Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses,, pp. 245-257.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
76. Saiz Barrio, M.A. (ed) 1991, Léxico Cántabro, S.l. : Tantin, D.L. 1991.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
77. Sánchez Landeras, J.L. 2003, &amp;quot;Aproximación a la toponimia de Santander y de sus cuatro lugares: Cueto, Monte, Peñacastillo y San Román de la Llanilla&amp;quot;, Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses,, no. 62, pp. 269-300.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
78. Sánchez-Llamosas, J.P. 1982, El habla de Castro, Irenea, Madrid.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
79. Sierra Pando, J. 1921, &amp;quot;Vocabulario santanderino&amp;quot;, Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo, vol. III.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
80. Sojo y Lomba, Fermín de 1951, &amp;quot;Paseo toponímico por Cantabria&amp;quot;, Boletín de la Real Sociedad Geográfica, vol. LXXXVII, pp. 269-607.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
81. Sojo y Lomba, Fermín de 1950, &amp;quot;De Re Toponímica.&amp;quot;, Boletín de la Real Sociedad Geográfica, vol. LXXXVI, pp. 199-230.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
82. Sojo y Lomba, Fermín de 1947, &amp;quot;De Re Toponímica. Comunicaciones en Cantabria&amp;quot;, Boletín de la Real Sociedad Geográfica, vol. LXXXIII, pp. 7-71.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
83. Sordo Sotres, R. (ed) 2005, Contribución al conocimiento de la toponimia y la gramática autóctonas de Asturias, Cantabria y el noreste de León, Llanes : R. Sordo, 2005.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
84. Sordo Sotres, R. 1997, Notas gramaticales y toponimia no latina en Asturias, Cantabria, León y Palencia, el autor, Llanes.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
85. Spitzer, L. 1924, &amp;quot;Santanderino &amp;quot;asubiar&amp;quot; español &amp;quot;sobaco&amp;quot;, español &amp;quot;sobón&amp;quot;&amp;quot;, Revista de Filología Española, vol. XI, pp. 70-72.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
86. Spitzer, L. 1922, &amp;quot;Santander &amp;quot;borcil&amp;quot; &amp;quot;cubil&amp;quot;&amp;quot;, Revista de Filología Española, vol. IX, pp. 67.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
87. Tovar, A. &amp;amp; Universidad Internacional Menéndez Pelayo 1955, Cantabria prerromana : o lo que la lingüística nos enseña sobre los antiguos cantabros, Universidad Internacional Menendez Pelayo, Madrid.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
88. Trujeda Revuelta, M.A. 1977, &amp;quot;Lenguaje marinero en Suances&amp;quot;, Anales del Instituto de Estudios Marítimos &amp;quot;Juan de la Cosa&amp;quot;, vol. I, pp. 193-247.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
89. Vergara Martín, G. M. 1921, &amp;quot;Materiales para la formación de un vocabulario de palabras empleadas en Burgos y Santander&amp;quot; in Materiales para la formación de un vocabulario de palabras usadas en SegoviaMadrid. &lt;br /&gt;
&amp;lt;/div&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Category:Cultura de Cantabria]]&lt;br /&gt;
[[Category:Asturlhionés]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Asturlhion%C3%A9s_oriental&amp;diff=247</id>
		<title>Asturlhionés oriental</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Asturlhion%C3%A9s_oriental&amp;diff=247"/>
				<updated>2009-12-07T20:02:34Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;L&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;asturlhionés oriental&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (tamién &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;cántabru-estremeñu&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; , &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;lhionés oriental&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;, &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;cántabru&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; o &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;estremeñu&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;, &amp;#039;&amp;#039;Extremaduran&amp;#039;&amp;#039; pa los lhingüistæs internacionalis) yê un dialeutu d&amp;#039;España - lhingua suel l.lamassi n&amp;#039;Internet, ya que làs falàs son altoncis dialeutus -, classifhicáu bien dientru làs variedais asturlhionesàs junta l&amp;#039;asturianu-lhionés i al mirandés por organiçacionis internacionalis i nacionalis - grupu l.lamáu &amp;#039;&amp;#039;asturcántabru&amp;#039;&amp;#039; por dalgunus  (en juniendo los nomnis de los pueblus ástur i cántabru), &amp;#039;&amp;#039;lhionés&amp;#039;&amp;#039; por Menéndez Pidal (por referissi a làs falàs de l&amp;#039;antigu Reinu de Lhión)-, i a vegaàs tamién como variedá dientro&amp;#039;l grupu castillanu antigu (o &amp;quot;cántabru-castellanu&amp;quot;), junta&amp;#039;l castellán i al ladinu o judéu-español, pesie a non ser oficial nàs comunidais ondi todavía se palra. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== El so origin ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Hestóricamenti paeç que perteneç al domiñu d&amp;#039;influyencia de los [[cántabrus]] sobri&amp;#039;l lhatín vulgar - dispués de la ocupación romana i visigoda -, fhechu que Menéndez Pidal ya recoyhió nel so díà al falar de la separtación (dientro&amp;#039;l &amp;quot;dialeutu lhionés&amp;quot;) del &amp;quot;lhionés oriental&amp;quot;, devíu sigún él a la influyencia de làs falàs de los pueblus ásturis i cántabrus antiguus - issu sí, él nun estudyó en profhundidá làs variedais más a l&amp;#039;esti d&amp;#039;Asturiàs, polo que nun sabemus ondi taríe&amp;#039;l lhímiti á la su classifhicación de làs palràs &amp;quot;lhionesàs&amp;quot;. Baxo ista perspeutiva, la variedá oriental asturianu-lhionesa (aspiración de la &amp;#039;&amp;#039;f&amp;#039;&amp;#039;- lhatina, terminación general en -&amp;#039;&amp;#039;u&amp;#039;&amp;#039;, neutru de materia en -&amp;#039;&amp;#039;u&amp;#039;&amp;#039;, etc.) taríe á medyu camín ente l&amp;#039;asturianu-lhionés i el cántabru-estremeñu, a l&amp;#039;igual que la fala d&amp;#039;entrambàsauguàs - i en cierta midida l&amp;#039;asturianu ucidental - taríe a medyu camín ente l&amp;#039;asturianu-lhionés i el gallegu oriental, como mistura de los antiguus pueblus ásturis y galaicus.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Image:nucleusispanicus.gif|left|thumb|400px|Los núcleus de población hispánicus ucidentalis enantis de la [[Reconquista]] i la zona de ñacencia del castillanu, sigún amuesran los datus lhingüísticus]] En definitiva, pa dexar de poner etiquetàs de &amp;quot;variedá de tránsitu&amp;quot; o &amp;quot;d&amp;#039;entremedyàs&amp;quot; a tolàs variedais emparentaàs pola compartición d&amp;#039;isoglossàs, puiríe dizissi ensín temor a equivocassi que na Cantabria autual confluin munchàs de làs isoglossàs de làs variedais que divàn imponessi nel so territoriu fhaz sieglus, na época de l&amp;#039;iniciu de la Reconquista: l&amp;#039;asturianu-lhionés por mé&amp;#039;l Reinu d&amp;#039;Asturiàs, lhuéu Asturlhionés ó de Lhión; i el castillanu por mé&amp;#039;l Condáu (lhuéu Reinu) de Castiella i, más tardi, de la España unifhicada. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ensín embargu, dicha confluyencia nun supón una reyal subordinación lhingüística a los dialeutus vizinus; facilita, isso sí, el trabayhu a aquillus que quierin reduzir l&amp;#039;espeutru d&amp;#039;estudyu lhingüísticu a dos o tres variedais peninsularis, pero la hestoria i la lhingüística palràn por sí solàs: el cántabru fhuei un núcleu dialeutal lhatinu des del comienciu, como l&amp;#039;ástur. Lo que sí tien de dizissi tamién yê que los paecíus [[Filología:Comparancia morfológica|morfológicus]] i (especialmenti) [[Filología:Comparancia sintáutica|sintáuticus]]- pesie a làs diferenciàs [[Filología:Comparancia fonética|fonéticàs]]- cul asturianu-lhionés - son tan grandis que puei palrassi dun sugrupu iberu-romanci asturlhionés nel que taríe incluyíu el cántabru-estremeñu. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== ¿Junidá de cántabru i  estremeñu? ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Image:ricunquistaest.gif|right|thumb|200px|La repoblación d&amp;#039;Estremadura polos reinus de Lhión i Castiella]]La primer vegada que s&amp;#039;estudyarun en profhundidá los dialeutus ucidentalis fhuei en 1906, cul lhavor &amp;lt;u&amp;gt;El dialecto leonés&amp;lt;/u&amp;gt; de [[Ramón Menéndez Pidal]], que trabayhó ya nun [[Domiñu lhionés sigún Menéndez Pidal|Mapa de l&amp;#039;ucidenti]] dalgu incompletu pel orienti. Naquel altoncis ya pudun marcassi ó cominciavàn los rasgus típicus que l&amp;#039;estudyosu identifhicó como propius de la influyencia de los cántabrus nel lhatín, en concretu l&amp;#039;aspiración de la f- lhatina nel asturianu oriental i más a l&amp;#039;esti, n&amp;#039;apuntando tamién rasgus lhingüísticus d&amp;#039;El Rebollar (pluralis -es, -en) pero ensin amosrar más datus.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Dispués distu, i tràs de làs épocàs fhoscàs pa làs [[lhinguàs d&amp;#039;España]], apaeçun de nuéu cula democracia estudyus dedicaus a làs variais regionalis, ya ensin pretensionis de junión ente variedais lhingüísticàs, toàs relacionaàs siempris namás culàs Comuniais Autónomàs respeutivàs. Assina por exemplu, mientris qu&amp;#039;el cántabru tien pujancia ca vezi mayor énte los jóvinis i la su afhiliación yê discutía avondo, non sabiendo si classifhicalu como lhionés, como independienti, o como castillán arcaicu i d&amp;#039;influyencia lhionesa, sobri l&amp;#039;estremeñu se palra dun &amp;quot;dialeutu históricu&amp;quot;, duna &amp;quot;[http://www.ethnologue.com/show_country.asp?name=ES lhingua]&amp;quot; que paeç surdir de la na, &amp;#039;&amp;#039;polos restus de variàs culturàs&amp;#039;&amp;#039;, nuna esplicación que paeçsi sobrimanera a la que dan dalgunus valencianus pa diferencia-la su variedá del catalán, acerca dun &amp;#039;&amp;#039;sustratu poblacional hestóricu&amp;#039;&amp;#039; moçáravi o prerromanu, de duldosa essistencia tràs la Reconquista, que havríe modifhicáu&amp;#039;l lhatín misteriosa e independientementi de la repoblación (eminentementi vertical) d&amp;#039;España, o en tou casu aceutándossi meràs &amp;#039;&amp;#039;influyenciàs castellanàs i lhionesàs&amp;#039;&amp;#039; añadíàs posteriormenti. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Nosotrus, más allá de los datus hestóricus que falàn sólo de repoblación d&amp;#039;Estremadura por havitantis de Lhión i Castiella por igual, quisimus trabayhar -no possivli- ensin prejuicius i pusimus en práutica la [[navayha d&amp;#039;Occam]], en concluendo que des dun puntu de vista lhingüísticu el cántabru i l&amp;#039;estremeñu, tan aloñaus, sólu podíàn, bien fhormar una variedá en común, bien ser restus lhionesis castillanizaus. Altoncis tocó acercassi a la hipótesi final por mé&amp;#039;l rechaciu de làs teoríàs minus provavlis:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*&amp;#039;&amp;#039;Estremeñu i cántabru son distintus nel so origin&amp;#039;&amp;#039;. Pola [[Filología:Comparancia de l&amp;#039;asturlhionés|comparancia general de rasgus]], non mus paeç possivli mantener que dientro&amp;#039;l diasistema asturlhionés o dientro inclusu del castillanu puedàn ser dambàs variedais separtaàs, a falta de más datus antiguus qu&amp;#039;apueyin esta teoría güei tan estendía. &lt;br /&gt;
*&amp;#039;&amp;#039;Estremeñu i cántabru son paicíus porque son restus del &amp;quot;lhionés/asturianu auténticu&amp;quot;&amp;#039;&amp;#039;. Dau que los restus lhionesis dotrus lhugaris ya castillanizaus nun si castillanizarun d&amp;#039;igual fhorma que nestàs dos zonàs tan separtaàs i tan paicíàs no lhingüísticu, dévissi suponer - a falta de nuéu de pruevàs concluyentis en sintíu contrariu - que l&amp;#039;estremeñu tien un sustratu lhingüísticu mui importanti surdíu en Cantabria fhaz sieglus. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Image:cunacastillanu.jpg|left|thumb|440px|L&amp;#039;efeutu de la cuña del castillanu nàs demás variedais ibéricàs]]Polo tanto, la hipótesi que plantegamus, en prescindiendo de los escasus datus históricu-lhingüísticus que se caltienin, yê que la repoblación de la zona ucidental se fhizu pa fhaza&amp;#039;l sur i l&amp;#039;oesti en fhuyendu de l&amp;#039;arrempuji castillanu (la variedá de moda ya na época de Reconquista), i d&amp;#039;ehí que la estensión de làs zonàs lhingüísticàs ibéricàs vaigàn non estritamenti de norti a sur, sinon fhaza l&amp;#039;oesti o l&amp;#039;esti sigún la su posición al respeutivi&amp;#039;l castillanu.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Istu esplicaríe en buena midida los rasgus lhingüisticus de làs distintàs zonàs del sur assina como la su situación, i en concretu - nel casu que mos ocupa - la escasa presencia de rasgus asturianu-lhionesis más embaxo de Làs Arribes del Dueru, en Salamanca. Todavía ta ansí por demostrá-la relhación ó l&amp;#039;enlhaç históricu que juña làs falàs dún i dotru lháu. Aún cuando nun pueda demostrassi fefhazientementi nenguna teoría al respeutivi, basti dizir qu&amp;#039;el valencianu i el catalán sedríen dambus variedais duna mesma idioma aún cuando nun se tuvieràn datus históricus que avalaràn la teoría de Reconquista i repoblación catalana de Valencia, i de la mesma fhorma deveríe suceder cul cántabru-estremeñu.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A falta d&amp;#039;estudyus ambiciosus que manexin tolos datus hestóricus i lhingüísticus, vamus acercanus a làs possivlis rempuestàs que puiríen dassi nel casu d&amp;#039;havelus, sobri por qué se caltienin rasgus cántabrus nàs falàs estremeñàs de l&amp;#039;antigu Reinu de Lhión:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
#Fhurun principalmenti cántabrus los que repoblarun l&amp;#039;Alta Estremadura lhionesa, quiciávis dende l&amp;#039;Asturiàs de Santillana, zona pertenecienti al reinu asturianu-lhionés, i d&amp;#039;ehí que s&amp;#039;impusieràn làs sus falàs.&lt;br /&gt;
#Fhuerin repobladoris misturaus, falantis de cántabru i lhionés des del Reinu de Lhión principalmenti, pero s&amp;#039;impusu la fhorma de palrar más cercana a la castillana (ya de moda), istu yê, la cántabra.&lt;br /&gt;
#Fhurun lhionesis i castillanus (cántabrus ente otrus) los repobladoris, pero anti la misturancia de falàs s&amp;#039;impusu la fhorma de palrar &amp;#039;&amp;#039;intermedya&amp;#039;&amp;#039; ente castillanu i lhionés, la cántabra, dau l&amp;#039;estáu vacilanti del castillanu na Baxa Edá Medya i la falta ya de prestigiu del lhionés nessa época. Assina, cuantis más cerca de la zona de palra castillana más dévil yê la presencia de rasgus cántabrus - &amp;#039;&amp;#039;castúo&amp;#039;&amp;#039;, baxustremeñu -, i cuantis más cerca de làs zonàs lhionesàs más fhuertis son, como nel artustremeñu.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== El cántabru-estremeñu güei díà ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Làs estadísticàs que se manexàn sobri&amp;#039;l númeru de palrantis autualis son antiguàs i non mui fiavlis: nun dessisti interés pol momentu de fher estudyus desti tipu, dáu que primer de tou havríe qu&amp;#039;alcontrar nos palrantis una cierta cultura pa que distinguiessin la su fhorma de palrar de la estándar castillana, tinendo&amp;#039;n cônta qu&amp;#039;un estudyu a la vegá lhingüísticu i sociológicu taríe fhuera de tou proyeutu investigador viavli. Ensin embargu, yê bien sabíu que avondus vieyhus classifhican nàs encuestàs làs sus palràs regionalis como &amp;quot;[[dialeutu montañés|montañés]]&amp;quot; i &amp;quot;[[castúo]]&amp;quot; nàs sus respeutivàs comunidais, términus que fhazin referencia a tolàs falàs de la región nel su conjuntu; difícilmenti, empero, puiríe sacassi dalguna conclusión desti fhechu. Possivlementi seyàn unus milis los mayoris que aún consirvàn rasgus dialeutalis que puein identifhicassi cul hestóricu dialeutu cántabru-estremeñu.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El cántabru-estremeñu suel dividissi&amp;#039;n dos variedais principalis, separtaàs polos sus rasgus lhingüístivus i la su distancia geográfica: el [[cántabru]] i l&amp;#039;[[estremeñu]], enque làs variedais más arcaiçantis dún (passiegu) i d&amp;#039;otru (sirragatinu) - ailhaàs pol relievi montañosu carauterísticu dambàs - tienin quiciávis más en común ente sí que culàs sus vizinàs geográficàs.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== El cántabru ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Image:cantabru.gif|right|thumb|350px|El cántabru sigún estudyus lhingüístivus recientis]] El [[cántabru]], variedá más arcaica sintáuticamenti pero fonéticamenti assemeyhá al [[dialeutus i falas hispánicus|castillanu]], pálrassi principalmenti en [[Cantabria]], n&amp;#039;al menus cuatru variedais principalis: &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Cántabru ucidental]]: cun dos variedais diversàs, la norti, falada nel orienti asturianu i nos municipius cántabrus lhindando cun [[Mapa lhingüísticu d&amp;#039;Asturiàs|Asturiàs]]; i la sur, falada na comarca cántabra de [[Liébana]] i na [[montaña palentina]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[fala montañesa|Montañés]]: faláu na comarca de [[Saja-Nansa]] principalmenti. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Passiegu]]: faláu nel [[Valli del Pas]] i al norti de [[Burgus]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Cántabru oriental]] (dessapaiciendo): goyíu na región d&amp;#039;[[Asón]], ta a l&amp;#039;igual qu&amp;#039;el passiegu sureñu amenaciáu pola influyencia de la lhingua culta.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
====Falàs cantabriegàs====&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Zona d&amp;#039;antigua i fhonda raigamni cántabra, perdida nos últimus sieglus principalmenti pola modernización i l&amp;#039;acessu mayoritariu a la cultura &amp;#039;normalizada&amp;#039; - cuyu primer passu suel ser el despreciu polos carauteris regionalis -, n&amp;#039;especial na capital i làs costàs.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Cántabru:Falàs ucidentalis|Falàs ucidentalis]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Cántabru:Falàs orientalis|Falàs orientalis]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== L&amp;#039;estremeñu ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Image:estremenu.gif|right|thumb|380px|L&amp;#039;estremeñu i las variedais d&amp;#039;influyencia estremeña]]L&amp;#039;estremeñu, más arcaizanti na fonética, se fala nàs [[El Reinu de Lhión enantis de la su juñión cul de Castiella|antiguàs]] Estremadura ([[provincia de Salamanca|Salamanca]]) i Tràssierra ([[provincia de Cáceris|Cáceris]]) lhionesas:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Estremeñu sirragatinu]]: nas comarcàs salmantinàs d&amp;#039;[[El Rebollar]], metá sur de [[Cidá Rodrigu]], i nas comarcàs estremeñàs de [[Sierra de Gata]] i [[Las H.urdis]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Estremeñu ucidental]]: nàs comarcàs de [[Guih.u de Santa Bárbara]], [[Valli d&amp;#039;Alagón]], [[Riberus de Taju-Alagón]] i [[Riberus de Taju-Almonti]];&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Estremeñu oriental]] (dessapaiciendo): en Salamanca na comarca de [[Béjar-Sierra de Francia]], y n&amp;#039;Estremadura en poblacionis del [[Valli de Jerti]], [[Valli d&amp;#039;Ambroç]], [[Monfragüi]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Estremeñu meridyunal]] na comarca de [[Las Villuercas-Guadalupi]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
====Falàs estremeñàs====&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Zonàs de &amp;#039;&amp;#039;falàs de tránsitu estremeñàs&amp;#039;&amp;#039;, tal i como son definíàs nos manualis de dialeutología hispánica. Puein distinguissi dos zonàs principalis:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
a) Zona de tránsitu castillanu-estremeñu: &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* [[Medyu estremeñu]]&lt;br /&gt;
* [[Baxu estremeñu]], fhasta&amp;#039;l centru de Huelva.&lt;br /&gt;
**[[Barranqueñu]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
b) Zona de [[fala castillana cun influyenciàs estremeñàs]], a l&amp;#039;esti d&amp;#039;Estremadura, de norti a sur fhasta Sevilla i bien entráu Córdoba.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Asturlhion%C3%A9s_ucidental&amp;diff=246</id>
		<title>Asturlhionés ucidental</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Asturlhion%C3%A9s_ucidental&amp;diff=246"/>
				<updated>2009-12-07T20:00:26Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;L&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;asturlhionés ucidental&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; o &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;ástur&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (tamién asturianu-lhionés, n&amp;#039;Asturiàs bable o asturianu, en Lhión lhionés, i en Miranda&amp;#039;l Dueru mirandés) yê &amp;lt;ref&amp;gt;Menéndez Pidal, R. &amp;#039;&amp;#039;El Dialecto Leonés&amp;#039;&amp;#039;. Madrid: 1906&amp;lt;/ref&amp;gt; un dialeutu del diasistema [[asturlhionés]]. Sudivídissi n&amp;#039;asturianu-lhionés (o ástur) [[ástur ucidental]], [[ástur central|central]] i [[ástur oriental|oriental]], i al mesmu tiempu recibi los nomnis (alministrativamenti definíus) de [[asturianu|lhingua asturiana]], [[lhionés|lhingua lhionesa]] i [[mirandés|lhingua mirandesa]] n&amp;#039;Asturiàs, Lhión i Miranda&amp;#039;l Dueru respeutivamenti.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Origin ==&lt;br /&gt;
Tien el so origin nel lhatín vulgar, principalmenti de làs legionis nortiafricanàs assentaàs n&amp;#039;[[Astorga|Asturica Augusta]] i en [[Legio VI Victrix|Legio VI]]. La suplantación de la lhingua de los ásturis por esta fhuei lhenta pero imparavli, ya que l&amp;#039;usu de la idioma imperial yêra la l.lavi que abría làs puertàs pa la obtención de munchus drechus i lhivertais, ente ellus el más importanti: la cidadanía romana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ista evolución al lhargor del tiempu dió lhugar a que a medyaus del sieglu X apaeçàn los primerus documentus escritus nesti romanci en diversus monasterius d&amp;#039;Asturiàs i Lhión (documentu de Kesos), assina como fuerus i lheis, ya que yêra la lhingua avitual nessus territorius.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cula definitiva xunión de los reinus de Lhión i de Castiella nel primer terciu del sieglu XIII (anhu 1230 cun Fernandu III el Santu) la influyencia de l&amp;#039;asturlhionés n&amp;#039;ámbitus políticus descendió notavlementi, en siendo sustituyíu pol castillán. Assina passó a ser una lhingua d&amp;#039;usu más bien familiar i rural, ya que de los siguientis sieglus tan solo se conservàn escrituràs púvlicàs, donacionis i documentus menoris.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A partir del sieglu XVII alcôntramus ya lhiteratura nesta lhingua, cun autoris como [[Antón de Marirreguera]] o [[Josefa Jovellanos]] (germana de l&amp;#039;ilhustráu [[Gaspar Melchor de Jovellanos]]). Nel sieglo XIX destacàn [[Xuan María Acebal]], [[Caveda y Nava]], [[Teodoro Cuesta]], [[Pin de Pría]] o [[Fernán Coronas]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Situación lhegal ==&lt;br /&gt;
Nel casu del mirandés, la su ortografía tiendi fhazia la pertuesa. L&amp;#039;asturianu recuéyhessi nel Estatutu d&amp;#039;Autonomía asturianu&amp;lt;ref&amp;gt;Estatuto de Autonomía del Principado de Asturias. Art. 4.5. 1: &amp;quot;El bable gozará de protección. Se promoverá su uso, su difusión en los medios de comunicación y su enseñanza, respetando en todo caso, las variantes locales y la voluntariedad en su aprendizaje. 2. Una ley del Principado regulará la protección, uso y promoción del bable.&amp;quot;&amp;lt;/ref&amp;gt;, el lhionés nel Estatutu d&amp;#039;Autonomía de Castiella i Lhión&amp;lt;ref&amp;gt;[http://narros.congreso.es/constitucion/estatutos/estatutos.jsp?com=70&amp;amp;tipo=2&amp;amp;ini=1&amp;amp;fin=6&amp;amp;ini_sub=1&amp;amp;fin_sub=1 Estatuto de Autonomía de Castilla y León, Art. 5/2.]&amp;lt;/ref&amp;gt; i el mirandés fhuei reconocíu oficialmenti pola República Portuguesa.&amp;lt;ref&amp;gt;[http://dre.pt/pdf1sdip/1999/01/024A00/05740574.PDF Lei nº 7/99. Aprobada por el Parlamento de la República de Portugal el 29 de enero de 1999]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Los sos graus d&amp;#039;escolaridá, utilización i proteicion divergin gradualmenti. L&amp;#039;asturianu s&amp;#039;alcuentra reconocíu ena enseñancia oficial del Principáu d&amp;#039;Asturiàs, el mirandés tien un gráu de presencia enàs escuelàs de la Tierra de Miranda, i el lhionés yê ensiñáu en cursus d&amp;#039;alfabetización d&amp;#039;adultus en poblacionis de làs provinciàs de Lhión, Zamora i Salamanca, n&amp;#039;ufriéndossi tamién como autividá estraescolar n&amp;#039;algunus centrus educativus de la cidá de Lhión nel cursu 2007/2008.&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.aytoleon.es/web/ActualidadServlet/leon/ayto/actualidad/detallenoticias/index.jsp?comando=getDetalleNoticia&amp;amp;idNoticia=7751&amp;amp;verTodasNoticias=&amp;amp;areaMunicipal=165&amp;amp;actionMenu=am_educacion_noticias&amp;amp;idVideo=&amp;amp;accion=&amp;amp;dia=&amp;amp;mes=3&amp;amp;anyo=2008&amp;amp;ComboMes=3&amp;amp;ComboAnyo=2008 Ayuntamiento de León: Comienzan los cursos de Lengua Leonesa en los colegios públicos &amp;quot;Antonio Valbuena&amp;quot; y &amp;quot;Quevedo&amp;quot;.]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Lingüísticamente existen tres grandes áreas dialectales: oriental, central y occidental, con diferentes divisiones entre ellas.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Númiru de falantis ==&lt;br /&gt;
En Asturiàs i Miranda los datus se puein considerar bastanti precisus. En total, la mayoría de làs cifràs que se barajàn andàn alredor los 720.000 falantis.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{| border=&amp;quot;1&amp;quot; cellspacing=&amp;quot;5&amp;quot; cellpadding=&amp;quot;5&amp;quot;&lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#eeeeee&amp;quot;&lt;br /&gt;
|| Nomni || Falantis nativus || Otrus || % sobri&amp;#039;l total de falantis de asturlhionés &lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#ffffff&amp;quot;&lt;br /&gt;
||[[Asturianu]]&lt;br /&gt;
||100.000&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=ast Informe de Ethnologue]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||450.000&amp;lt;ref&amp;gt;[http://proel.org/lenguas/bable.html Informe de PROEL]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||76,3&lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#ffffff&amp;quot;&lt;br /&gt;
||[[Lhionés]]&lt;br /&gt;
||50.000&amp;lt;ref name=&amp;quot;estudiu&amp;quot;&amp;gt;García Arias, José Luis y José Antonio González Riaño (profesores de la [[Universidad de Oviedo]] y miembros de la [[Academia de la Llingua Asturiana]]). &amp;#039;&amp;#039;II Estudiu sociollingüísticu de Lleón. Identidá, conciencia d&amp;#039;usu y actitúes llingüístiques de la población lleonesa&amp;#039;&amp;#039;. [Oviedo]: Academia de la Llingua Asturiana, 2007.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||25.000&amp;lt;ref&amp;gt;http://www.furmientu.org/01Documentos/23%20Facendera.pdf stimación de la asociación cultural Facendera pola Llengua&amp;lt;/ref&amp;gt; / 100.000&amp;lt;ref&amp;gt;&amp;#039;&amp;#039;Una cuarta parte de la población leonesa manifiesta entender la lengua leonesa y hablarla.&amp;#039;&amp;#039; Pág. 119; &amp;#039;&amp;#039;II Estudiu sociollingüísticu de Lleón. Identidá, conciencia d&amp;#039;usu y actitúes llingüístiques de la población lleonesa&amp;#039;&amp;#039;, de Jose Luis García Arias y Jose Antonio González Riaño, profesores de la [[Universidad de Oviedo]] y miembros de la [[Academia de la Llingua Asturiana]], que ha publicado el libro (2007).&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||20,8&lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#ffffff&amp;quot;&lt;br /&gt;
||[[Mirandés]]&lt;br /&gt;
||15.000&lt;br /&gt;
||&lt;br /&gt;
||2&lt;br /&gt;
|}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Comparativa de testus n&amp;#039;ástur ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;lt;center&amp;gt;&lt;br /&gt;
{|{{tabla bonita}}  style=&amp;quot;text-align:center;widht=80%&lt;br /&gt;
|+&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Artículu 1º de la [[Declaración Universal de los Drechus Humanus]]&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Localización&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Bloqui lhingüísticu&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Testu&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; &lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Fala de [[Carreñu]]&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Asturiàs&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Central&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tolos seres humanos nacen llibres y iguales en dignidá y drechos y, pola mor de la razón y la conciencia de so, han comportase fraternalmente los unos colos otros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Fala de [[Somiéu]]&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Asturiàs&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos nacen ḷḷibres ya iguales en dignidá ya dreitos ya, dotaos cumo tán de razón ya conciencia, han portase fraternalmente los unos conos outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Paḷḷuezu&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Lhión&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos nacen ḷḷibres ya iguales en dignidá ya dreitos ya, dotaos cumo tán de razón ya conciencia, han portase fraternalmente los unos conos outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|  &lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Cabreirés&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Lhión&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos ñacen llibres y iguales en dignidá y dreitos y, dotaos cumo están de razón y concéncia, han portase fraternalmente los unos pa coños outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Mirandés&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;[[Trás-los-Montis]] (Portugal)&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Todos ls seres houmanos nácen lhibres i eiguales an denidade i an dreitos. Custuituídos de rezon i de cuncéncia, dében portar-se uns culs outros an sprito de armandade.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| Portugués&lt;br /&gt;
| Portugal&lt;br /&gt;
| Pertués&lt;br /&gt;
| Todos os seres humanos nascem livres e iguais em dignidade e em direitos. Dotados de razão e de consciência, devem agir uns para com os outros em espírito de fraternidade.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| Gallego&lt;br /&gt;
| Galicia&lt;br /&gt;
| Gallegu&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos nacen libres e iguais en dignidade e dereitos e, dotados como están de razón e conciencia, débense comportar fraternalmente uns cos outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| Castellano&lt;br /&gt;
| Castilla&lt;br /&gt;
| Castillanu&lt;br /&gt;
| Todos los seres humanos nacen libres e iguales en dignidad y derechos y, dotados como están de razón y conciencia, deben comportarse fraternalmente los unos con los otros.&lt;br /&gt;
|}&lt;br /&gt;
&amp;lt;/center&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referenciàs ==&lt;br /&gt;
{{listaref}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enlaces externos ==&lt;br /&gt;
* [http://www.asturies.com/ II Estudio Sociolingüístico de Asturias] (en asturiano).&lt;br /&gt;
* [http://www.academiadelallingua.com Academia de la Llingua Asturiana] - Academia de la Lengua Asturiana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoría:Asturlhionés]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Asturlhion%C3%A9s&amp;diff=245</id>
		<title>Asturlhionés</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Asturlhion%C3%A9s&amp;diff=245"/>
				<updated>2009-12-07T19:59:58Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Image:ucidenti2.gif|right|thumb|400px|Làs variedais cántabru-estremeñàs i asturianu-lhionesàs i la su influyencia nel castillanu ucidental]] &lt;br /&gt;
Cun &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;asturlhionés&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; vamus referinus n&amp;#039;Asturleones.org al tamién nomnáu recientementi &amp;#039;&amp;#039;asturcántabru&amp;#039;&amp;#039;, yê dizir, al grupu fhormáu pol [[asturlhionés ucidental]] o [[asturianu]]-[[lhionés]] i l&amp;#039;[[asturlhionés oriental]] (ó [[cántabru]]-[[estremeñu]]). Yê polo tanto el dominiu lhingüísticu que s&amp;#039;alcuntra ente&amp;#039;l gallegupertués i el castillanu. Lhingüísticamenti s&amp;#039;encuaira dientro&amp;#039;l grupo Iberu-Ucidental, i surdi de la peculiar evolución que sufrió&amp;#039;l lhatín enos reinus de [[Reinu d&amp;#039;Asturiàs|Asturiàs]] i [[Reinu de Lhión|Lhión]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Esti grupu ya fhuei estudiáu como unidá des de los inicius de l&amp;#039;estudyu lhingüísticu del &amp;quot;dialeutu lhionés&amp;quot;, pero cul passar de los tiempus limitárunsi más a làs variedais del grupu ástur, mui complexàs i diferentis de làs orientalis, más esparzíàs i assemeyhaàs al castellán i polo tanto de menor interés pa los lhingüistàs.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estàs últimàs fhurun dexaàs como variedais de tránsitu cul castellanu a comiencius de la democracia, h.asta los intentus de recuperalus de nuéu como variedais dialeutalis independientis por parti d&amp;#039;associacionis i grupus de defhensa de las variedais regionalis de Cantabria i Estremadura.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Güei úsansi làs palhavràs &amp;#039;asturianu&amp;#039;, &amp;#039;lhionés&amp;#039;, &amp;#039;asturianu-lhionés&amp;#039;, &amp;#039;mirandés&amp;#039;, &amp;#039;asturlhionés&amp;#039; ó &amp;#039;ástur&amp;#039; munchàs vegaàs como sinónimàs, anque poco a poco van esclareciéndossi cuála diz qué cosa.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
N&amp;#039;Asturleones.org, istus son los conceutus que van emplegassi siempres qu&amp;#039;haiga dulda:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Asturlhionés&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (ó &amp;#039;&amp;#039;asturcántabru&amp;#039;&amp;#039;): consideráu unitariu pur dalgunus i símplimente paicíu por dotrus, esti nomni refiersi al subgrupu romanci lhatinu fhormáu polàs variedais &amp;#039;&amp;#039;ástur&amp;#039;&amp;#039; i &amp;#039;&amp;#039;cántabru-estremeña&amp;#039;&amp;#039;.&lt;br /&gt;
:&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;A)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Asturlhionés ucidental]] o ástur: variedá romanci de l&amp;#039;asturlhionés, derivada de la influyencia de los [[ásturis]] sobre&amp;#039;l lhatín vulgar&lt;br /&gt;
::&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;A.I)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Asturianu-lhionés]]: dialeutu de l&amp;#039;ástur, faláu n&amp;#039;Asturiàs i na región histórica de [[Pais Lhionés|Lhión]] principalmente. &lt;br /&gt;
:::&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;A.I.a)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Asturianu]]: asturianu-lhionés d&amp;#039;Asturias&lt;br /&gt;
:::&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;A.I.b)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Lhionés]]: asturianu-lhionés del País Lhionés (Lhión, Zamora, Salamanca)&lt;br /&gt;
::&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;A.II)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Mirandés]]: dialeutu de l&amp;#039;ástur, faláu en Miranda&amp;#039;l Dueru, mui assemeyháu al senabrés o asturianu-lhionés ocidental meridyunal.&lt;br /&gt;
:&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;B)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Asturlhionés oriental&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; ó [[Cántabru-estremeñu]]: variedá romanci de l&amp;#039;asturlhionés, deriváu de la influyencia de los [[cántabrus]] sobre&amp;#039;l lhatín vulgar&lt;br /&gt;
::&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;B.I)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Cántabru]]: cántabru-estremeñu de Cantabria&lt;br /&gt;
::&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;B.II)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Estremeñu]]: cántabru-estremeñu d&amp;#039;Estremadura&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Filolog%C3%ADa:Propuesta_ortogr%C3%A1fica:Introduci%C3%B3n&amp;diff=244</id>
		<title>Filología:Propuesta ortográfica:Introdución</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Filolog%C3%ADa:Propuesta_ortogr%C3%A1fica:Introduci%C3%B3n&amp;diff=244"/>
				<updated>2009-12-07T19:59:08Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Propuesta}}&lt;br /&gt;
La situación lhingüística nel ucidenti español (i ena región de Tràs-los-Montes, en Pertual) yê&lt;br /&gt;
hívrida. El vehículu general de comunicación nesta zona yê des de fhaz sieglus la lhingua&lt;br /&gt;
española (o la pertuesa), nun solo pa la espressión escrita, sinón tamién pa la oral, provocando en&lt;br /&gt;
tol antigu dominiu asturlhionés una mistura idiomática ensín comparancia cul restu de los&lt;br /&gt;
antiguus dialeutus lhatinus de la Península Ibérica. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estàs heterogéneàs falàs asturlhionesàs, pola su dispersión, fhurun incapazis nel lhargor de los sieglus d’algamar un modelu únicu normativu na escritura, i nenguna variedá fhuei capaz fhasta güei d’imponer un prestigiu i una pujancia indispensavlis pa absorve-làs otràs, provlema agraváu pol ailhamientu social, físicu i políticu de làs falàs desti origin.  Dende la Edá Medya fhuei, dempués del lhatín, el castillanu el que sirvió de vehículu unitariu ente tantàs variedais, i dió lhugar a numerosàs palràs en parti influyíàs i en parti emparentaàs culàs variedais vizinàs. Assina, l’asturianu-lhionés ucidental asseméyhassi avondo al galaicu- pertués (el mirandés más al pertués) i el cántabru-estremeñu al castillanu.  &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Inclusu sobre làs falàs d’Asturiàs - de làs que havitualmente se diz que convivin dos sistemàs&lt;br /&gt;
lhingüísticus estrañus ente sí pero mui afinis pola pertenencia al mesmu grupu de dialeutus&lt;br /&gt;
lhatinus (los l.lamaus iberu-ucidentalis) - tamién suel falassi de “variedá lhocal de l’español,&lt;br /&gt;
válida solo pa relhacionis de curtiu alcanci, ‘pa andar per casa’. Carecin polo tanto los diversus dialeutus de rasgus diferencialis suficientis en cantidá i calidá pa estavlecer cun ellus una modalidá románica totalmenti&lt;br /&gt;
autónoma respeutu de l’español. La mayoría de los fhalantis ingenuus i non demasiáu cultivaus&lt;br /&gt;
passa, cun mínimus matizis y ensín nengún esfhuerciu, duna espressión asturiana más o menus&lt;br /&gt;
castellanizada a otru registru español nel que perduren rasgus asturianus”&amp;lt;span style=&amp;quot;font-size:9px;color:gray;&amp;quot;&amp;gt;1&amp;lt;/span&amp;gt;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Énte esta situación,&lt;br /&gt;
agravada más aún nel restu del dominiu, nun puei concibissi una verdadera normalización&lt;br /&gt;
lhingüística centrada -como fhasta agora- enos lhímitis alministrativus de làs diversàs&lt;br /&gt;
Comunidais Autónomàs, anque seyàn los d’Asturiàs, nin munchu menus a un determináu grupu&lt;br /&gt;
de palràs qu’algamun un determináu prestigiu pola cantidá de falantis, como yê’l casu de&lt;br /&gt;
l’asturianu central, basi de l’estándar lhiterariu más essitosu enjamás creáu n’asturlhionés.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En definitiva, si se quier que cuayhi una normalización lhingüística verdaderamente asturlhionesa s’han tener en cuônta tolos fenómenus lhingüísticus generalis&lt;br /&gt;
conocíus, que güei ya lo son avondo, i, polo que se sabi, en nengún casu homogéneus. Isto&lt;br /&gt;
nun va implicar que l’asturianu (i más concretamente la norma afhitada pola A.Ll.A) nun&lt;br /&gt;
vaiga poder usassi enos escritus esclusivamente asturianus (na poesía, na toponimia, na radiu asturiana), sinón&lt;br /&gt;
que supón una normalización pénte una situación de división incomprensivli, de xeitu que tol&lt;br /&gt;
dominiu pueda comunicassi medyanti la lhingua (ojetivu principal de la mesma), manteniendo&lt;br /&gt;
los rasgus propius de ca dialeutu, pero conociendo nel camín los rasgus de làs demás variedais,&lt;br /&gt;
riqueza educativa impossivli cul actual sistema d’atención namái a los lhímitis alministrativus (i al castellanu normativu) na&lt;br /&gt;
ensenhancia, en vezi d’a los lhingüísticus.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El modelu a seguir qu’equí pretendemus nun yê como’l de nenguna otra lhingua ibérica. La&lt;br /&gt;
situación del galaicu-portugués i del catalán yê de reconocencia histórica - dambus cun creación&lt;br /&gt;
lhiteraria enantes de l’usu general del castellanu enos respeutivus territorius, el pertués amás cun&lt;br /&gt;
un Estáu que respalda la su lhingua - i de pujancia i resistencia énte&lt;br /&gt;
l’empuji de la norma común española nel passáu. Dotramiente, la de fala aragonesa yê una&lt;br /&gt;
comunidá güei mui lhimitada, siendo’l provlema al que s’enfrenta, más que la normalización&lt;br /&gt;
dun idioma, el de lhograr l’atención del restu de la su comunidá alministrativa pola defhensa&lt;br /&gt;
duna variedá lhingüística histórica. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L’asturlhionés, pol contrariu, yê una lhingua esparzida pelos&lt;br /&gt;
más estremaus territorius cun fenómenus fonéticus diversus i sentimientus alcuentraus al&lt;br /&gt;
respeutivi dunes variedais diferentis (en mayor o menor medida) de l’español y&lt;br /&gt;
mui distintàs ente sí, pero en cualquier casu cun falantis desseosus d’afhitar una manera de&lt;br /&gt;
proteger el patrimoniu cultural tan inmensu que supón, ensín sacrificar tampoco la su&lt;br /&gt;
variedá lhocal o regional.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L’exemplu de la normalización de l’A.Ll.A. yê la preva del desseu&lt;br /&gt;
tan intensu que fhaz de la comunidá alministrativa más variada no lhingüístico del territoriu&lt;br /&gt;
asturlhionés, Asturiàs, la única que sigui una norma, aun siendo ésta duna variedá concreta  - i&lt;br /&gt;
non una mistura ente variàs, como aconseyhàn làs múltiplis diferenciàs. Làs ‘lhingüàs’&lt;br /&gt;
afhitaàs fhasta’l momentu (‘asturianu’, ‘cantabriegu’, ‘llionés’, ‘mirandés’, ‘estremeñu’,...) nun&lt;br /&gt;
son talàs, sinón espressionis dun mesmu dialeutu históricu lhatinu más o menus castellanizáu (ó portuguesizáu),&lt;br /&gt;
dividíu i escondíu nel olvíu rural i domésticu, i agora eleváu a l’ámbitu políticu cun mayor o&lt;br /&gt;
menor fortuna. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Nenguna variedá por sí sola tien nin tendrá nunca entidá suficienti pa ser&lt;br /&gt;
considerada lhingua, haiga o non “oficialidá” -nel grau que seya- enàs distintàs alministracionis.&lt;br /&gt;
Nun yê sinón en juñendo los retaçus históricus que s’ha lhogra-la verdadera lhingua que&lt;br /&gt;
s’escuendi tres duna fachada de “dialeutus castellanus”. La situación del gallegu (que yê&lt;br /&gt;
provavlemente ún de los factoris políticus causantis de la confusión na Península ente territoriu&lt;br /&gt;
alministrativu - territoriu lhingüísticu) yê especial, pola dificultá d’afhitar una norma común&lt;br /&gt;
cul portugués agora qu’ésti yê consideráu la lhingua estándar. Tous puedin ver que dambus nun son sinón&lt;br /&gt;
variedais duna mesma lhingua, pero la realidá política impón una solución que nun yê viavli pa&lt;br /&gt;
làs otràs variedais peninsularis (como’l ‘valencianu’, el ‘balear’ o el ‘mirandés’ por poner&lt;br /&gt;
dellos eixemplus).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L’asturlheonés yê ensín dulda la lhingua peninsular cun mayoris perspectivàs de dessarrollu&lt;br /&gt;
pa fhazia’l fhuturu, cun una comunidá de falantis activus i passivus possivli de más de 3,5&lt;br /&gt;
millonis (ensín conta-los emigraus, avondo numerosus de làs regionis asturlhionesàs) cula&lt;br /&gt;
suma de làs regionis o aún se fala. Los falantis activus provavlemente ñon puedàn&lt;br /&gt;
contassi en munchu más de 600.000, siendo alredor medyu millón d’Asturies, diez mil de&lt;br /&gt;
Miranda i el restu de los vieyhus de la Cantabria i la Palencia montañesàs, Lhión, Zamora,&lt;br /&gt;
Salamanca i Cáceris, provinciàs onde sólo la población de cierta edá lu palra cun habitualidá, y&lt;br /&gt;
en toàs partis más o menus misturáu cul castellanu o el galaicu-pertués), cun una actitú&lt;br /&gt;
moderna de cierta comprensión i aceptación social i en menor medida institucional del fhechu&lt;br /&gt;
lhingüísticu diferenciáu i dessapartáu del campu políticu tantu n’Asturiàs como en Pertual -&lt;br /&gt;
pesie a la falta d’apueyu a la oficialidá, isso yê otru provlema-, amás duna situación económica&lt;br /&gt;
favoravli a una implantación de l’asturlhionés enos medius de comunicación de massàs. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El&lt;br /&gt;
bilhingüísmu yê güei por fin entendíu pola mayoría de personàs cultàs como un factor&lt;br /&gt;
enriquecedor i conservador del patrimoniu cultural propiu, amás duna fhorma bien simpli de&lt;br /&gt;
comprende-làs otràs variedais lhingüísticàs cercanàs, cula facilidá que isso lleva segu pal&lt;br /&gt;
deprendizagi d’otràs lhinguàs, non sólo d’origin lhatinu, sinón indoeuropéu en general.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referenciàs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
#&amp;#039;&amp;#039;Las Hablas Asturianas&amp;#039;&amp;#039;, por Josefina Martínez Álvarez. &amp;lt;u&amp;gt;Manual de Dialectología Hispánica&amp;lt;/u&amp;gt;, Manuel Alvar. Ariel&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Category:Ortografía]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Propuesta_ortogr%C3%A1fica_de_l%27asturlhion%C3%A9s_unifhic%C3%A1u&amp;diff=243</id>
		<title>Propuesta ortográfica de l&#039;asturlhionés unifhicáu</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Propuesta_ortogr%C3%A1fica_de_l%27asturlhion%C3%A9s_unifhic%C3%A1u&amp;diff=243"/>
				<updated>2009-12-07T19:53:17Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Propuesta}}&lt;br /&gt;
La &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Propuesta ortográfica de l&amp;#039;asturlhionés unifhicáu&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; trátassi namái dun intentu de normalización ortográfica del diasistema asturlhionés, istu yê, de l&amp;#039;asturlhionés ucidental (asturianu-lhionés i mirandés) i de l&amp;#039;asturlhionés oriental (cántabru-estremeñu), los tres consideraus normalmenti nel contestu internacional ([http://www.ethnologue.com/show_country.asp?name=ES ES], [http://www.ethnologue.com/show_country.asp?name=PT PT]) como lhinguàs (dialeutus) independientis, pertenecientis al sugrupu iberu-romanci asturlhionés. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
H.asta güei solo l&amp;#039;asturianu i el mirandés fhizun propuestàs ortográfhicàs, dambàs lhimitaàs a los sos ámbitus lhocalis ó regionalis. Enjamás van almitissi estàs grafíàs regionalis enàs otràs comunidais implicaàs, pero puei que cun ista ortografía unifhicada s&amp;#039;alcuentri un mou de colhavorar a partir della.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La [http://www.iventia.com/destacaus/descargues/propuosta.pdf primer versión] (2004) fhuei un intentu senciellu de juñi-los dialeutus baxo una propuesta equitativa, anque - precisamenti pola equidá que se buscava - non yêra justu cula hestoria i tradición del diasistema provinienti del lhatín.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La [http://www.asturleones.org/cantabru-estremenu/index.php/Propuesta_ortográfica_de_l&amp;#039;asturlheonés_unifhicáu segunda versión] (2006) buscó reduzir l&amp;#039;impautu que sobri la primer versión tuvu la inclusión de rasgus lhingüístivus i ortográficus ucidentalis (mirandesis i lhionesis) i orientalis (cántabru-estremeñus). La simplicidá fhuei l&amp;#039;ojetiu, n&amp;#039;oviando ciertus aspeutus essencialis pa una aceutación común, como làs fhormàs n&amp;#039;-&amp;#039;&amp;#039;es&amp;#039;&amp;#039; o -&amp;#039;&amp;#039;en&amp;#039;&amp;#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Esta nueva versión (2009) inclúi meyhoràs relhacionaàs cun esti puntu, pero tamién cun otrus verdaderus argayherus de cabeça pa la normalización pola variedá essistenti, que paeç irreduzivli a una fhorma d&amp;#039;escritura concreta. Assina por exemplu &amp;quot;fhechàs&amp;quot; reduz làs possivilis astlhi.oc. &amp;#039;&amp;#039;feitas&amp;#039;&amp;#039;, ast.ce.&amp;#039;&amp;#039;feiches&amp;#039;&amp;#039; o &amp;#039;feches&amp;#039;, lhi. feichas o fechas, ast.or. &amp;#039;&amp;#039;h.echas&amp;#039;&amp;#039;, &amp;#039;&amp;#039;h.eches&amp;#039;&amp;#039;, can.,est. &amp;#039;&amp;#039;h.echas&amp;#039;&amp;#039;, pas. &amp;#039;&amp;#039;h.echäs&amp;#039;&amp;#039;, a una sola possivilidá a la vezi tradicional i unifhicada. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Dotrus cambeus sinificativus son por exemplu los grupus lhatinus -mn-, que se mantienin cula su escritura antigua, assina como la dessapaición de la fhorma -ith- o -ich-, o la distinción -e- -i- a fhinal de palhavra (condo nun ta essigíu pola secuencia final -ie).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Category:Ortografía]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Portada&amp;diff=242</id>
		<title>Portada</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Portada&amp;diff=242"/>
				<updated>2009-12-07T19:15:36Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;__NOTOC__ __NOEDITSECTION__&lt;br /&gt;
{{Main page/Header&lt;br /&gt;
  |title=[[Project:Sobre|Bienveníus]] &amp;lt;small&amp;gt;al&amp;lt;/small&amp;gt; [[Project:Sobre|Portal Asturlhionés]]&lt;br /&gt;
  |subtitle=Colhavorando pa intentar unifhicar la ortografía de la lhingua asturlhionesa&lt;br /&gt;
  |box right=&lt;br /&gt;
No primer lhugar, fhaza&amp;#039;l favor lheer la nuesra [[Propuesta ortográfica de l&amp;#039;asturlhionés unifhicáu]] i la [[Gramática de la lhingua asturlhionesa]].&lt;br /&gt;
  |introduction=&lt;br /&gt;
&amp;lt;span class=&amp;quot;plainlinks&amp;quot;&amp;gt;[http://www.asturleones.org/asturlhiones/index.php?title=Special:Userlogin&amp;amp;type=signup&amp;amp;returnto=Main_Page Regístressi pa editar]&amp;lt;/span&amp;gt; · [[Project:Try page|Pruevàs]] · [[Project:General disclaimer|General disclaimer]] · [[Project:Cafe|Café]] · [http://www.asturleones.org/ Asturleonés]&lt;br /&gt;
&amp;lt;!-------------------------------------------------------------&lt;br /&gt;
                      MAIN SECTIONS&lt;br /&gt;
--------------------------------------------------------------&amp;gt;&lt;br /&gt;
  |sections=&lt;br /&gt;
{{Home3|title=[[Portal:Comunidá|Comunidá]]&lt;br /&gt;
  |link=template:Main_page/Comunidá&lt;br /&gt;
  |logo=Nuvola apps kuser.png&lt;br /&gt;
  |content={{Main_page/Comunidá}} }}&lt;br /&gt;
{{Home3|title=[[:Category:Artículus destacaus|Artículus destacaus]]&lt;br /&gt;
  |link=template:Main_page/Destacaus&lt;br /&gt;
  |logo=Nuvola_filesystems_services.png&lt;br /&gt;
  |content={{Main_page/Destacaus}} }}&lt;br /&gt;
{{Home3|title=[[Portal:Sabíàs que?|Sabíàs que?]]&lt;br /&gt;
  |link=template:Main_page/Saber&lt;br /&gt;
  |logo=Nuvola_apps_filetypes.png&lt;br /&gt;
  |content={{Main_page/Saber}} }}&lt;br /&gt;
{{Home3|title=[[Portal:Noticiàs i eventus|Noticiàs i eventus]]&lt;br /&gt;
  |link=template:Main_page/Noticiàs&lt;br /&gt;
  |logo=Nuvola_apps_date.png&lt;br /&gt;
  |content={{Main_page/Noticiàs}} }}&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
&amp;lt;!-------------------------------------------------------------&lt;br /&gt;
                       RIGHT COLUMN&lt;br /&gt;
--------------------------------------------------------------&amp;gt;&lt;br /&gt;
{{Main page/right column&lt;br /&gt;
  |title= [[Asturhionés]]&lt;br /&gt;
  |content= {{Main page/Asturlhionés}} &lt;br /&gt;
  |padding-right=23px}}&lt;br /&gt;
{{Main page/right column&lt;br /&gt;
  |title= [[Special:Newpages|Nuevàs páginàs]]&lt;br /&gt;
  |content= {{Main page/nuéu}} }}&lt;br /&gt;
&amp;lt;!-------------------------------------------------------------&lt;br /&gt;
                         PROJECTS&lt;br /&gt;
--------------------------------------------------------------&amp;gt;&lt;br /&gt;
{{Main_page/right column closing}}&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Asturlhion%C3%A9s_ucidental&amp;diff=241</id>
		<title>Asturlhionés ucidental</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Asturlhion%C3%A9s_ucidental&amp;diff=241"/>
				<updated>2009-12-07T18:24:28Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: /* Comparativa de testus n&amp;#039;ástur */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;L&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;asturlhionés ucidental&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; o &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;ástur&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (tamién asturianu-lhionés, n&amp;#039;Asturiàs bable o asturianu, en Lhión lhionés, i en Miranda&amp;#039;l Dueru mirandés) yê &amp;lt;ref&amp;gt;Menéndez Pidal, R. &amp;#039;&amp;#039;El Dialecto Leonés&amp;#039;&amp;#039;. Madrid: 1906&amp;lt;/ref&amp;gt; un dialeutu del diasistema [[asturlhionés]]. Sudivídissi n&amp;#039;asturianu-lhionés (o ástur) [[ástur ucidental]], [[ástur central|central]] i [[ástur oriental|oriental]], i al mesmu tiempu recibi los nomnis (alministrativamenti definíus) de [[asturianu|lhingua asturiana]], [[lhionés|lhingua lhionesa]] i [[mirandés|lhingua mirandesa]] n&amp;#039;Asturiàs, Lhión i Miranda&amp;#039;l Dueru respeutivamenti.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Origin ==&lt;br /&gt;
Tien el so origin nel lhatín vulgar, principalmenti de làs legionis nortiafricanàs assentaàs n&amp;#039;[[Astorga|Asturica Augusta]] i en [[Legio VI Victrix|Legio VI]]. La suplantación de la lhingua de los ásturis por esta fhuei lhenta pero imparavli, ya que l&amp;#039;usu de la idioma imperial yêra la l.lavi que abría làs puertàs pa la obtención de munchus drechus i lhivertais, ente ellus el más importanti: la cidadanía romana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ista evolución al lhargor del tiempu dió lhugar a que a medyaus del sieglu X apaeçàn los primerus documentus escritus nesti romanci en diversus monasterius d&amp;#039;Asturiàs i Lhión (documentu de Kesos), assina como fuerus i lheis, ya que yêra la lhingua avitual nessus territorius.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cula definitiva xunión de los reinus de Lhión i de Castiella nel primer terciu del sieglu XIII (anhu 1230 cun Fernandu III el Santu) la influyencia de l&amp;#039;asturlhionés n&amp;#039;ámbitus políticus descendió notavlementi, en siendo sustituyíu pol castillán. Assina passó a ser una lhingua d&amp;#039;usu más bien familiar i rural, ya que de los siguientis sieglus tan solo se conservàn escrituràs púvlicàs, donacionis i documentus menoris.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A partir del sieglu XVII alcôntramus ya lhiteratura nesta lhingua, cun autoris como [[Antón de Marirreguera]] o [[Josefa Jovellanos]] (germana de l&amp;#039;ilhustráu [[Gaspar Melchor de Jovellanos]]). Nel sieglo XIX destacàn [[Xuan María Acebal]], [[Caveda y Nava]], [[Teodoro Cuesta]], [[Pin de Pría]] o [[Fernán Coronas]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Situación lhegal ==&lt;br /&gt;
Nel casu del mirandés, la su ortografía tiendi fhazia la pertuesa. L&amp;#039;asturianu recuéyhessi nel Estatutu d&amp;#039;Autonomía asturianu&amp;lt;ref&amp;gt;Estatuto de Autonomía del Principado de Asturias. Art. 4.5. 1: &amp;quot;El bable gozará de protección. Se promoverá su uso, su difusión en los medios de comunicación y su enseñanza, respetando en todo caso, las variantes locales y la voluntariedad en su aprendizaje. 2. Una ley del Principado regulará la protección, uso y promoción del bable.&amp;quot;&amp;lt;/ref&amp;gt;, el lhionés nel Estatutu d&amp;#039;Autonomía de Castiella i Lhión&amp;lt;ref&amp;gt;[http://narros.congreso.es/constitucion/estatutos/estatutos.jsp?com=70&amp;amp;tipo=2&amp;amp;ini=1&amp;amp;fin=6&amp;amp;ini_sub=1&amp;amp;fin_sub=1 Estatuto de Autonomía de Castilla y León, Art. 5/2.]&amp;lt;/ref&amp;gt; i el mirandés fhuei reconocíu oficialmenti pola República Portuguesa.&amp;lt;ref&amp;gt;[http://dre.pt/pdf1sdip/1999/01/024A00/05740574.PDF Lei nº 7/99. Aprobada por el Parlamento de la República de Portugal el 29 de enero de 1999]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Los sos graus d&amp;#039;escolaridá, utilización i proteicion divergin gradualmenti. L&amp;#039;asturianu s&amp;#039;alcuentra reconocíu ena enseñancia oficial del Principáu d&amp;#039;Asturiàs, el mirandés tien un gráu de presencia enàs escuelàs de la Tierra de Miranda, i el lhionés yê ensiñáu en cursus d&amp;#039;alfabetización d&amp;#039;adultus en poblacionis de làs provinciàs de Lhión, Zamora i Salamanca, n&amp;#039;ufriéndossi tamién como autividá estraescolar n&amp;#039;algunus centrus educativus de la cidá de Lhión nel cursu 2007/2008.&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.aytoleon.es/web/ActualidadServlet/leon/ayto/actualidad/detallenoticias/index.jsp?comando=getDetalleNoticia&amp;amp;idNoticia=7751&amp;amp;verTodasNoticias=&amp;amp;areaMunicipal=165&amp;amp;actionMenu=am_educacion_noticias&amp;amp;idVideo=&amp;amp;accion=&amp;amp;dia=&amp;amp;mes=3&amp;amp;anyo=2008&amp;amp;ComboMes=3&amp;amp;ComboAnyo=2008 Ayuntamiento de León: Comienzan los cursos de Lengua Leonesa en los colegios públicos &amp;quot;Antonio Valbuena&amp;quot; y &amp;quot;Quevedo&amp;quot;.]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Lingüísticamente existen tres grandes áreas dialectales: oriental, central y occidental, con diferentes divisiones entre ellas.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Númiru de fhavlantis ==&lt;br /&gt;
En Asturiàs i Miranda los datus se puein considerar bastanti precisus. En total, la mayoría de làs cifràs que se barajàn andàn alredor los 720.000 fhavlantis.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{| border=&amp;quot;1&amp;quot; cellspacing=&amp;quot;5&amp;quot; cellpadding=&amp;quot;5&amp;quot;&lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#eeeeee&amp;quot;&lt;br /&gt;
|| Nomni || Fhavlantis nativus || Otrus || % sobri&amp;#039;l total de fhavlantis de asturlhionés &lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#ffffff&amp;quot;&lt;br /&gt;
||[[Asturianu]]&lt;br /&gt;
||100.000&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=ast Informe de Ethnologue]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||450.000&amp;lt;ref&amp;gt;[http://proel.org/lenguas/bable.html Informe de PROEL]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||76,3&lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#ffffff&amp;quot;&lt;br /&gt;
||[[Lhionés]]&lt;br /&gt;
||50.000&amp;lt;ref name=&amp;quot;estudiu&amp;quot;&amp;gt;García Arias, José Luis y José Antonio González Riaño (profesores de la [[Universidad de Oviedo]] y miembros de la [[Academia de la Llingua Asturiana]]). &amp;#039;&amp;#039;II Estudiu sociollingüísticu de Lleón. Identidá, conciencia d&amp;#039;usu y actitúes llingüístiques de la población lleonesa&amp;#039;&amp;#039;. [Oviedo]: Academia de la Llingua Asturiana, 2007.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||25.000&amp;lt;ref&amp;gt;http://www.furmientu.org/01Documentos/23%20Facendera.pdf stimación de la asociación cultural Facendera pola Llengua&amp;lt;/ref&amp;gt; / 100.000&amp;lt;ref&amp;gt;&amp;#039;&amp;#039;Una cuarta parte de la población leonesa manifiesta entender la lengua leonesa y hablarla.&amp;#039;&amp;#039; Pág. 119; &amp;#039;&amp;#039;II Estudiu sociollingüísticu de Lleón. Identidá, conciencia d&amp;#039;usu y actitúes llingüístiques de la población lleonesa&amp;#039;&amp;#039;, de Jose Luis García Arias y Jose Antonio González Riaño, profesores de la [[Universidad de Oviedo]] y miembros de la [[Academia de la Llingua Asturiana]], que ha publicado el libro (2007).&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||20,8&lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#ffffff&amp;quot;&lt;br /&gt;
||[[Mirandés]]&lt;br /&gt;
||15.000&lt;br /&gt;
||&lt;br /&gt;
||2&lt;br /&gt;
|}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Comparativa de testus n&amp;#039;ástur ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;lt;center&amp;gt;&lt;br /&gt;
{|{{tabla bonita}}  style=&amp;quot;text-align:center;widht=80%&lt;br /&gt;
|+&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Artículu 1º de la [[Declaración Universal de los Drechus Humanus]]&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Localización&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Bloqui lhingüísticu&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Testu&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; &lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Fhavla de [[Carreñu]]&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Asturiàs&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Central&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tolos seres humanos nacen llibres y iguales en dignidá y drechos y, pola mor de la razón y la conciencia de so, han comportase fraternalmente los unos colos otros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Fhavla de [[Somiéu]]&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Asturiàs&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos nacen ḷḷibres ya iguales en dignidá ya dreitos ya, dotaos cumo tán de razón ya conciencia, han portase fraternalmente los unos conos outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Paḷḷuezu&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Lhión&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos nacen ḷḷibres ya iguales en dignidá ya dreitos ya, dotaos cumo tán de razón ya conciencia, han portase fraternalmente los unos conos outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|  &lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Cabreirés&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Lhión&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos ñacen llibres y iguales en dignidá y dreitos y, dotaos cumo están de razón y concéncia, han portase fraternalmente los unos pa coños outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Mirandés&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;[[Trás-los-Montis]] (Portugal)&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Todos ls seres houmanos nácen lhibres i eiguales an denidade i an dreitos. Custuituídos de rezon i de cuncéncia, dében portar-se uns culs outros an sprito de armandade.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| Portugués&lt;br /&gt;
| Portugal&lt;br /&gt;
| Pertués&lt;br /&gt;
| Todos os seres humanos nascem livres e iguais em dignidade e em direitos. Dotados de razão e de consciência, devem agir uns para com os outros em espírito de fraternidade.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| Gallego&lt;br /&gt;
| Galicia&lt;br /&gt;
| Gallegu&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos nacen libres e iguais en dignidade e dereitos e, dotados como están de razón e conciencia, débense comportar fraternalmente uns cos outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| Castellano&lt;br /&gt;
| Castilla&lt;br /&gt;
| Castillanu&lt;br /&gt;
| Todos los seres humanos nacen libres e iguales en dignidad y derechos y, dotados como están de razón y conciencia, deben comportarse fraternalmente los unos con los otros.&lt;br /&gt;
|}&lt;br /&gt;
&amp;lt;/center&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referenciàs ==&lt;br /&gt;
{{listaref}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enlaces externos ==&lt;br /&gt;
* [http://www.asturies.com/ II Estudio Sociolingüístico de Asturias] (en asturiano).&lt;br /&gt;
* [http://www.academiadelallingua.com Academia de la Llingua Asturiana] - Academia de la Lengua Asturiana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoría:Asturlhionés]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Asturlhion%C3%A9s_ucidental&amp;diff=240</id>
		<title>Asturlhionés ucidental</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Asturlhion%C3%A9s_ucidental&amp;diff=240"/>
				<updated>2009-12-07T18:23:31Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: /* Númiru de fhavlantis */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;L&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;asturlhionés ucidental&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; o &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;ástur&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (tamién asturianu-lhionés, n&amp;#039;Asturiàs bable o asturianu, en Lhión lhionés, i en Miranda&amp;#039;l Dueru mirandés) yê &amp;lt;ref&amp;gt;Menéndez Pidal, R. &amp;#039;&amp;#039;El Dialecto Leonés&amp;#039;&amp;#039;. Madrid: 1906&amp;lt;/ref&amp;gt; un dialeutu del diasistema [[asturlhionés]]. Sudivídissi n&amp;#039;asturianu-lhionés (o ástur) [[ástur ucidental]], [[ástur central|central]] i [[ástur oriental|oriental]], i al mesmu tiempu recibi los nomnis (alministrativamenti definíus) de [[asturianu|lhingua asturiana]], [[lhionés|lhingua lhionesa]] i [[mirandés|lhingua mirandesa]] n&amp;#039;Asturiàs, Lhión i Miranda&amp;#039;l Dueru respeutivamenti.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Origin ==&lt;br /&gt;
Tien el so origin nel lhatín vulgar, principalmenti de làs legionis nortiafricanàs assentaàs n&amp;#039;[[Astorga|Asturica Augusta]] i en [[Legio VI Victrix|Legio VI]]. La suplantación de la lhingua de los ásturis por esta fhuei lhenta pero imparavli, ya que l&amp;#039;usu de la idioma imperial yêra la l.lavi que abría làs puertàs pa la obtención de munchus drechus i lhivertais, ente ellus el más importanti: la cidadanía romana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ista evolución al lhargor del tiempu dió lhugar a que a medyaus del sieglu X apaeçàn los primerus documentus escritus nesti romanci en diversus monasterius d&amp;#039;Asturiàs i Lhión (documentu de Kesos), assina como fuerus i lheis, ya que yêra la lhingua avitual nessus territorius.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cula definitiva xunión de los reinus de Lhión i de Castiella nel primer terciu del sieglu XIII (anhu 1230 cun Fernandu III el Santu) la influyencia de l&amp;#039;asturlhionés n&amp;#039;ámbitus políticus descendió notavlementi, en siendo sustituyíu pol castillán. Assina passó a ser una lhingua d&amp;#039;usu más bien familiar i rural, ya que de los siguientis sieglus tan solo se conservàn escrituràs púvlicàs, donacionis i documentus menoris.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A partir del sieglu XVII alcôntramus ya lhiteratura nesta lhingua, cun autoris como [[Antón de Marirreguera]] o [[Josefa Jovellanos]] (germana de l&amp;#039;ilhustráu [[Gaspar Melchor de Jovellanos]]). Nel sieglo XIX destacàn [[Xuan María Acebal]], [[Caveda y Nava]], [[Teodoro Cuesta]], [[Pin de Pría]] o [[Fernán Coronas]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Situación lhegal ==&lt;br /&gt;
Nel casu del mirandés, la su ortografía tiendi fhazia la pertuesa. L&amp;#039;asturianu recuéyhessi nel Estatutu d&amp;#039;Autonomía asturianu&amp;lt;ref&amp;gt;Estatuto de Autonomía del Principado de Asturias. Art. 4.5. 1: &amp;quot;El bable gozará de protección. Se promoverá su uso, su difusión en los medios de comunicación y su enseñanza, respetando en todo caso, las variantes locales y la voluntariedad en su aprendizaje. 2. Una ley del Principado regulará la protección, uso y promoción del bable.&amp;quot;&amp;lt;/ref&amp;gt;, el lhionés nel Estatutu d&amp;#039;Autonomía de Castiella i Lhión&amp;lt;ref&amp;gt;[http://narros.congreso.es/constitucion/estatutos/estatutos.jsp?com=70&amp;amp;tipo=2&amp;amp;ini=1&amp;amp;fin=6&amp;amp;ini_sub=1&amp;amp;fin_sub=1 Estatuto de Autonomía de Castilla y León, Art. 5/2.]&amp;lt;/ref&amp;gt; i el mirandés fhuei reconocíu oficialmenti pola República Portuguesa.&amp;lt;ref&amp;gt;[http://dre.pt/pdf1sdip/1999/01/024A00/05740574.PDF Lei nº 7/99. Aprobada por el Parlamento de la República de Portugal el 29 de enero de 1999]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Los sos graus d&amp;#039;escolaridá, utilización i proteicion divergin gradualmenti. L&amp;#039;asturianu s&amp;#039;alcuentra reconocíu ena enseñancia oficial del Principáu d&amp;#039;Asturiàs, el mirandés tien un gráu de presencia enàs escuelàs de la Tierra de Miranda, i el lhionés yê ensiñáu en cursus d&amp;#039;alfabetización d&amp;#039;adultus en poblacionis de làs provinciàs de Lhión, Zamora i Salamanca, n&amp;#039;ufriéndossi tamién como autividá estraescolar n&amp;#039;algunus centrus educativus de la cidá de Lhión nel cursu 2007/2008.&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.aytoleon.es/web/ActualidadServlet/leon/ayto/actualidad/detallenoticias/index.jsp?comando=getDetalleNoticia&amp;amp;idNoticia=7751&amp;amp;verTodasNoticias=&amp;amp;areaMunicipal=165&amp;amp;actionMenu=am_educacion_noticias&amp;amp;idVideo=&amp;amp;accion=&amp;amp;dia=&amp;amp;mes=3&amp;amp;anyo=2008&amp;amp;ComboMes=3&amp;amp;ComboAnyo=2008 Ayuntamiento de León: Comienzan los cursos de Lengua Leonesa en los colegios públicos &amp;quot;Antonio Valbuena&amp;quot; y &amp;quot;Quevedo&amp;quot;.]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Lingüísticamente existen tres grandes áreas dialectales: oriental, central y occidental, con diferentes divisiones entre ellas.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Númiru de fhavlantis ==&lt;br /&gt;
En Asturiàs i Miranda los datus se puein considerar bastanti precisus. En total, la mayoría de làs cifràs que se barajàn andàn alredor los 720.000 fhavlantis.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{| border=&amp;quot;1&amp;quot; cellspacing=&amp;quot;5&amp;quot; cellpadding=&amp;quot;5&amp;quot;&lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#eeeeee&amp;quot;&lt;br /&gt;
|| Nomni || Fhavlantis nativus || Otrus || % sobri&amp;#039;l total de fhavlantis de asturlhionés &lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#ffffff&amp;quot;&lt;br /&gt;
||[[Asturianu]]&lt;br /&gt;
||100.000&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=ast Informe de Ethnologue]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||450.000&amp;lt;ref&amp;gt;[http://proel.org/lenguas/bable.html Informe de PROEL]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||76,3&lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#ffffff&amp;quot;&lt;br /&gt;
||[[Lhionés]]&lt;br /&gt;
||50.000&amp;lt;ref name=&amp;quot;estudiu&amp;quot;&amp;gt;García Arias, José Luis y José Antonio González Riaño (profesores de la [[Universidad de Oviedo]] y miembros de la [[Academia de la Llingua Asturiana]]). &amp;#039;&amp;#039;II Estudiu sociollingüísticu de Lleón. Identidá, conciencia d&amp;#039;usu y actitúes llingüístiques de la población lleonesa&amp;#039;&amp;#039;. [Oviedo]: Academia de la Llingua Asturiana, 2007.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||25.000&amp;lt;ref&amp;gt;http://www.furmientu.org/01Documentos/23%20Facendera.pdf stimación de la asociación cultural Facendera pola Llengua&amp;lt;/ref&amp;gt; / 100.000&amp;lt;ref&amp;gt;&amp;#039;&amp;#039;Una cuarta parte de la población leonesa manifiesta entender la lengua leonesa y hablarla.&amp;#039;&amp;#039; Pág. 119; &amp;#039;&amp;#039;II Estudiu sociollingüísticu de Lleón. Identidá, conciencia d&amp;#039;usu y actitúes llingüístiques de la población lleonesa&amp;#039;&amp;#039;, de Jose Luis García Arias y Jose Antonio González Riaño, profesores de la [[Universidad de Oviedo]] y miembros de la [[Academia de la Llingua Asturiana]], que ha publicado el libro (2007).&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||20,8&lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#ffffff&amp;quot;&lt;br /&gt;
||[[Mirandés]]&lt;br /&gt;
||15.000&lt;br /&gt;
||&lt;br /&gt;
||2&lt;br /&gt;
|}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Comparativa de testus n&amp;#039;ástur ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;lt;center&amp;gt;&lt;br /&gt;
{|{{tabla bonita}}  style=&amp;quot;text-align:center;widht=80%&lt;br /&gt;
|+&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Artículu 1º de la [[Declaración Universal de los Drechus Humanus]]&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Localización&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Bloque lingüístico&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Texto&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; &lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Habla de [[Carreño]]&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Asturiàs&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Central&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tolos seres humanos nacen llibres y iguales en dignidá y drechos y, pola mor de la razón y la conciencia de so, han comportase fraternalmente los unos colos otros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Habla de [[Somiedo]]&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Asturiàs&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos nacen ḷḷibres ya iguales en dignidá ya dreitos ya, dotaos cumo tán de razón ya conciencia, han portase fraternalmente los unos conos outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Paḷḷuezu&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Lhión&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos nacen ḷḷibres ya iguales en dignidá ya dreitos ya, dotaos cumo tán de razón ya conciencia, han portase fraternalmente los unos conos outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|  &lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Cabreirés&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Lhión&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos ñacen llibres y iguales en dignidá y dreitos y, dotaos cumo están de razón y concéncia, han portase fraternalmente los unos pa coños outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Mirandés&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;[[Trás-los-Montis]] (Portugal)&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Todos ls seres houmanos nácen lhibres i eiguales an denidade i an dreitos. Custuituídos de rezon i de cuncéncia, dében portar-se uns culs outros an sprito de armandade.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| Portugués&lt;br /&gt;
| Portugal&lt;br /&gt;
| Pertués&lt;br /&gt;
| Todos os seres humanos nascem livres e iguais em dignidade e em direitos. Dotados de razão e de consciência, devem agir uns para com os outros em espírito de fraternidade.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| Gallego&lt;br /&gt;
| Galicia&lt;br /&gt;
| Gallegu&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos nacen libres e iguais en dignidade e dereitos e, dotados como están de razón e conciencia, débense comportar fraternalmente uns cos outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| Castellano&lt;br /&gt;
| Castilla&lt;br /&gt;
| Castillanu&lt;br /&gt;
| Todos los seres humanos nacen libres e iguales en dignidad y derechos y, dotados como están de razón y conciencia, deben comportarse fraternalmente los unos con los otros.&lt;br /&gt;
|}&lt;br /&gt;
&amp;lt;/center&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referenciàs ==&lt;br /&gt;
{{listaref}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enlaces externos ==&lt;br /&gt;
* [http://www.asturies.com/ II Estudio Sociolingüístico de Asturias] (en asturiano).&lt;br /&gt;
* [http://www.academiadelallingua.com Academia de la Llingua Asturiana] - Academia de la Lengua Asturiana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoría:Asturlhionés]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Categor%C3%ADa:Asturlhion%C3%A9s&amp;diff=239</id>
		<title>Categoría:Asturlhionés</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Categor%C3%ADa:Asturlhion%C3%A9s&amp;diff=239"/>
				<updated>2009-12-07T18:21:21Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: Páxina creada con &amp;#039;Artículus sobri&amp;#039;l diasistema asturlhionés.&amp;#039;&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;Artículus sobri&amp;#039;l diasistema asturlhionés.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Asturlhion%C3%A9s_ucidental&amp;diff=238</id>
		<title>Asturlhionés ucidental</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Asturlhion%C3%A9s_ucidental&amp;diff=238"/>
				<updated>2009-12-07T18:19:13Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;L&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;asturlhionés ucidental&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; o &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;ástur&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (tamién asturianu-lhionés, n&amp;#039;Asturiàs bable o asturianu, en Lhión lhionés, i en Miranda&amp;#039;l Dueru mirandés) yê &amp;lt;ref&amp;gt;Menéndez Pidal, R. &amp;#039;&amp;#039;El Dialecto Leonés&amp;#039;&amp;#039;. Madrid: 1906&amp;lt;/ref&amp;gt; un dialeutu del diasistema [[asturlhionés]]. Sudivídissi n&amp;#039;asturianu-lhionés (o ástur) [[ástur ucidental]], [[ástur central|central]] i [[ástur oriental|oriental]], i al mesmu tiempu recibi los nomnis (alministrativamenti definíus) de [[asturianu|lhingua asturiana]], [[lhionés|lhingua lhionesa]] i [[mirandés|lhingua mirandesa]] n&amp;#039;Asturiàs, Lhión i Miranda&amp;#039;l Dueru respeutivamenti.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Origin ==&lt;br /&gt;
Tien el so origin nel lhatín vulgar, principalmenti de làs legionis nortiafricanàs assentaàs n&amp;#039;[[Astorga|Asturica Augusta]] i en [[Legio VI Victrix|Legio VI]]. La suplantación de la lhingua de los ásturis por esta fhuei lhenta pero imparavli, ya que l&amp;#039;usu de la idioma imperial yêra la l.lavi que abría làs puertàs pa la obtención de munchus drechus i lhivertais, ente ellus el más importanti: la cidadanía romana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ista evolución al lhargor del tiempu dió lhugar a que a medyaus del sieglu X apaeçàn los primerus documentus escritus nesti romanci en diversus monasterius d&amp;#039;Asturiàs i Lhión (documentu de Kesos), assina como fuerus i lheis, ya que yêra la lhingua avitual nessus territorius.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cula definitiva xunión de los reinus de Lhión i de Castiella nel primer terciu del sieglu XIII (anhu 1230 cun Fernandu III el Santu) la influyencia de l&amp;#039;asturlhionés n&amp;#039;ámbitus políticus descendió notavlementi, en siendo sustituyíu pol castillán. Assina passó a ser una lhingua d&amp;#039;usu más bien familiar i rural, ya que de los siguientis sieglus tan solo se conservàn escrituràs púvlicàs, donacionis i documentus menoris.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A partir del sieglu XVII alcôntramus ya lhiteratura nesta lhingua, cun autoris como [[Antón de Marirreguera]] o [[Josefa Jovellanos]] (germana de l&amp;#039;ilhustráu [[Gaspar Melchor de Jovellanos]]). Nel sieglo XIX destacàn [[Xuan María Acebal]], [[Caveda y Nava]], [[Teodoro Cuesta]], [[Pin de Pría]] o [[Fernán Coronas]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Situación lhegal ==&lt;br /&gt;
Nel casu del mirandés, la su ortografía tiendi fhazia la pertuesa. L&amp;#039;asturianu recuéyhessi nel Estatutu d&amp;#039;Autonomía asturianu&amp;lt;ref&amp;gt;Estatuto de Autonomía del Principado de Asturias. Art. 4.5. 1: &amp;quot;El bable gozará de protección. Se promoverá su uso, su difusión en los medios de comunicación y su enseñanza, respetando en todo caso, las variantes locales y la voluntariedad en su aprendizaje. 2. Una ley del Principado regulará la protección, uso y promoción del bable.&amp;quot;&amp;lt;/ref&amp;gt;, el lhionés nel Estatutu d&amp;#039;Autonomía de Castiella i Lhión&amp;lt;ref&amp;gt;[http://narros.congreso.es/constitucion/estatutos/estatutos.jsp?com=70&amp;amp;tipo=2&amp;amp;ini=1&amp;amp;fin=6&amp;amp;ini_sub=1&amp;amp;fin_sub=1 Estatuto de Autonomía de Castilla y León, Art. 5/2.]&amp;lt;/ref&amp;gt; i el mirandés fhuei reconocíu oficialmenti pola República Portuguesa.&amp;lt;ref&amp;gt;[http://dre.pt/pdf1sdip/1999/01/024A00/05740574.PDF Lei nº 7/99. Aprobada por el Parlamento de la República de Portugal el 29 de enero de 1999]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Los sos graus d&amp;#039;escolaridá, utilización i proteicion divergin gradualmenti. L&amp;#039;asturianu s&amp;#039;alcuentra reconocíu ena enseñancia oficial del Principáu d&amp;#039;Asturiàs, el mirandés tien un gráu de presencia enàs escuelàs de la Tierra de Miranda, i el lhionés yê ensiñáu en cursus d&amp;#039;alfabetización d&amp;#039;adultus en poblacionis de làs provinciàs de Lhión, Zamora i Salamanca, n&amp;#039;ufriéndossi tamién como autividá estraescolar n&amp;#039;algunus centrus educativus de la cidá de Lhión nel cursu 2007/2008.&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.aytoleon.es/web/ActualidadServlet/leon/ayto/actualidad/detallenoticias/index.jsp?comando=getDetalleNoticia&amp;amp;idNoticia=7751&amp;amp;verTodasNoticias=&amp;amp;areaMunicipal=165&amp;amp;actionMenu=am_educacion_noticias&amp;amp;idVideo=&amp;amp;accion=&amp;amp;dia=&amp;amp;mes=3&amp;amp;anyo=2008&amp;amp;ComboMes=3&amp;amp;ComboAnyo=2008 Ayuntamiento de León: Comienzan los cursos de Lengua Leonesa en los colegios públicos &amp;quot;Antonio Valbuena&amp;quot; y &amp;quot;Quevedo&amp;quot;.]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Lingüísticamente existen tres grandes áreas dialectales: oriental, central y occidental, con diferentes divisiones entre ellas.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Númiru de fhavlantis ==&lt;br /&gt;
En Asturiàs i Miranda los datus se puein considerar bastanti precisus. En total, la mayoría de làs cifràs que se barajàn andàn alredor los 720.000 fhavlantis.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{| border=&amp;quot;1&amp;quot; cellspacing=&amp;quot;5&amp;quot; cellpadding=&amp;quot;5&amp;quot;&lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#eeeeee&amp;quot;&lt;br /&gt;
|| Nombre || Hablantes nativos || Otros || % sobre el total de hablantes de asturleonés &lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#ffffff&amp;quot;&lt;br /&gt;
||[[Idioma asturiano|Asturiano]]&lt;br /&gt;
||100.000&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=ast Informe de Ethnologue]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||450.000&amp;lt;ref&amp;gt;[http://proel.org/lenguas/bable.html Informe de PROEL]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||76,3&lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#ffffff&amp;quot;&lt;br /&gt;
||[[Lengua leonesa|Leonés]]&lt;br /&gt;
||50.000&amp;lt;ref name=&amp;quot;estudiu&amp;quot;&amp;gt;García Arias, José Luis y José Antonio González Riaño (profesores de la [[Universidad de Oviedo]] y miembros de la [[Academia de la Llingua Asturiana]]). &amp;#039;&amp;#039;II Estudiu sociollingüísticu de Lleón. Identidá, conciencia d&amp;#039;usu y actitúes llingüístiques de la población lleonesa&amp;#039;&amp;#039;. [Oviedo]: Academia de la Llingua Asturiana, 2007.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||25.000&amp;lt;ref&amp;gt;http://www.furmientu.org/01Documentos/23%20Facendera.pdf stimación de la asociación cultural Facendera pola Llengua&amp;lt;/ref&amp;gt; / 100.000&amp;lt;ref&amp;gt;&amp;#039;&amp;#039;Una cuarta parte de la población leonesa manifiesta entender la lengua leonesa y hablarla.&amp;#039;&amp;#039; Pág. 119; &amp;#039;&amp;#039;II Estudiu sociollingüísticu de Lleón. Identidá, conciencia d&amp;#039;usu y actitúes llingüístiques de la población lleonesa&amp;#039;&amp;#039;, de Jose Luis García Arias y Jose Antonio González Riaño, profesores de la [[Universidad de Oviedo]] y miembros de la [[Academia de la Llingua Asturiana]], que ha publicado el libro (2007).&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||20,8&lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#ffffff&amp;quot;&lt;br /&gt;
||[[Idioma mirandés|Mirandés]]&lt;br /&gt;
||15.000&lt;br /&gt;
||&lt;br /&gt;
||2&lt;br /&gt;
|}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Comparativa de testus n&amp;#039;ástur ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;lt;center&amp;gt;&lt;br /&gt;
{|{{tabla bonita}}  style=&amp;quot;text-align:center;widht=80%&lt;br /&gt;
|+&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Artículu 1º de la [[Declaración Universal de los Drechus Humanus]]&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Localización&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Bloque lingüístico&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Texto&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; &lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Habla de [[Carreño]]&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Asturiàs&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Central&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tolos seres humanos nacen llibres y iguales en dignidá y drechos y, pola mor de la razón y la conciencia de so, han comportase fraternalmente los unos colos otros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Habla de [[Somiedo]]&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Asturiàs&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos nacen ḷḷibres ya iguales en dignidá ya dreitos ya, dotaos cumo tán de razón ya conciencia, han portase fraternalmente los unos conos outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Paḷḷuezu&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Lhión&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos nacen ḷḷibres ya iguales en dignidá ya dreitos ya, dotaos cumo tán de razón ya conciencia, han portase fraternalmente los unos conos outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|  &lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Cabreirés&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Lhión&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos ñacen llibres y iguales en dignidá y dreitos y, dotaos cumo están de razón y concéncia, han portase fraternalmente los unos pa coños outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Mirandés&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;[[Trás-los-Montis]] (Portugal)&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Todos ls seres houmanos nácen lhibres i eiguales an denidade i an dreitos. Custuituídos de rezon i de cuncéncia, dében portar-se uns culs outros an sprito de armandade.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| Portugués&lt;br /&gt;
| Portugal&lt;br /&gt;
| Pertués&lt;br /&gt;
| Todos os seres humanos nascem livres e iguais em dignidade e em direitos. Dotados de razão e de consciência, devem agir uns para com os outros em espírito de fraternidade.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| Gallego&lt;br /&gt;
| Galicia&lt;br /&gt;
| Gallegu&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos nacen libres e iguais en dignidade e dereitos e, dotados como están de razón e conciencia, débense comportar fraternalmente uns cos outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| Castellano&lt;br /&gt;
| Castilla&lt;br /&gt;
| Castillanu&lt;br /&gt;
| Todos los seres humanos nacen libres e iguales en dignidad y derechos y, dotados como están de razón y conciencia, deben comportarse fraternalmente los unos con los otros.&lt;br /&gt;
|}&lt;br /&gt;
&amp;lt;/center&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referenciàs ==&lt;br /&gt;
{{listaref}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enlaces externos ==&lt;br /&gt;
* [http://www.asturies.com/ II Estudio Sociolingüístico de Asturias] (en asturiano).&lt;br /&gt;
* [http://www.academiadelallingua.com Academia de la Llingua Asturiana] - Academia de la Lengua Asturiana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoría:Asturlhionés]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Plant%C3%ADa:Tabla_bonita&amp;diff=237</id>
		<title>Plantía:Tabla bonita</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Plant%C3%ADa:Tabla_bonita&amp;diff=237"/>
				<updated>2009-12-07T18:15:52Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: Páxina creada con &amp;#039;border=&amp;quot;2&amp;quot; cellpadding=&amp;quot;4&amp;quot; cellspacing=&amp;quot;0&amp;quot; {{#if:{{{class|}}}|class=&amp;quot;{{{class}}}&amp;quot;| }} style=&amp;quot;margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa…&amp;#039;&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;border=&amp;quot;2&amp;quot; cellpadding=&amp;quot;4&amp;quot; cellspacing=&amp;quot;0&amp;quot; {{#if:{{{class|}}}|class=&amp;quot;{{{class}}}&amp;quot;| }} style=&amp;quot;margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;{{{1|}}}&amp;quot; {{{2|}}}&amp;lt;noinclude&amp;gt;{{documentación}}&amp;lt;/noinclude&amp;gt;&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Asturlhion%C3%A9s_ucidental&amp;diff=236</id>
		<title>Asturlhionés ucidental</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Asturlhion%C3%A9s_ucidental&amp;diff=236"/>
				<updated>2009-12-07T18:15:37Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;L&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;asturlhionés ucidental&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; o ástur (tamién asturianu-lhionés, n&amp;#039;Asturiàs bable o asturianu, en Lhión lhionés, i en Miranda&amp;#039;l Dueru mirandés) yê &amp;lt;ref&amp;gt;Menéndez Pidal, R. &amp;#039;&amp;#039;El Dialecto Leonés&amp;#039;&amp;#039;. Madrid: 1906&amp;lt;/ref&amp;gt; un dialeutu del diasistema asturlhionés. Sudivídissi n&amp;#039;asturianu-lhionés (o ástur) ucidental, central i oriental, i al mesmu tiempu recibi los nomnis (alministrativamenti definíus) de [[lhingua asturiana]], lhingua lhionesa i lhingua mirandesa n&amp;#039;Asturiàs, Lhión i Miranda&amp;#039;l Dueru respeutivamenti.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Origin ==&lt;br /&gt;
Tien el so origin nel lhatín vulgar, principalmenti de làs legionis nortiafricanàs assentaàs n&amp;#039;[[Astorga|Asturica Augusta]] i en [[Legio VI Victrix|Legio VI]]. La suplantación de la lhingua de los ásturis por esta fhuei lhenta pero imparavli, ya que l&amp;#039;usu de la idioma imperial yêra la l.lavi que abría làs puertàs pa la obtención de munchus drechus i lhivertais, ente ellus el más importanti: la cidadanía romana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ista evolución al lhargor del tiempu dió lhugar a que a medyaus del sieglu X apaeçàn los primerus documentus escritus nesti romanci en diversus monasterius d&amp;#039;Asturiàs i Lhión (documentu de Kesos), assina como fuerus i lheis, ya que yêra la lhingua avitual nessus territorius.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cula definitiva xunión de los reinus de Lhión i de Castiella nel primer terciu del sieglu XIII (anhu 1230 cun Fernandu III el Santu) la influyencia de l&amp;#039;asturlhionés n&amp;#039;ámbitus políticus descendió notavlementi, en siendo sustituyíu pol castillán. Assina passó a ser una lhingua d&amp;#039;usu más bien familiar i rural, ya que de los siguientis sieglus tan solo se conservàn escrituràs púvlicàs, donacionis i documentus menoris.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A partir del sieglu XVII alcôntramus ya lhiteratura nesta lhingua, cun autoris como [[Antón de Marirreguera]] o [[Josefa Jovellanos]] (germana de l&amp;#039;ilhustráu [[Gaspar Melchor de Jovellanos]]). Nel sieglo XIX destacàn [[Xuan María Acebal]], [[Caveda y Nava]], [[Teodoro Cuesta]], [[Pin de Pría]] o [[Fernán Coronas]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Situación lhegal ==&lt;br /&gt;
Nel casu del mirandés, la su ortografía tiendi fhazia la pertuesa. L&amp;#039;asturianu recuéyhessi nel Estatutu d&amp;#039;Autonomía asturianu&amp;lt;ref&amp;gt;Estatuto de Autonomía del Principado de Asturias. Art. 4.5. 1: &amp;quot;El bable gozará de protección. Se promoverá su uso, su difusión en los medios de comunicación y su enseñanza, respetando en todo caso, las variantes locales y la voluntariedad en su aprendizaje. 2. Una ley del Principado regulará la protección, uso y promoción del bable.&amp;quot;&amp;lt;/ref&amp;gt;, el lhionés nel Estatutu d&amp;#039;Autonomía de Castiella i Lhión&amp;lt;ref&amp;gt;[http://narros.congreso.es/constitucion/estatutos/estatutos.jsp?com=70&amp;amp;tipo=2&amp;amp;ini=1&amp;amp;fin=6&amp;amp;ini_sub=1&amp;amp;fin_sub=1 Estatuto de Autonomía de Castilla y León, Art. 5/2.]&amp;lt;/ref&amp;gt; i el mirandés fhuei reconocíu oficialmenti pola República Portuguesa.&amp;lt;ref&amp;gt;[http://dre.pt/pdf1sdip/1999/01/024A00/05740574.PDF Lei nº 7/99. Aprobada por el Parlamento de la República de Portugal el 29 de enero de 1999]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Los sos graus d&amp;#039;escolaridá, utilización i proteicion divergin gradualmenti. L&amp;#039;asturianu s&amp;#039;alcuentra reconocíu ena enseñancia oficial del Principáu d&amp;#039;Asturiàs, el mirandés tien un gráu de presencia enàs escuelàs de la Tierra de Miranda, i el lhionés yê ensiñáu en cursus d&amp;#039;alfabetización d&amp;#039;adultus en poblacionis de làs provinciàs de Lhión, Zamora i Salamanca, n&amp;#039;ufriéndossi tamién como autividá estraescolar n&amp;#039;algunus centrus educativus de la cidá de Lhión nel cursu 2007/2008.&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.aytoleon.es/web/ActualidadServlet/leon/ayto/actualidad/detallenoticias/index.jsp?comando=getDetalleNoticia&amp;amp;idNoticia=7751&amp;amp;verTodasNoticias=&amp;amp;areaMunicipal=165&amp;amp;actionMenu=am_educacion_noticias&amp;amp;idVideo=&amp;amp;accion=&amp;amp;dia=&amp;amp;mes=3&amp;amp;anyo=2008&amp;amp;ComboMes=3&amp;amp;ComboAnyo=2008 Ayuntamiento de León: Comienzan los cursos de Lengua Leonesa en los colegios públicos &amp;quot;Antonio Valbuena&amp;quot; y &amp;quot;Quevedo&amp;quot;.]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Lingüísticamente existen tres grandes áreas dialectales: oriental, central y occidental, con diferentes divisiones entre ellas.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Númiru de fhavlantis ==&lt;br /&gt;
En Asturiàs i Miranda los datus se puein considerar bastanti precisus. En total, la mayoría de làs cifràs que se barajàn andàn alredor los 720.000 fhavlantis.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{| border=&amp;quot;1&amp;quot; cellspacing=&amp;quot;5&amp;quot; cellpadding=&amp;quot;5&amp;quot;&lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#eeeeee&amp;quot;&lt;br /&gt;
|| Nombre || Hablantes nativos || Otros || % sobre el total de hablantes de asturleonés &lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#ffffff&amp;quot;&lt;br /&gt;
||[[Idioma asturiano|Asturiano]]&lt;br /&gt;
||100.000&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=ast Informe de Ethnologue]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||450.000&amp;lt;ref&amp;gt;[http://proel.org/lenguas/bable.html Informe de PROEL]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||76,3&lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#ffffff&amp;quot;&lt;br /&gt;
||[[Lengua leonesa|Leonés]]&lt;br /&gt;
||50.000&amp;lt;ref name=&amp;quot;estudiu&amp;quot;&amp;gt;García Arias, José Luis y José Antonio González Riaño (profesores de la [[Universidad de Oviedo]] y miembros de la [[Academia de la Llingua Asturiana]]). &amp;#039;&amp;#039;II Estudiu sociollingüísticu de Lleón. Identidá, conciencia d&amp;#039;usu y actitúes llingüístiques de la población lleonesa&amp;#039;&amp;#039;. [Oviedo]: Academia de la Llingua Asturiana, 2007.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||25.000&amp;lt;ref&amp;gt;http://www.furmientu.org/01Documentos/23%20Facendera.pdf stimación de la asociación cultural Facendera pola Llengua&amp;lt;/ref&amp;gt; / 100.000&amp;lt;ref&amp;gt;&amp;#039;&amp;#039;Una cuarta parte de la población leonesa manifiesta entender la lengua leonesa y hablarla.&amp;#039;&amp;#039; Pág. 119; &amp;#039;&amp;#039;II Estudiu sociollingüísticu de Lleón. Identidá, conciencia d&amp;#039;usu y actitúes llingüístiques de la población lleonesa&amp;#039;&amp;#039;, de Jose Luis García Arias y Jose Antonio González Riaño, profesores de la [[Universidad de Oviedo]] y miembros de la [[Academia de la Llingua Asturiana]], que ha publicado el libro (2007).&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||20,8&lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#ffffff&amp;quot;&lt;br /&gt;
||[[Idioma mirandés|Mirandés]]&lt;br /&gt;
||15.000&lt;br /&gt;
||&lt;br /&gt;
||2&lt;br /&gt;
|}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Comparativa de testus n&amp;#039;ástur ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;lt;center&amp;gt;&lt;br /&gt;
{|{{tabla bonita}}  style=&amp;quot;text-align:center;widht=80%&lt;br /&gt;
|+&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Artículu 1º de la [[Declaración Universal de los Drechus Humanus]]&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Localización&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Bloque lingüístico&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Texto&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; &lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Habla de [[Carreño]]&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Asturiàs&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Central&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tolos seres humanos nacen llibres y iguales en dignidá y drechos y, pola mor de la razón y la conciencia de so, han comportase fraternalmente los unos colos otros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Habla de [[Somiedo]]&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Asturiàs&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos nacen ḷḷibres ya iguales en dignidá ya dreitos ya, dotaos cumo tán de razón ya conciencia, han portase fraternalmente los unos conos outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Paḷḷuezu&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Lhión&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos nacen ḷḷibres ya iguales en dignidá ya dreitos ya, dotaos cumo tán de razón ya conciencia, han portase fraternalmente los unos conos outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|  &lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Cabreirés&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Lhión&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos ñacen llibres y iguales en dignidá y dreitos y, dotaos cumo están de razón y concéncia, han portase fraternalmente los unos pa coños outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Mirandés&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;[[Trás-los-Montis]] (Portugal)&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Todos ls seres houmanos nácen lhibres i eiguales an denidade i an dreitos. Custuituídos de rezon i de cuncéncia, dében portar-se uns culs outros an sprito de armandade.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| Portugués&lt;br /&gt;
| Portugal&lt;br /&gt;
| Pertués&lt;br /&gt;
| Todos os seres humanos nascem livres e iguais em dignidade e em direitos. Dotados de razão e de consciência, devem agir uns para com os outros em espírito de fraternidade.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| Gallego&lt;br /&gt;
| Galicia&lt;br /&gt;
| Gallegu&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos nacen libres e iguais en dignidade e dereitos e, dotados como están de razón e conciencia, débense comportar fraternalmente uns cos outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| Castellano&lt;br /&gt;
| Castilla&lt;br /&gt;
| Castillanu&lt;br /&gt;
| Todos los seres humanos nacen libres e iguales en dignidad y derechos y, dotados como están de razón y conciencia, deben comportarse fraternalmente los unos con los otros.&lt;br /&gt;
|}&lt;br /&gt;
&amp;lt;/center&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referenciàs ==&lt;br /&gt;
{{listaref}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enlaces externos ==&lt;br /&gt;
* [http://www.asturies.com/ II Estudio Sociolingüístico de Asturias] (en asturiano).&lt;br /&gt;
* [http://www.academiadelallingua.com Academia de la Llingua Asturiana] - Academia de la Lengua Asturiana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoría:Asturlhionés]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Asturlhion%C3%A9s_ucidental&amp;diff=235</id>
		<title>Asturlhionés ucidental</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Asturlhion%C3%A9s_ucidental&amp;diff=235"/>
				<updated>2009-12-07T18:14:51Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: Páxina creada con &amp;#039;L&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;asturlhionés ucidental&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; o ástur (tamién asturianu-lhionés, n&amp;#039;Asturiàs bable o asturianu, en Lhión lhionés, i en Miranda&amp;#039;l Dueru mirandés) yê &amp;lt;ref&amp;gt;Menéndez Pidal…&amp;#039;&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;L&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;asturlhionés ucidental&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; o ástur (tamién asturianu-lhionés, n&amp;#039;Asturiàs bable o asturianu, en Lhión lhionés, i en Miranda&amp;#039;l Dueru mirandés) yê &amp;lt;ref&amp;gt;Menéndez Pidal, R. &amp;#039;&amp;#039;El Dialecto Leonés&amp;#039;&amp;#039;. Madrid: 1906&amp;lt;/ref&amp;gt; un dialeutu del diasistema asturlhionés. Sudivídissi n&amp;#039;asturianu-lhionés (o ástur) ucidental, central i oriental, i al mesmu tiempu recibi los nomnis (alministrativamenti definíus) de [[lhingua asturiana]], lhingua lhionesa i lhingua mirandesa n&amp;#039;Asturiàs, Lhión i Miranda&amp;#039;l Dueru respeutivamenti.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Origin ==&lt;br /&gt;
Tien el so origin nel lhatín vulgar, principalmenti de làs legionis nortiafricanàs assentaàs n&amp;#039;[[Astorga|Asturica Augusta]] i en [[Legio VI Victrix|Legio VI]]. La suplantación de la lhingua de los ásturis por esta fhuei lhenta pero imparavli, ya que l&amp;#039;usu de la idioma imperial yêra la l.lavi que abría làs puertàs pa la obtención de munchus drechus i lhivertais, ente ellus el más importanti: la cidadanía romana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ista evolución al lhargor del tiempu dió lhugar a que a medyaus del sieglu X apaeçàn los primerus documentus escritus nesti romanci en diversus monasterius d&amp;#039;Asturiàs i Lhión (documentu de Kesos), assina como fuerus i lheis, ya que yêra la lhingua avitual nessus territorius.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Cula definitiva xunión de los reinus de Lhión i de Castiella nel primer terciu del sieglu XIII (anhu 1230 cun Fernandu III el Santu) la influyencia de l&amp;#039;asturlhionés n&amp;#039;ámbitus políticus descendió notavlementi, en siendo sustituyíu pol castillán. Assina passó a ser una lhingua d&amp;#039;usu más bien familiar i rural, ya que de los siguientis sieglus tan solo se conservàn escrituràs púvlicàs, donacionis i documentus menoris.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A partir del sieglu XVII alcôntramus ya lhiteratura nesta lhingua, cun autoris como [[Antón de Marirreguera]] o [[Josefa Jovellanos]] (germana de l&amp;#039;ilhustráu [[Gaspar Melchor de Jovellanos]]). Nel sieglo XIX destacàn [[Xuan María Acebal]], [[Caveda y Nava]], [[Teodoro Cuesta]], [[Pin de Pría]] o [[Fernán Coronas]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Situación lhegal ==&lt;br /&gt;
Nel casu del mirandés, la su ortografía tiendi fhazia la pertuesa. L&amp;#039;asturianu recuéyhessi nel Estatutu d&amp;#039;Autonomía asturianu&amp;lt;ref&amp;gt;Estatuto de Autonomía del Principado de Asturias. Art. 4.5. 1: &amp;quot;El bable gozará de protección. Se promoverá su uso, su difusión en los medios de comunicación y su enseñanza, respetando en todo caso, las variantes locales y la voluntariedad en su aprendizaje. 2. Una ley del Principado regulará la protección, uso y promoción del bable.&amp;quot;&amp;lt;/ref&amp;gt;, el lhionés nel Estatutu d&amp;#039;Autonomía de Castiella i Lhión&amp;lt;ref&amp;gt;[http://narros.congreso.es/constitucion/estatutos/estatutos.jsp?com=70&amp;amp;tipo=2&amp;amp;ini=1&amp;amp;fin=6&amp;amp;ini_sub=1&amp;amp;fin_sub=1 Estatuto de Autonomía de Castilla y León, Art. 5/2.]&amp;lt;/ref&amp;gt; i el mirandés fhuei reconocíu oficialmenti pola República Portuguesa.&amp;lt;ref&amp;gt;[http://dre.pt/pdf1sdip/1999/01/024A00/05740574.PDF Lei nº 7/99. Aprobada por el Parlamento de la República de Portugal el 29 de enero de 1999]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Los sos graus d&amp;#039;escolaridá, utilización i proteicion divergin gradualmenti. L&amp;#039;asturianu s&amp;#039;alcuentra reconocíu ena enseñancia oficial del Principáu d&amp;#039;Asturiàs, el mirandés tien un gráu de presencia enàs escuelàs de la Tierra de Miranda, i el lhionés yê ensiñáu en cursus d&amp;#039;alfabetización d&amp;#039;adultus en poblacionis de làs provinciàs de Lhión, Zamora i Salamanca, n&amp;#039;ufriéndossi tamién como autividá estraescolar n&amp;#039;algunus centrus educativus de la cidá de Lhión nel cursu 2007/2008.&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.aytoleon.es/web/ActualidadServlet/leon/ayto/actualidad/detallenoticias/index.jsp?comando=getDetalleNoticia&amp;amp;idNoticia=7751&amp;amp;verTodasNoticias=&amp;amp;areaMunicipal=165&amp;amp;actionMenu=am_educacion_noticias&amp;amp;idVideo=&amp;amp;accion=&amp;amp;dia=&amp;amp;mes=3&amp;amp;anyo=2008&amp;amp;ComboMes=3&amp;amp;ComboAnyo=2008 Ayuntamiento de León: Comienzan los cursos de Lengua Leonesa en los colegios públicos &amp;quot;Antonio Valbuena&amp;quot; y &amp;quot;Quevedo&amp;quot;.]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Lingüísticamente existen tres grandes áreas dialectales: oriental, central y occidental, con diferentes divisiones entre ellas.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Númiru de fhavlantis ==&lt;br /&gt;
En Asturiàs i Miranda los datus se puein considerar bastanti precisus. En total, la mayoría de làs cifràs que se barajàn andàn alredor los 720.000 fhavlantis.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
{| border=&amp;quot;1&amp;quot; cellspacing=&amp;quot;5&amp;quot; cellpadding=&amp;quot;5&amp;quot;&lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#eeeeee&amp;quot;&lt;br /&gt;
|| Nombre || Hablantes nativos || Otros || % sobre el total de hablantes de asturleonés &lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#ffffff&amp;quot;&lt;br /&gt;
||[[Idioma asturiano|Asturiano]]&lt;br /&gt;
||100.000&amp;lt;ref&amp;gt;[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=ast Informe de Ethnologue]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||450.000&amp;lt;ref&amp;gt;[http://proel.org/lenguas/bable.html Informe de PROEL]&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||76,3&lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#ffffff&amp;quot;&lt;br /&gt;
||[[Lengua leonesa|Leonés]]&lt;br /&gt;
||50.000&amp;lt;ref name=&amp;quot;estudiu&amp;quot;&amp;gt;García Arias, José Luis y José Antonio González Riaño (profesores de la [[Universidad de Oviedo]] y miembros de la [[Academia de la Llingua Asturiana]]). &amp;#039;&amp;#039;II Estudiu sociollingüísticu de Lleón. Identidá, conciencia d&amp;#039;usu y actitúes llingüístiques de la población lleonesa&amp;#039;&amp;#039;. [Oviedo]: Academia de la Llingua Asturiana, 2007.&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||25.000&amp;lt;ref&amp;gt;http://www.furmientu.org/01Documentos/23%20Facendera.pdf stimación de la asociación cultural Facendera pola Llengua&amp;lt;/ref&amp;gt; / 100.000&amp;lt;ref&amp;gt;&amp;#039;&amp;#039;Una cuarta parte de la población leonesa manifiesta entender la lengua leonesa y hablarla.&amp;#039;&amp;#039; Pág. 119; &amp;#039;&amp;#039;II Estudiu sociollingüísticu de Lleón. Identidá, conciencia d&amp;#039;usu y actitúes llingüístiques de la población lleonesa&amp;#039;&amp;#039;, de Jose Luis García Arias y Jose Antonio González Riaño, profesores de la [[Universidad de Oviedo]] y miembros de la [[Academia de la Llingua Asturiana]], que ha publicado el libro (2007).&amp;lt;/ref&amp;gt;&lt;br /&gt;
||20,8&lt;br /&gt;
|----- bgcolor=&amp;quot;#ffffff&amp;quot;&lt;br /&gt;
||[[Idioma mirandés|Mirandés]]&lt;br /&gt;
||15.000&lt;br /&gt;
||&lt;br /&gt;
||2&lt;br /&gt;
|}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Comparativa de testus n&amp;#039;ástur ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;lt;center&amp;gt;&lt;br /&gt;
{|{{tablabonita}}  style=&amp;quot;text-align:center;widht=80%&lt;br /&gt;
|+&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Artículu 1º de la [[Declaración Universal de los Drechus Humanus]]&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Localización&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Bloque lingüístico&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Texto&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; &lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Habla de [[Carreño]]&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Asturiàs&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Central&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tolos seres humanos nacen llibres y iguales en dignidá y drechos y, pola mor de la razón y la conciencia de so, han comportase fraternalmente los unos colos otros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Habla de [[Somiedo]]&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Asturiàs&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos nacen ḷḷibres ya iguales en dignidá ya dreitos ya, dotaos cumo tán de razón ya conciencia, han portase fraternalmente los unos conos outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|&lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Paḷḷuezu&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Lhión&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos nacen ḷḷibres ya iguales en dignidá ya dreitos ya, dotaos cumo tán de razón ya conciencia, han portase fraternalmente los unos conos outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;|  &lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Cabreirés&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Lhión&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos ñacen llibres y iguales en dignidá y dreitos y, dotaos cumo están de razón y concéncia, han portase fraternalmente los unos pa coños outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| &lt;br /&gt;
* &amp;#039;&amp;#039;Mirandés&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;[[Trás-los-Montis]] (Portugal)&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| &amp;#039;&amp;#039;Ástur Ucidental&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
| Todos ls seres houmanos nácen lhibres i eiguales an denidade i an dreitos. Custuituídos de rezon i de cuncéncia, dében portar-se uns culs outros an sprito de armandade.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| Portugués&lt;br /&gt;
| Portugal&lt;br /&gt;
| Pertués&lt;br /&gt;
| Todos os seres humanos nascem livres e iguais em dignidade e em direitos. Dotados de razão e de consciência, devem agir uns para com os outros em espírito de fraternidade.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| Gallego&lt;br /&gt;
| Galicia&lt;br /&gt;
| Gallegu&lt;br /&gt;
| Tódolos seres humanos nacen libres e iguais en dignidade e dereitos e, dotados como están de razón e conciencia, débense comportar fraternalmente uns cos outros.&lt;br /&gt;
|-&lt;br /&gt;
! style=&amp;quot;background:#efefef;&amp;quot;| Castellano&lt;br /&gt;
| Castilla&lt;br /&gt;
| Castillanu&lt;br /&gt;
| Todos los seres humanos nacen libres e iguales en dignidad y derechos y, dotados como están de razón y conciencia, deben comportarse fraternalmente los unos con los otros.&lt;br /&gt;
|}&lt;br /&gt;
&amp;lt;/center&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referenciàs ==&lt;br /&gt;
{{listaref}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enlaces externos ==&lt;br /&gt;
* [http://www.asturies.com/ II Estudio Sociolingüístico de Asturias] (en asturiano).&lt;br /&gt;
* [http://www.academiadelallingua.com Academia de la Llingua Asturiana] - Academia de la Lengua Asturiana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoría:Asturlhionés]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Asturlhion%C3%A9s&amp;diff=234</id>
		<title>Asturlhionés</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Asturlhion%C3%A9s&amp;diff=234"/>
				<updated>2009-12-07T17:58:17Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Image:ucidenti2.gif|right|thumb|400px|Làs variedais cántabru-estremeñàs i asturianu-lhionesàs i la su influyencia nel castillanu ucidental]] &lt;br /&gt;
Cun &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;asturlhionés&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; vamus referinus n&amp;#039;Asturleones.org al tamién nomnáu recientementi &amp;#039;&amp;#039;asturcántabru&amp;#039;&amp;#039;, yê dizir, al grupu fhormáu pol [[asturlhionés ucidental]] o [[asturianu]]-[[lhionés]] i l&amp;#039;[[asturlhionés oriental]] (ó [[cántabru]]-[[estremeñu]]). Yê polo tanto el dominiu lhingüísticu que s&amp;#039;alcuntra ente&amp;#039;l gallegupertués i el castillanu. Lhingüísticamenti s&amp;#039;encuaira dientro&amp;#039;l grupo Iberu-Ucidental, i surdi de la peculiar evolución que sufrió&amp;#039;l lhatín enos reinus de [[Reinu d&amp;#039;Asturiàs|Asturiàs]] i [[Reinu de Lhión|Lhión]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Esti grupu ya fhuei estudiáu como unidá des de los inicius de l&amp;#039;estudyu lhingüísticu del &amp;quot;dialeutu lhionés&amp;quot;, pero cul passar de los tiempus limitárunsi más a làs variedais del grupu ástur, mui complexàs i diferentis de làs orientalis, más esparzíàs i assemeyhaàs al castellán i polo tanto de menor interés pa los lhingüistàs.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estàs últimàs fhurun dexaàs como variedais de tránsitu cul castellanu a comiencius de la democracia, h.asta los intentus de recuperalus de nuéu como variedais dialeutalis independientis por parti d&amp;#039;associacionis i grupus de defhensa de las variedais regionalis de Cantabria i Estremadura.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Güei úsansi làs palhavràs &amp;#039;asturianu&amp;#039;, &amp;#039;lhionés&amp;#039;, &amp;#039;asturianu-lhionés&amp;#039;, &amp;#039;mirandés&amp;#039;, &amp;#039;asturlhionés&amp;#039; ó &amp;#039;ástur&amp;#039; munchàs vegaàs como sinónimàs, anque poco a poco van esclareciéndossi cuála diz qué cosa.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
N&amp;#039;Asturleones.org, istus son los conceutus que van emplegassi siempres qu&amp;#039;haiga dulda:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Asturlhionés&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (ó &amp;#039;&amp;#039;asturcántabru&amp;#039;&amp;#039;): consideráu unitariu pur dalgunus i símplimente paicíu por dotrus, esti nomni refiersi al subgrupu romanci lhatinu fhormáu polàs variedais &amp;#039;&amp;#039;ástur&amp;#039;&amp;#039; i &amp;#039;&amp;#039;cántabru-estremeña&amp;#039;&amp;#039;.&lt;br /&gt;
:&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;A)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Asturlhionés ucidental]] o ástur: variedá romanci de l&amp;#039;asturlhionés, derivada de la influyencia de los [[ásturis]] sobre&amp;#039;l lhatín vulgar&lt;br /&gt;
::&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;A.I)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Asturianu-lhionés]]: dialeutu de l&amp;#039;ástur, fhavláu n&amp;#039;Asturiàs i na región histórica de [[Pais Lhionés|Lhión]] principalmente. &lt;br /&gt;
:::&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;A.I.a)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Asturianu]]: asturianu-lhionés d&amp;#039;Asturias&lt;br /&gt;
:::&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;A.I.b)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Lhionés]]: asturianu-lhionés del País Lhionés (Lhión, Zamora, Salamanca)&lt;br /&gt;
::&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;A.II)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Mirandés]]: dialeutu de l&amp;#039;ástur, fhavláu en Miranda&amp;#039;l Dueru, mui assemeyháu al senabrés o asturianu-lhionés ocidental meridyunal.&lt;br /&gt;
:&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;B)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Asturlhionés oriental&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; ó [[Cántabru-estremeñu]]: variedá romanci de l&amp;#039;asturlhionés, deriváu de la influyencia de los [[cántabrus]] sobre&amp;#039;l lhatín vulgar&lt;br /&gt;
::&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;B.I)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Cántabru]]: cántabru-estremeñu de Cantabria&lt;br /&gt;
::&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;B.II)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Estremeñu]]: cántabru-estremeñu d&amp;#039;Estremadura&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Asturlhion%C3%A9s&amp;diff=233</id>
		<title>Asturlhionés</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Asturlhion%C3%A9s&amp;diff=233"/>
				<updated>2009-12-07T17:49:26Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Image:ucidenti2.gif|right|thumb|400px|Làs variedais cántabru-estremeñàs i asturianu-lhionesàs i la su influyencia nel castillanu ucidental]] &lt;br /&gt;
Cun &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;asturlhionés&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; vamus referinus n&amp;#039;Asturleones.org al tamién nomnáu recientementi &amp;#039;&amp;#039;asturcántabru&amp;#039;&amp;#039;, yê dizir, al grupu fhormáu pol [[asturlhionés ucidental]] o [[asturianu]]-[[lhionés]] i l&amp;#039;[[asturlhionés oriental]] (ó [[cántabru]]-[[estremeñu]]).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Esti grupu ya fhuei estudiáu como unidá des de los inicius de l&amp;#039;estudyu lhingüísticu del &amp;quot;dialeutu lhionés&amp;quot;, pero cul passar de los tiempus limitárunsi más a làs variedais del grupu ástur, mui complexàs i diferentis de làs orientalis, más esparzíàs i assemeyhaàs al castellán i polo tanto de menor interés pa los lhingüistàs.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estàs últimàs fhurun dexaàs como variedais de tránsitu cul castellanu a comiencius de la democracia, h.asta los intentus de recuperalus de nuéu como variedais dialeutalis independientis por parti d&amp;#039;associacionis i grupus de defhensa de las variedais regionalis de Cantabria i Estremadura.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Güei úsansi làs palhavràs &amp;#039;asturianu&amp;#039;, &amp;#039;lhionés&amp;#039;, &amp;#039;asturianu-lhionés&amp;#039;, &amp;#039;mirandés&amp;#039;, &amp;#039;asturlhionés&amp;#039; ó &amp;#039;ástur&amp;#039; munchàs vegaàs como sinónimàs, anque poco a poco van esclareciéndossi cuála diz qué cosa.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
N&amp;#039;Asturleones.org, istus son los conceutus que van emplegassi siempres qu&amp;#039;haiga dulda:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Asturlhionés&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (ó &amp;#039;&amp;#039;asturcántabru&amp;#039;&amp;#039;): consideráu unitariu pur dalgunus i símplimente paicíu por dotrus, esti nomni refiersi al subgrupu romanci lhatinu fhormáu polàs variedais &amp;#039;&amp;#039;ástur&amp;#039;&amp;#039; i &amp;#039;&amp;#039;cántabru-estremeña&amp;#039;&amp;#039;.&lt;br /&gt;
:&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;A)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Asturlhionés ucidental]] o ástur: variedá romanci de l&amp;#039;asturlhionés, derivada de la influyencia de los [[ásturis]] sobre&amp;#039;l lhatín vulgar&lt;br /&gt;
::&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;A.I)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Asturianu-lhionés]]: dialeutu de l&amp;#039;ástur, fhavláu n&amp;#039;Asturiàs i na región histórica de [[Pais Lhionés|Lhión]] principalmente. &lt;br /&gt;
:::&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;A.I.a)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Asturianu]]: asturianu-lhionés d&amp;#039;Asturias&lt;br /&gt;
:::&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;A.I.b)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Lhionés]]: asturianu-lhionés del País Lhionés (Lhión, Zamora, Salamanca)&lt;br /&gt;
::&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;A.II)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Mirandés]]: dialeutu de l&amp;#039;ástur, fhavláu en Miranda&amp;#039;l Dueru, mui assemeyháu al senabrés o asturianu-lhionés ocidental meridyunal.&lt;br /&gt;
:&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;B)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Asturlhionés oriental&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; ó [[Cántabru-estremeñu]]: variedá romanci de l&amp;#039;asturlhionés, deriváu de la influyencia de los [[cántabrus]] sobre&amp;#039;l lhatín vulgar&lt;br /&gt;
::&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;B.I)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Cántabru]]: cántabru-estremeñu de Cantabria&lt;br /&gt;
::&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;B.II)&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; [[Estremeñu]]: cántabru-estremeñu d&amp;#039;Estremadura&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=C%C3%A1ntabru-estreme%C3%B1u&amp;diff=232</id>
		<title>Cántabru-estremeñu</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=C%C3%A1ntabru-estreme%C3%B1u&amp;diff=232"/>
				<updated>2009-12-07T17:46:55Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: Redirixendo a Asturlhionés oriental&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;#REDIRECT [[Asturlhionés oriental]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=MediaWiki:Sidebar&amp;diff=231</id>
		<title>MediaWiki:Sidebar</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=MediaWiki:Sidebar&amp;diff=231"/>
				<updated>2009-12-07T16:46:35Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;* navigation&lt;br /&gt;
** mainpage|mainpage-description&lt;br /&gt;
** Propuesta ortográfica de l&amp;#039;asturlhionés unifhicáu|Propuesta ortográfica&lt;br /&gt;
** Portal:Filología|Filología asturlhionesa&lt;br /&gt;
** Portal:Mapàs|Mapàs lhingüísticus&lt;br /&gt;
** Portal:Hestoria|Hestoria de la lhingua&lt;br /&gt;
** Portal:Geografía|Geografía lhingüística&lt;br /&gt;
** Portal:Lhiteratura|Lhiteratura&lt;br /&gt;
** currentevents-url|currentevents&lt;br /&gt;
** recentchanges-url|recentchanges&lt;br /&gt;
** randompage-url|randompage&lt;br /&gt;
** helppage|help&lt;br /&gt;
** http://www.asturleones.org/ |Asturleonés.org&lt;br /&gt;
** http://www.asturleones.org/cantabru-estremeñu/ |Cántabru-Estremeñu&lt;br /&gt;
** http://www.asturleones.org/asturianu-lliones/ |Asturianu-Lliones&lt;br /&gt;
** http://asturianu.info/ |Asturianu.info&lt;br /&gt;
* SEARCH&lt;br /&gt;
* TOOLBOX&lt;br /&gt;
* LANGUAGES&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Filolog%C3%ADa:Propuesta_ortogr%C3%A1fica:Vocalis&amp;diff=230</id>
		<title>Filología:Propuesta ortográfica:Vocalis</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Filolog%C3%ADa:Propuesta_ortogr%C3%A1fica:Vocalis&amp;diff=230"/>
				<updated>2009-12-07T15:35:11Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: /* nel, na, no, nàs, nos (fhormàs aglutinaàs) */&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Propuesta}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Diptongus ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
=== -ie (de la -E, -AE lhatina), crecienti ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pronunciàs possivlis: &amp;#039;&amp;#039;e&amp;#039;&amp;#039; (Astlhi n&amp;#039;ocasionis), &amp;#039;&amp;#039;ie&amp;#039;&amp;#039; (Astlhi general, menos mir), &amp;#039;&amp;#039;íe&amp;#039;&amp;#039; (mir, san), &amp;#039;&amp;#039;i&amp;#039;&amp;#039; (sen, pas, est.)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Grafía preferida: &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;ie&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Exemplu. &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;culievra&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;: &amp;#039;&amp;#039;culevra, culievra, culíevra, culivra&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Otrus: &amp;#039;&amp;#039;diez, tien, cien, pie, amariellu, priessa, castiellu, escudiella, riestra, viespora, aviespa, tiesta, orieganu, nien, siempre, oriella,...&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Escepcionis (cun iê):&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;#039;&amp;#039;yêra (era), yê (é), ...&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== -uo (de la -o lhatina), crecienti ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pronunciàs possivlis: &amp;#039;&amp;#039;o&amp;#039;&amp;#039; (Astlhi), &amp;#039;&amp;#039;uo&amp;#039;&amp;#039; (esporádicamente ast, est i lhio), &amp;#039;&amp;#039;úo&amp;#039;&amp;#039; (mir, san), &amp;#039;&amp;#039;ue&amp;#039;&amp;#039; (Astlhi menos mir), &amp;#039;&amp;#039;ua&amp;#039;&amp;#039; (pixuetu, esporádicu nel restu del dominiu), &amp;#039;&amp;#039;u&amp;#039;&amp;#039; (Sen.)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Grafía preferida: &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;ue&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Exemplu. &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;suenhar&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;: sonhar, suonhar, súonhar, suenhar, suanhar, sunhar&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Otrus: &amp;#039;&amp;#039;güeyu, güei, propuesta, nuéu, fhueya, suegra, cueva,...&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Escepcionis (cun -&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;ô&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;): &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;#039;&amp;#039;fhônti, pônti, bônu, alcôntru&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Esplicación: la non ditongación (mantenimiento de -&amp;#039;&amp;#039;o&amp;#039;&amp;#039;) yê perfrecuente en diversàs situacionis -por exemplu énte nasal n’asturianu, como nàs palhavràs &amp;quot;fonte&amp;quot; i &amp;quot;ponte&amp;quot;, &amp;quot;bono&amp;quot;- i cuasi làs únicàs conocíàs en mirandés son -&amp;#039;&amp;#039;úo&amp;#039;&amp;#039; i -&amp;#039;&amp;#039;o&amp;#039;&amp;#039; (i tamién en parti nel senabrés), polo que la fhorma más tradicional pa recoyher estàs possivilidais yê -ô.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== -ei, decrecienti ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pronunciàs possivlis: &amp;#039;&amp;#039;ei&amp;#039;&amp;#039; (Astlhi.ou.), &amp;#039;&amp;#039;e&amp;#039;&amp;#039; (Astlhi)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Grafía preferida: &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;e&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Exemplu. &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;cabreru&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;: cabreru, cabreiru&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Otrus: &amp;#039;&amp;#039;cabreiru, veiga, manteiga, carreiru, caldeiru, primeiru, terceiru,...&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== -ou, decrecienti ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pronunciàs possivlis: &amp;#039;&amp;#039;ou&amp;#039;&amp;#039; (Ast.ou.); &amp;#039;&amp;#039;o&amp;#039;&amp;#039;, n’ocasiones &amp;#039;&amp;#039;u&amp;#039;&amp;#039; (Astlhi)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Grafía preferida: &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;o&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Exemplu. &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;robar&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;: robar, roubar&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Otrus: &amp;#039;&amp;#039;cosa, poco, hubi, truxi, otru,...&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Nota: énte làs fhormàs que puedin diptongar -&amp;#039;&amp;#039;ou&amp;#039;&amp;#039; i -&amp;#039;&amp;#039;uô&amp;#039;&amp;#039; o &amp;#039;&amp;#039;-ue&amp;#039;&amp;#039; s’escueyhi esta última: lhuegu (i ñon&lt;br /&gt;
lhogu), Dueru (i ñon Doru),...&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== -uei, crecienti i decrecienti ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pronunciàs possivlis: &amp;#039;&amp;#039;uei&amp;#039;&amp;#039; (Astlhi. ou), &amp;#039;&amp;#039;ue&amp;#039;&amp;#039; (Astlhi) &amp;#039;&amp;#039;oi&amp;#039;&amp;#039; (Astlhi. ou), &amp;#039;&amp;#039;ui&amp;#039;&amp;#039; (mir)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Grafía preferida: &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;ue&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Exemplu. &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;dempués&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;: &amp;#039;&amp;#039;después/dispués/dempués, despueis/dempueis, despois, despuis&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Otrus: &amp;#039;&amp;#039;cueru (cuôiru),....&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== i (del lhat. ET) ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pronunciàs possivlis: &amp;#039;&amp;#039;ya, ye&amp;#039;&amp;#039; (Astlhi. ou), &amp;#039;&amp;#039;i&amp;#039;&amp;#039; (Astlhi), &amp;#039;&amp;#039;e&amp;#039;&amp;#039; (lhi, mir)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Grafía preferida: &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;i&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Esplicación brevi: La conjunción copulativa lhatina &amp;#039;&amp;#039;ET&amp;#039;&amp;#039; ‘y’ ta nel origin de la que usen les lhingües romániques: el francés la conserva tal cuala ‘et’, l’italianu y el galaicu-portuès usen ‘e’, mientres que l’asturianu (y les fales de la mesma raigami) vacilen énte ‘i’ (general), ‘e’ (vacilanti anque mayoritariu nel asturianu oucidental i nel mirandés, nésti pola influyencia de la lhingua nacional). Dende’l sieglu XVI ya l’antigu &amp;#039;&amp;#039;ET&amp;#039;&amp;#039; pronúnciassi ‘i’ n’España (salvu nos casus que perduren fhasta güei énte vocal i-, onde s’utiliza ‘e’), pero la toma de la &amp;#039;&amp;#039;y&amp;#039;&amp;#039; griega tien más de ver cul esfhuerciu de la emprenta na Edá Medya p’afhitar una lhigación atractiva de la -&amp;#039;&amp;#039;e&amp;#039;&amp;#039; i de la -&amp;#039;&amp;#039;t&amp;#039;&amp;#039; nel grupu &amp;#039;&amp;#039;ET&amp;#039;&amp;#039;. Assina, dos fhormàs s’impussun nel passáu: la más antigua ‘&amp;amp;’ i una fhorma assemeyhada a un 7. ¿I qué lhetra de l&amp;#039;alfabetu tien una pronuncia ‘i’ i s’assemeyha a dichu númeru? La y griega fhuei aceptada generalmente dende 1726 nos escritus españolis pa la escritura del nuevu “i”. Ensin embargu, nesti asturianu unifhicáu nun yê tan fácil acepta-la dobli escritura “e”-“y” según que la lhetra siguienti seya una -i o non (yê dizir, según que se pronuncii ‘e’-‘i’), sinón que pa la unifhicación correuta de la escritura (pola variedá de la pronuncia), la conjunción copulativa deverá ser siempres escrita assina, seya cual seya la pronuncia del falanti: “el pan i l’augua” (pronunciáu “el pan i l’augua”, “el pan e l’augua” o “el pan ya/ye l’augua”); “Juan i Ignaciu” (pronunciáu “Juan e Ignaciu” o “Juan ya/ye Ignaciu”)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vocalis fhinalis de singular ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== -u (nomis i axetivus masculinus) ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pronunciàs possivlis: &amp;#039;&amp;#039;u&amp;#039;&amp;#039; (ast ce. y or, lhio, can, est, mir. tres de yod, xal, bar), &amp;#039;&amp;#039;ö&amp;#039;&amp;#039; (Ast. ou, mir. nel restu casus, cas)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Grafía preferida: &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;u&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Exemplu. &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;pollu&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;: pollu, pollö&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Otrus: &amp;#039;&amp;#039;caldu, pelu, pozu, fhondu, fhíu, mundiu, curtiu,...&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== -o (alvervius i neutrus de materia) ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pronunciàs possivlis: &amp;#039;&amp;#039;o&amp;#039;&amp;#039; (ast.ce), &amp;#039;&amp;#039;u&amp;#039;&amp;#039; (ast.or, lhio, can, pas, est)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Grafía preferida: &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;o&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Exemplu. &amp;#039;&amp;#039;baxo: baixo, baxo, baxu, bahu&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Otrus: &amp;#039;&amp;#039;fhierro duro, cuando, ocho,...&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== -i (nomis i axetivus, masculinus i fhemininus) ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pronunciàs possivlis: &amp;#039;&amp;#039;i&amp;#039;&amp;#039; (Astlhi gral.) &amp;#039;&amp;#039;e&amp;#039;&amp;#039; (ast, lhi &amp;#039;cultus&amp;#039;)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Grafía preferida: &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;i&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Exemplu. &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;ca(ll)i&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;: calli/cai, calle&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Otrus: &amp;#039;&amp;#039;esti, nuevi, parti, homi, fhami, lhumi, tardi, ayeri, ...&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== -a (fhemenín singular vacilanti) ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pronuncies possivlis: &amp;#039;&amp;#039;a&amp;#039;&amp;#039; (Astlhi gral.), &amp;#039;&amp;#039;ä&amp;#039;&amp;#039; (pas), &amp;#039;&amp;#039;e&amp;#039;&amp;#039; (mir, lhi. ou, pas)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Grafía preferida: &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;à&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Exemplu. &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;díà&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;: día, diä, díe&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Otrus: &amp;#039;&amp;#039;mi(y)à, Maríà, dúas, tíà,...&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== -i (alvervius) ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pronuncies possivlis: &amp;#039;&amp;#039;e&amp;#039;&amp;#039; (Astlhi), &amp;#039;&amp;#039;i&amp;#039;&amp;#039; (est, can i restu Astlhi esporádicamente)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pronuncia preferida: &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;i&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Exemplu. &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;constantementi&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;: constantemente, constantementi, constantimenti&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Otrus: &amp;#039;&amp;#039;lhoñi, tardi, talamenti,...&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Nota brevi: esta diferenciación ñon tien de ver cula realización fonética voluntaria de la&lt;br /&gt;
distinción &amp;#039;&amp;#039;e-i&amp;#039;&amp;#039; en dalgún lhugar, sinón cul fhechu de que la realización como -&amp;#039;&amp;#039;i&amp;#039;&amp;#039; de la vocal fhinal del ñomi yê un rasgu general (más o menus esparzíu).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== -e tràs d&amp;#039;-i ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Enàs fhormàs cun -i tràs d&amp;#039;-i suel pronunciassi e. Assina por exemplu en:&lt;br /&gt;
taríe (non *taríi), esparzíríe (non *esparziríi), etc.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Làs fhormàs fhinalis mirandesàs -ade ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Làs fhormàs fhinalis mirandesàs -&amp;#039;&amp;#039;ade&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;verdade, cidade, metade,&amp;#039;&amp;#039;...), propiàs del pertués, ñon se respetàn na escritura: &amp;#039;&amp;#039;verdá, ciudá/cidá, metá,&amp;#039;&amp;#039;...&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vocalis fhinalis de plural: ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== -us (masculín plural) ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pronunciàs possivlis: &amp;#039;&amp;#039;us&amp;#039;&amp;#039; (lhi, pas, est); &amp;#039;&amp;#039;os&amp;#039;&amp;#039; (ast, can, mir)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Grafía preferida: &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;us&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Exemplu. &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;collacius&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;: collacius, collacios&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Otrus: &amp;#039;&amp;#039;perrus, lhombus, carrus, lhivrus, lhobus, ...&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== -es (fheminín plural) ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pronunciàs possivlis: &amp;#039;&amp;#039;es&amp;#039;&amp;#039; (zonàs del ast.ce. y or., lhi. en fala de San Ciprián, pas., est. en palra d’El Rebollar), &amp;#039;&amp;#039;äs&amp;#039;&amp;#039; (pas), &amp;#039;&amp;#039;as&amp;#039;&amp;#039; (restu)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Grafía preferida: &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;às&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Exemplu. &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;cambàs&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;: cambes, cambës, cambas&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Otrus: &amp;#039;&amp;#039;riestràs, aviespàs, perràs, casàs, cosàs, rosàs, fresàs,...&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===-is (masculín plural) ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pronuncies possivlis: &amp;#039;&amp;#039;is&amp;#039;&amp;#039; (est, pas, lhi); &amp;#039;&amp;#039;es&amp;#039;&amp;#039; (Astlhi)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Grafía preferida: &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;is&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Exemplu. &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;normalis&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;: normales, normalis&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Otrus: &amp;#039;&amp;#039;alredoris, liveralis, árboris, calcis,..&amp;#039;&amp;#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Nota: el mirandés pierdi la -&amp;#039;&amp;#039;e&amp;#039;&amp;#039;- nos pluralis de ñomis i ajetivus finaus en -&amp;#039;&amp;#039;l&amp;#039;&amp;#039;: &amp;#039;&amp;#039;spañols, panals, animals,&amp;#039;&amp;#039;..., pero essi fenómenu ñon se recueyhi na escritura.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Otràs vocalis fhinalis ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Terminacionis -i del lhatinu -e ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Los sos restus puedin alcuôntrassi en tol dominiu&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Exemplu. &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;redi&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;: redi, rede&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Otrus: &amp;#039;&amp;#039;vozi, peci/pexi, fhoci, fhaci, cruzi&amp;#039;&amp;#039; (“cruz” en castellán, que se da junta &amp;#039;&amp;#039;cruci&amp;#039;&amp;#039;, “cruce” n&amp;#039;asturlhionés), &amp;#039;&amp;#039;tosi, vezi&amp;#039;&amp;#039; (junta &amp;#039;&amp;#039;vegada&amp;#039;&amp;#039;), &amp;#039;&amp;#039;sedi, vidi,...&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Terminacionis -in, -inu ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Possivlis: -&amp;#039;&amp;#039;in&amp;#039;&amp;#039; (ast, lhi, sen), &amp;#039;&amp;#039;inu&amp;#039;&amp;#039; (mir, san, est, can, pas) [dambàs terminacionis puen dassi en tolos territorius, pero ún de los dos tien preferencia so l’otru nellus]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Fhorma preferida: nenguna&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Exemplu. &amp;#039;&amp;#039;camín, caminu&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Otrus: &amp;#039;&amp;#039;sobrín, lhin, pairín, molín, fheminín,...&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== La -e paragógica ===&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La -&amp;#039;&amp;#039;e&amp;#039;&amp;#039; paragógica (perfrecuenti nel mirandés i propiu tamién del dominiu asturianu&lt;br /&gt;
ocidental) nun se mantién na escritura: &amp;#039;&amp;#039;cantare, falare, comere, ruômpere, spañole, formale, favare...&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===-enu===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pronunciàs possivlis: &amp;#039;&amp;#039;en&amp;#039;&amp;#039; (ast. ou), &amp;#039;&amp;#039;enu&amp;#039;&amp;#039; (Astlhi)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Grafía preferida: &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;enu&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (asturiana central)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Exemplu. &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;centenu&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;: centenu, centén&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Otrus: &amp;#039;&amp;#039;chen, terrén,...&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===-in===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pronunciàs possivlis: &amp;#039;&amp;#039;e&amp;#039;&amp;#039; (Astlhi.ou gral), &amp;#039;&amp;#039;i&amp;#039;&amp;#039; (Astlhi. ou. esporádicamente), &amp;#039;&amp;#039;en&amp;#039;&amp;#039; (ast.gral, mir), &amp;#039;&amp;#039;in&amp;#039;&amp;#039; (est, pas)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Grafía preferida: &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;in&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Exemplu. &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;origin&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;: &amp;#039;&amp;#039;origen, orige, origin, origi&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Otrus: &amp;#039;&amp;#039;margin, ...&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Vocalis anicialis ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===es-===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pronunciàs possivlis: &amp;#039;&amp;#039;es&amp;#039;&amp;#039; (Astlhi), &amp;#039;&amp;#039;s&amp;#039;&amp;#039; (mir)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Grafía preferida: &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;es&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Exemplu. &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;esplicar&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;: esplicar, splicar&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Otrus: &amp;#039;&amp;#039;estrechu, espeyhu, esperar, estrañu,...&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Escepción: vervu &amp;#039;&amp;#039;tar&amp;#039;&amp;#039; (del lat. STARE), nun se pronuncia n’assoluto salvu nel mirandés (&amp;#039;&amp;#039;stare&amp;#039;&amp;#039;).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== en-, in-, an- (neutralización de les sílavàs anicialis)===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Puedin escrivissi tolàs variedais.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Exemplu: &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;importanti&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;: importante, amportante, emportante&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Otrus: &amp;#039;&amp;#039;antre, ampeçar, aniciu, emprentar,..&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===nel, ena, eno, enàs, enos (fhormàs aglutinaàs)===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pronunciàs possivlis: &amp;#039;&amp;#039;na, no, nàs, nos&amp;#039;&amp;#039; (ast, lhi) &amp;#039;&amp;#039;ena, eno, enàs, eno&amp;#039;&amp;#039; (can, est, lhi, bar, mañegu)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Grafía preferida: &amp;#039;&amp;#039;ena, eno, enàs, enos&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Nota: assina yêra escritu nel lhionés medyeval, lo que amuesra la inestavilidá desta aglutinación, que perdió fhuercia frenta làs fhormàs gallegoportuguesàs na, no, nas, nos.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===cun (del lhat. CUM) i fhormàs cun-, con-===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pronunciàs possivlis: &amp;#039;&amp;#039;cun&amp;#039;&amp;#039; (mir, est, pas, Astlhi gral., xal), &amp;#039;&amp;#039;con&amp;#039;&amp;#039; (Astlhi)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pronuncia preferida: &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;cun&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;, &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;con&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;-&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Exemplus. &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;concurrer&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;: concurrer, cuncurrer&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Otrus: &amp;#039;&amp;#039;consecuencia, continuar, convalidar, contingenti, convalescencia, conversar, convencer,...&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Escepción: &amp;#039;&amp;#039;cuntigu, cunsigu, cunmigu&amp;#039;&amp;#039; (junta làs fhormàs más comunis &amp;#039;&amp;#039;megu/migu, tegu/tigu, segu/sigu&amp;#039;&amp;#039;)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Nota&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;. fhormàs aglutinaàs: &amp;#039;&amp;#039;cul, cula, culo, culàs, culos&amp;#039;&amp;#039; (diferenti de &amp;#039;&amp;#039;culus&amp;#039;&amp;#039;)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===cu- (de làs fhormàs coo-)===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Exemplus: &amp;#039;&amp;#039;cuperare, cubertón&amp;#039;&amp;#039; (del lhat. COOPERTORIUM), ...&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Desendolqui de -uau i yodi==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Dessarrollu de yodi énte x, énte ñ/nh i énte -ll/-yh ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Dessarrollu de yodi (propia de l&amp;#039;Astlhi. ou) énte &amp;#039;&amp;#039;x&amp;#039;&amp;#039; non se mantién na escritura; úsansi nesti casu solo nos testus desta zona.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Exemplu. &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;dexar&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;: dexar/dehar, deixar&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Otrus: &amp;#039;&amp;#039;exemplu, embaxo, abeyha, aquella, teyha, ...&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Desendolqui d’uau i yodi énte -g- ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Exemplus: &amp;#039;&amp;#039;augua, auguardar, yeugua&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Yodi epéntica===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Dada en tol dominiu de fhorma general. S’escrivi siempres.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Exemplus. &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;curtiu&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;: curtiu, curtu&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Otrus: &amp;#039;&amp;#039;fhuercia, matancia, mundiu, segurancia, unturia, grancia, urnia, esperancia, fholgancia, esturniu, comparancia, gociu, lhavrancia...&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
=== Yodi anti-hiática===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
S’escrivi como -y pesie a que la pronuncia pueda ser de -i na fastera ocidental.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Exemplu. &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;ideya&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;: ideya, ideia, idea&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Otrus: &amp;#039;&amp;#039;creyer, (g)oyer, trayer, construyir, influyir,...&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Fhormàs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Fhormàs demostrativàs:===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
a) &amp;#039;&amp;#039;isto/aquisto, isso/aquisso, aquillo; istus/estus (estis/aquestis), issus/essus (essis/aquessis), aquillus/aquellus (aquellis)&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
b) &amp;#039;&amp;#039;esti/aquesti, essi/aquessi, aquel/aquelli; istus/estus (estis/aquestis), issus/essus (essis/aquessis) aquillus/aquellus (aquellis)&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
c) &amp;#039;&amp;#039;esta/aquesta, essa/aquesta, aquella; estàs/aquestàs, essàs/aquessàs, aquellàs&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Fhormàs possessivàs átonàs===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
a) &amp;#039;&amp;#039;mio/mi, mios/mis&amp;#039;&amp;#039; (ast.ce. &amp;#039;&amp;#039;mio-mios&amp;#039;&amp;#039;; mir: &amp;#039;&amp;#039;miu-mius&amp;#039;&amp;#039;; ast.ou: &amp;#039;&amp;#039;miou/mieu, mious/mieus&amp;#039;&amp;#039;; can,pas,est: &amp;#039;&amp;#039;mi, mis&amp;#039;&amp;#039;)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
b) &amp;#039;&amp;#039;míà, míàs&amp;#039;&amp;#039; (ast.ce: &amp;#039;&amp;#039;mia-mies&amp;#039;&amp;#039;; mir: &amp;#039;&amp;#039;mie-mies&amp;#039;&amp;#039;; ast.ou: &amp;#039;&amp;#039;mia/mias&amp;#039;&amp;#039;; can,pas,est: &amp;#039;&amp;#039;mi, mis&amp;#039;&amp;#039;)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
c) &amp;#039;&amp;#039;to, tos; so, sos&amp;#039;&amp;#039; (ast.ce.: &amp;#039;&amp;#039;to, so&amp;#039;&amp;#039;; Ast.ou: &amp;#039;&amp;#039;tou, sou&amp;#039;&amp;#039;; restu dominiu: &amp;#039;&amp;#039;tu, su&amp;#039;&amp;#039;)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
d) &amp;#039;&amp;#039;tu, tus; su, sus&amp;#039;&amp;#039; (ast.ce: to, so; Ast.ou: túa, súa; restu dominiu: tu, su)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
e) &amp;#039;&amp;#039;nuestru/nuessu, vuestru/vuessu&amp;#039;&amp;#039; (mir, san: &amp;#039;&amp;#039;nuossu, vuossu&amp;#039;&amp;#039;; restu dominiu: &amp;#039;&amp;#039;nuessu, vuessu / nuestru, vuestru&amp;#039;&amp;#039;)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Fhormàs personalis ===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
a) &amp;#039;&amp;#039;yo&amp;#039;&amp;#039; (Astlhi ou. &amp;#039;&amp;#039;you&amp;#039;&amp;#039;; restu Ast: &amp;#039;&amp;#039;yo&amp;#039;&amp;#039;)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
b) fhormàs tónicàs &amp;#039;&amp;#039;nos/mos&amp;#039;&amp;#039; i &amp;#039;&amp;#039;vos&amp;#039;&amp;#039;, fhormàs átonàs -&amp;#039;&amp;#039;nus/-mus&amp;#039;&amp;#039; i -&amp;#039;&amp;#039;vus&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
c) dativu -&amp;#039;&amp;#039;ly&amp;#039;&amp;#039;, -&amp;#039;&amp;#039;lys&amp;#039;&amp;#039; (ast.ce: -&amp;#039;&amp;#039;y, -yos&amp;#039;&amp;#039;; mir, lhi: -&amp;#039;&amp;#039;le,-les&amp;#039;&amp;#039;; Ast.ou: -&amp;#039;&amp;#039;l.le/-y&amp;#039;&amp;#039;,-&amp;#039;&amp;#039;l.les/-ys&amp;#039;&amp;#039;; est,can,pas: -&amp;#039;&amp;#039;li,-lis&amp;#039;&amp;#039;)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
d) acusativus &amp;#039;&amp;#039;lo, le&amp;#039;&amp;#039;; pospuestus -&amp;#039;&amp;#039;lu, -li&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
d) reflessivu &amp;#039;&amp;#039;se&amp;#039;&amp;#039;; pospuestu -&amp;#039;&amp;#039;si&amp;#039;&amp;#039;&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Filolog%C3%ADa:Propuesta_ortogr%C3%A1fica:Vocavulariu&amp;diff=229</id>
		<title>Filología:Propuesta ortográfica:Vocavulariu</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Filolog%C3%ADa:Propuesta_ortogr%C3%A1fica:Vocavulariu&amp;diff=229"/>
				<updated>2009-12-07T15:31:37Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Propuesta}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
-&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Mesis&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;: &amp;#039;&amp;#039;Jeneru, Fhevreru, Marciu, Abril, Mayu, Juñu, Juliu, Agostu, Setiembri, Ochovri, Noviembri, Diziembri&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
-&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Díàs&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;: &amp;#039;&amp;#039;Lhunis, Martis, Miércolis, Juevis, Vienris, Savadu, Domingu&amp;#039;&amp;#039;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Lhingua&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;. Se prefier esta fhorma porque, pesie a tar generalizada la fhorma “lhengua” i ser la fhorma “lhingua” vacilanti enàs zonàs onde se da (principalmente Asturiàs i Cantabria), la su etimología assina lo aconseyha (lhat. LINGUA). &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- De la mesma forma, &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Lhión&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; i &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;lhionés&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;, anque vacilantis frenta Lheón i lheonés, son propias de l&amp;#039;Asturlhionés i provavlemente el restu antigu frenta la pujancia del castellán.  &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
- ¿&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Asturlhionés&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; o &amp;#039;&amp;#039;asturianu&amp;#039;&amp;#039;? Anque paeça mentira, esti yê huôi ún de los provlemàs más importantis a los que s’enfrenta esta lhingua, el so ñomi. Nun primer momentu decanteme pol ñomi “asturianu”, de la mesma fhorma que Cataluña o Castiella dan nomi a làs sos lhinguàs esparzíàs fhaza’l sur. Ensin embargu, làs críticàs vienin (cun razón) de cántabrus i lhionesis. Devo aceutar que làs dos razonis que aporté nun primer momentu non tienin rigor sociolhingüísticu: per un lhau, el fhechu de que Asturiàs seya la comunidá cun mayor númeru de falantis, i pel otru la creyencia de que la lhingua ñació ellí. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En verdá nun yê correutu dende un puntu de vista social i históricu mirar sólo al númeru de falantis, o a la realidá actual (nel ámbitu internacional tien mayor reconocencia’l ñomi &amp;quot;Asturian&amp;quot;, &amp;#039;&amp;#039;asturianu&amp;#039;&amp;#039;), sinón a la realidá histórica. Yê a traviés la influyencia del sustratu prelhatinu que se creó l’asturlhionés, pola distinta evolución del lhatín enos territorius del norti. Assina, cántabrus i ásturis (éstus repartíànsi polàs actualis Asturiàs, Lhión i Zamora) moldearun la lhingua fhasta algamar un dialeutu qu’esparziríàn pa fhaza’l sur por mé’l reinu astur-lhionés o lhionés, ca ún culos sos repobladoris. Yê dizir, anqu’el ñomi “asturianu” seya más popular n&amp;#039;Asturiàs i fhuera d&amp;#039;España, el casu yê que dientro la Península los ñomis “lhionés” i “asturlhionés” son los más emplegaus, “asturianu” yê un ñomi desconocíu i ayhenu, demasiáu modernu. Polo tanto, l’únicu términu que paeç aceutavli énte esta situación yê &amp;#039;&amp;#039;asturlhionés&amp;#039;&amp;#039;, i yê’l que usaré d’equí n’adelantre. Por otra parti, como bien señala Abel Pardo al respeutivi de lo “práctico” que me paecía’l ñomi ‘asturianu’ pa la lhingua común, pola falta de ñomis compuestus enos ñomis de lhinguàs internacionalis, “el serbocroata yê serbocroata i non hay nengún provlema”&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Filolog%C3%ADa:Propuesta_ortogr%C3%A1fica:Los_dialeutus&amp;diff=228</id>
		<title>Filología:Propuesta ortográfica:Los dialeutus</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Filolog%C3%ADa:Propuesta_ortogr%C3%A1fica:Los_dialeutus&amp;diff=228"/>
				<updated>2009-12-07T15:30:27Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Propuesta}}&lt;br /&gt;
*&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Asturlhionés&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Astlhi&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;. en mayúsculàs): se refier a tol dominiu asturlhionés en sintíu estrictu, ensín contar culos falaris d’influyencia (castellanus o galaicu-pertuesis, veya embaxo). Puei dividissi n&amp;#039;asturianu-lhionés i cántabru-estremeñu de fhorma general.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Asturianu-lhionés===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
:*&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;asturianu&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;ast&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;.): se refier a l’asturianu d’Asturiàs. Nél puedin distinguissi l’&amp;#039;&amp;#039;asturianu ocidental&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;ast.oc.&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;) - incluyendo Babia i Llaciana, en Lhión -, l’&amp;#039;&amp;#039;asturianu central&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;ast.ce&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;), basi de la norma escrita actual, i l’&amp;#039;&amp;#039;oriental&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;ast.or&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;), fhasta los conceyhus de fala cántabra . El so estáu de conservación yê persaludavli en comparancia cul restu’l dominiu, mientres que la conciencia social del falanti non yê mala.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
:*&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;lhionés&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;lhi&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;.): inclúi l’asturlhionés de l’Altu Bierçu (nel Baxu Bierçu fálassi gallegu) y Maragatería –tamién nomáu &amp;#039;&amp;#039;bierçanu&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;bier&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;.), el &amp;#039;&amp;#039;senabrés&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;san&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;.), dende Senabria dica los falaris rayanus de Guadramilés, Riodonés i de Petisqueira i Deilão, en Pertuàl, y el &amp;#039;&amp;#039;lhionés central&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;lhi.ce&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;.) dende la frontera d’Asturiàs cun Lhión fhasta làs lhocalidais zamoranàs de cerca’l Dueru ena zona d’Aliste i Villarino tràs la Sierra. Consérvassi tamién el &amp;#039;&amp;#039;lhionés oriental&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;lhi.or&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;.) en Valdeón i Sajambri al noresti, i ena Ribera del Dueru (Làs Arribàs) al sur, nel noroesti salmantinu. La conciencia social yê avondo peor que la d’Asturiàs i el númeru de falantis enverneci cul passu de los anhus, ensin qu’haiga relevu generacional. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
:*&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;mirandés&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;mir&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;.) y &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;sendinés&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;sen&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;.): fálassi en conceyhus repartíus pelàs comarcàs pertuesàs de Miranda del Dueru, Vimiosu y Mogadueru. Tien reconocencia de lhingua junta&amp;#039;l pertués.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Cántabru-estremeñu===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
:*&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;cántabru&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;can.&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;): fálassi dende los conceyhus asturianus orientalis de Peña Mellera Alta i Baxa, Llanes i Ribadedeva, passando pela comarca de la Montaña Palentina, la comarca cántabra de Liébana i pela zona oriental del ríu Saja fhasta’l mar, si bien la su influyencia puei apreciassi en siguiendo la costa dica la frontera cul País Vascu. La su situación yê de castellanización avançada de làs generacionis más jóvenis y regressión de los rasgus propius, falta en dellos casus conciencia popular de falar una variedá independiente. El &amp;#039;&amp;#039;passiegu&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;pas&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;.) yê una fala cántabra mui arcaiçanti, s’estiendi pela comarca del Pas dica la zona montañosa colhindanti cun Burgus. La conciencia nun yê bôna, pero l’estáu de conservación nun yê tampocu de dessapaición inmediata.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
:*&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;estremeñu&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;est&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;.): comprendi los falaris de ciertàs zonàs de l’antigua Estremadura lhionesa i de la Tràssierra (làs actualis Salamanca i Cáceris respeutivamente). Se fala enàs comarcàs d’El Rebollar i lhíndis sur de Salamanca, i enàs comarcàs estremeñàs de Sierra de Gata, Hurdes, Guiju de Santa Bárbara, Valli d’Alagón y Riberus de Taju-Alagón, amás dotrus municipius colhindantis (altustremeñu oriental) i làs falàs de Berçocana i Mairoñera más al sur, de marcada influyencia asturlhionesa no fonético. Sólo los más vieyhus lu falàn i essisti una falta assoluta de conciencia lhingüística, devíu a la desconocencia de la essistencia i historia de l’asturlhionés ena Comunidá.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Falaris d’influyencia asturlhionesa: ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Galaicu-pertuesàs===&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
:*&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Fala d’entrambasauguàs&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;eon&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;.): galaicu-pertués d’Asturiàs faláu ente l’Eo i el Navia (esceutu los conceyhus de Taramundi, Santiso de Abres, sur de A Veiga i la parroquia de Os Coutos d’Ibias, onde se fala gallegu esterior), amás de zonàs de Galicia i Lhión.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
:*&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Fala de Xálima&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;xal&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;.): galaicu-pertués de los conceyhus cacereñus d’Ellas, Sa Martín de Trevellu i Valverdi du Fresnu, d’influyencia cántabru-estremeña. La fala de Sa Martín, nomada mañegu, yê la más lhionesa de toàs.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
===Castellanàs=== &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
:*&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Castúo&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (cas.): cun esti ñomi desígnassi a los antiguus meyu i baxu estremeñu, güei falaris castellanus meridionalis d’influyencia lhionesa, uguañu falàs misturaàs cántabru-estremeñàs i castellanàs. Puei escuchassi a l’oesti de la vía de la Prata a partir del Taju dica la Sierra d’Aracena, en Huelva, mientres que a l’esti de la vía solo puedin goyissi restus d’influyencia. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
::*&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Barranqueñu&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; (&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;bar&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;.): variedá lhingüística fronteriza ente’l pertués i el baxu estremeñu, faláu ena lhocalidá de Barrancus, ena frontera lusu-española ena juntancia de làs fronteràs d’Estremadura y Andalucía.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Notes: ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
#Generalmente van preferissi làs fhormàs asturianàs centralis cuando se duldi ente variàs, pero enos casus de realización fonética de ciertàs fhormàs antiguàs (especialmente nel mirandés, lhionés o cántabru-estremeñu) van preferissi éstàs. Amás, enos grupus de más duna solución, si una dellàs yê compativli culàs outràs s’escueyhi la fhorma más lharga, de fhorma que pueda pronunciassi o ñon según el falanti. Si làs dos solucionis son incompativlis ena escritura, o bien s’escueyhi un grupu alternativu que señali la dobli possivilidá (plural fheminín -&amp;#039;&amp;#039;às&amp;#039;&amp;#039;) o s’escueyhi simplemente una dellàs.&lt;br /&gt;
#La sección de pronuncia preferida nun yê pa tóu momentu nel que se fala asturlhionés (isso diríe escontra l’ojetivu del mantenimientu de la riqueza lhingüística propia de ca región), sinón nel casu por exemplu de que quisiera fhazessi un meyu de comunicación n’audiu pa tol dominiu, momentu nel que fhadrá falta tamién un modelu de pronuncia a siguir.&lt;br /&gt;
#Enos elementus enos que nun s’entra nesta propuesta ortográfica yê en principiu -salvu possivlis olvíus - porque han sigui-la norma fhecha pola Academia de la Llingua Asturiana ena su Gramática.&lt;br /&gt;
#De cualquiera fhorma, esti escritu nun puei ser definitivu, pues ta algamáu por una sola persona i yê una de làs primeràs versionis, l.lena de fallus i necessitada d’infinidá d’adicionis i correcionis ensín duvia denguna. Yê’l tiempu el que dirá puliéndolu i el que havrá dizir si esta opción yêra la bôna, o yêra meyhor dexar que ca comunidá de falantis creara la su lhingua particular, opción más senciella i menus polémica.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Filolog%C3%ADa:Propuesta_ortogr%C3%A1fica:Introduci%C3%B3n&amp;diff=227</id>
		<title>Filología:Propuesta ortográfica:Introdución</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Filolog%C3%ADa:Propuesta_ortogr%C3%A1fica:Introduci%C3%B3n&amp;diff=227"/>
				<updated>2009-12-07T15:27:42Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Propuesta}}&lt;br /&gt;
La situación lhingüística nel ocidenti español (i na región de Tràs-los-Montes, en Pertual) yê&lt;br /&gt;
hívrida. El vehículu general de comunicación nesta zona yê des de fhaz sieglus la lhingua&lt;br /&gt;
española (o la pertuesa), nun solo pa la espressión escrita, sinón tamién pa la oral, provocando en&lt;br /&gt;
tol antigu dominiu asturlhionés una mistura idiomática ensín comparancia cul restu de los&lt;br /&gt;
antiguus dialeutus lhatinus de la Península Ibérica. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Estàs heterogéneàs falàs asturlhionesàs, pola&lt;br /&gt;
su dispersión, fhurun incapazis nel lhargor de los sieglus d’algamar un modelu únicu&lt;br /&gt;
normativu na escritura, i nenguna variedá fhuei capaz fhasta güei d’imponer un prestigiu i&lt;br /&gt;
una pujancia indispensavlis pa absorve-làs otràs, provlema agraváu pol ailhamientu social,&lt;br /&gt;
físicu i políticu de làs falàs desti origin. &lt;br /&gt;
Dende la Edá Medya fhuei, dempués del lhatín, el&lt;br /&gt;
castellanu el que sirvió de vehículu unitariu ente tantàs variedaàs, y dió lhugar a numerosàs palràs en parti influyíàs i en parti emparentaàs culàs variedais vizinàs. Assina, l’asturianu-lhionés ocidental asseméyhassi avondo al galaicu-&lt;br /&gt;
portugués (el mirandés más al pertués) i el cántabru-estremeñu al castellanu.  &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Inclusu sobre làs falàs d’Asturiàs - de làs que havitualmente se diz que convivin dos sistemàs&lt;br /&gt;
lhingüísticus estrañus ente sí pero mui afinis pola pertenencia al mesmu grupu de dialeutus&lt;br /&gt;
lhatinus (los l.lamaus iberu-oucidentalis) - tamién suel falassi de “variedá lhocal de l’español,&lt;br /&gt;
válida solo pa relhacionis de curtiu alcanci, ‘pa andar per casa’. Carecin polo tanto los diversus dialeutus de rasgus diferencialis&lt;br /&gt;
suficientis en cantidá i calidá pa estavlecer cun ellus una modalidá románica totalmente&lt;br /&gt;
autónoma respeutu de l’español. La mayoría de los falantis ingenuus y non demasiáu cultivaus&lt;br /&gt;
passa, cun mínimus matizis y ensín nengún esfhuerciu, duna espressión asturiana más o menus&lt;br /&gt;
castellanizada a otru registru español nel que perduren rasgus asturianus”&amp;lt;span style=&amp;quot;font-size:9px;color:gray;&amp;quot;&amp;gt;1&amp;lt;/span&amp;gt;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Énte esta situación,&lt;br /&gt;
agravada más aún nel restu del dominiu, nun puei concibissi una verdadera normalización&lt;br /&gt;
lhingüística centrada -como fhasta agora- enos lhímitis alministrativus de làs diversàs&lt;br /&gt;
Comunidais Autónomàs, anque seyàn los d’Asturiàs, nin munchu menus a un determináu grupu&lt;br /&gt;
de palràs qu’algamun un determináu prestigiu pola cantidá de falantis, como yê’l casu de&lt;br /&gt;
l’asturianu central, basi de l’estándar lhiterariu más essitosu enjamás creáu n’asturlhionés.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En definitiva, si se quier que cuayhi una normalización lhingüística verdaderamente asturlhionesa s’han tener en cuônta tolos fenómenus lhingüísticus generalis&lt;br /&gt;
conocíus, que güei ya lo son avondo, i, polo que se sabi, en nengún casu homogéneus. Isto&lt;br /&gt;
nun va implicar que l’asturianu (i más concretamente la norma afhitada pola A.Ll.A) nun&lt;br /&gt;
vaiga poder usassi enos escritus esclusivamente asturianus (na poesía, na toponimia, na radiu asturiana), sinón&lt;br /&gt;
que supón una normalización pénte una situación de división incomprensivli, de xeitu que tol&lt;br /&gt;
dominiu pueda comunicassi medyanti la lhingua (ojetivu principal de la mesma), manteniendo&lt;br /&gt;
los rasgus propius de ca dialeutu, pero conociendo nel camín los rasgus de làs demás variedais,&lt;br /&gt;
riqueza educativa impossivli cul actual sistema d’atención namái a los lhímitis alministrativus (i al castellanu normativu) na&lt;br /&gt;
ensenhancia, en vezi d’a los lhingüísticus.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El modelu a seguir qu’equí pretendemus nun yê como’l de nenguna otra lhingua ibérica. La&lt;br /&gt;
situación del galaicu-portugués i del catalán yê de reconocencia histórica - dambus cun creación&lt;br /&gt;
lhiteraria enantes de l’usu general del castellanu enos respeutivus territorius, el pertués amás cun&lt;br /&gt;
un Estáu que respalda la su lhingua - i de pujancia i resistencia énte&lt;br /&gt;
l’empuji de la norma común española nel passáu. Dotramiente, la de fala aragonesa yê una&lt;br /&gt;
comunidá güei mui lhimitada, siendo’l provlema al que s’enfrenta, más que la normalización&lt;br /&gt;
dun idioma, el de lhograr l’atención del restu de la su comunidá alministrativa pola defhensa&lt;br /&gt;
duna variedá lhingüística histórica. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L’asturlhionés, pol contrariu, yê una lhingua esparzida pelos&lt;br /&gt;
más estremaus territorius cun fenómenus fonéticus diversus i sentimientus alcuentraus al&lt;br /&gt;
respeutivi dunes variedais diferentis (en mayor o menor medida) de l’español y&lt;br /&gt;
mui distintàs ente sí, pero en cualquier casu cun falantis desseosus d’afhitar una manera de&lt;br /&gt;
proteger el patrimoniu cultural tan inmensu que supón, ensín sacrificar tampoco la su&lt;br /&gt;
variedá lhocal o regional.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L’exemplu de la normalización de l’A.Ll.A. yê la preva del desseu&lt;br /&gt;
tan intensu que fhaz de la comunidá alministrativa más variada no lhingüístico del territoriu&lt;br /&gt;
asturlhionés, Asturiàs, la única que sigui una norma, aun siendo ésta duna variedá concreta  - i&lt;br /&gt;
non una mistura ente variàs, como aconseyhàn làs múltiplis diferenciàs. Làs ‘lhingüàs’&lt;br /&gt;
afhitaàs fhasta’l momentu (‘asturianu’, ‘cantabriegu’, ‘llionés’, ‘mirandés’, ‘estremeñu’,...) nun&lt;br /&gt;
son talàs, sinón espressionis dun mesmu dialeutu históricu lhatinu más o menus castellanizáu (ó portuguesizáu),&lt;br /&gt;
dividíu i escondíu nel olvíu rural i domésticu, i agora eleváu a l’ámbitu políticu cun mayor o&lt;br /&gt;
menor fortuna. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Nenguna variedá por sí sola tien nin tendrá nunca entidá suficienti pa ser&lt;br /&gt;
considerada lhingua, haiga o non “oficialidá” -nel grau que seya- enàs distintàs alministracionis.&lt;br /&gt;
Nun yê sinón en juñendo los retaçus históricus que s’ha lhogra-la verdadera lhingua que&lt;br /&gt;
s’escuendi tres duna fachada de “dialeutus castellanus”. La situación del gallegu (que yê&lt;br /&gt;
provavlemente ún de los factoris políticus causantis de la confusión na Península ente territoriu&lt;br /&gt;
alministrativu - territoriu lhingüísticu) yê especial, pola dificultá d’afhitar una norma común&lt;br /&gt;
cul portugués agora qu’ésti yê consideráu la lhingua estándar. Tous puedin ver que dambus nun son sinón&lt;br /&gt;
variedais duna mesma lhingua, pero la realidá política impón una solución que nun yê viavli pa&lt;br /&gt;
làs otràs variedais peninsularis (como’l ‘valencianu’, el ‘balear’ o el ‘mirandés’ por poner&lt;br /&gt;
dellos eixemplus).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L’asturlheonés yê ensín dulda la lhingua peninsular cun mayoris perspectivàs de dessarrollu&lt;br /&gt;
pa fhazia’l fhuturu, cun una comunidá de falantis activus i passivus possivli de más de 3,5&lt;br /&gt;
millonis (ensín conta-los emigraus, avondo numerosus de làs regionis asturlhionesàs) cula&lt;br /&gt;
suma de làs regionis o aún se fala. Los falantis activus provavlemente ñon puedàn&lt;br /&gt;
contassi en munchu más de 600.000, siendo alredor medyu millón d’Asturies, diez mil de&lt;br /&gt;
Miranda i el restu de los vieyhus de la Cantabria i la Palencia montañesàs, Lhión, Zamora,&lt;br /&gt;
Salamanca i Cáceris, provinciàs onde sólo la población de cierta edá lu palra cun habitualidá, y&lt;br /&gt;
en toàs partis más o menus misturáu cul castellanu o el galaicu-pertués), cun una actitú&lt;br /&gt;
moderna de cierta comprensión i aceptación social i en menor medida institucional del fhechu&lt;br /&gt;
lhingüísticu diferenciáu i dessapartáu del campu políticu tantu n’Asturiàs como en Pertual -&lt;br /&gt;
pesie a la falta d’apueyu a la oficialidá, isso yê otru provlema-, amás duna situación económica&lt;br /&gt;
favoravli a una implantación de l’asturlhionés enos medius de comunicación de massàs. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El&lt;br /&gt;
bilhingüísmu yê güei por fin entendíu pola mayoría de personàs cultàs como un factor&lt;br /&gt;
enriquecedor i conservador del patrimoniu cultural propiu, amás duna fhorma bien simpli de&lt;br /&gt;
comprende-làs otràs variedais lhingüísticàs cercanàs, cula facilidá que isso lleva segu pal&lt;br /&gt;
deprendizagi d’otràs lhinguàs, non sólo d’origin lhatinu, sinón indoeuropéu en general.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referenciàs ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
#&amp;#039;&amp;#039;Las Hablas Asturianas&amp;#039;&amp;#039;, por Josefina Martínez Álvarez. &amp;lt;u&amp;gt;Manual de Dialectología Hispánica&amp;lt;/u&amp;gt;, Manuel Alvar. Ariel&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Category:Ortografía]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Propuesta_ortogr%C3%A1fica_de_l%27asturlhion%C3%A9s_unifhic%C3%A1u&amp;diff=226</id>
		<title>Propuesta ortográfica de l&#039;asturlhionés unifhicáu</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Propuesta_ortogr%C3%A1fica_de_l%27asturlhion%C3%A9s_unifhic%C3%A1u&amp;diff=226"/>
				<updated>2009-12-07T15:26:57Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;{{Propuesta}}&lt;br /&gt;
La &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Propuesta ortográfica de l&amp;#039;asturlhionés unifhicáu&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; trátassi namái dun intentu de normalización ortográfica del diasistema asturlhionés, istu yê, de l&amp;#039;asturianu-lhionés, del mirandés y del cántabru-estremeñu, los tres consideraus normalmente nel contestu internacional ([http://www.ethnologue.com/show_country.asp?name=ES ES], [http://www.ethnologue.com/show_country.asp?name=PT PT]) como lhinguàs (dialeutus) independientis, pertenecientis al subgrupu iberu-romanci asturlhionés. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
H.asta güei solo l&amp;#039;asturianu i el mirandés fhizun propuestàs ortográfhicàs, dambàs lhimitaàs a los sos ámbitus lhocalis ó regionalis. Enjamás van almitissi estàs grafíàs regionalis enàs otràs comunidais implicaàs, pero puei que cun ista ortografía unifhicada s&amp;#039;alcôntri un mou de colhavorar a partir della.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La [http://www.iventia.com/destacaus/descargues/propuosta.pdf primer versión] (2004) fhuei un intentu senciellu de juñi-los dialeutus baxo una propuesta equitativa, anque - precisamenti pola equidá - non yêra justu cula hestoria i tradición del dialeutu.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La [http://www.asturleones.org/cantabru-estremenu/index.php/Propuesta_ortogr%C3%A1fica_de_l%27asturlheon%C3%A9s_unifhic%C3%A1u segunda versión] (2006) buscó reduzir l&amp;#039;impautu que so la primer versión tuvu la inclusión de rasgus lingüístivus i ortográficus mirandesis i lhionesis ucidentalis i cántabru-estremeñus. La simplicidá fhuei l&amp;#039;ojetiu, n&amp;#039;oviando ciertus aspeutus essencialis como làs fhormàs n&amp;#039;-&amp;#039;&amp;#039;es&amp;#039;&amp;#039; o -&amp;#039;&amp;#039;en&amp;#039;&amp;#039;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Esta nueva versión (2009) inclúi meyhoràs relhacionaàs cun esti puntu, pero tamién cun otrus verdaderus provlemàs de normalización pola variedá esistenti, que paeç irreducivli a una fhorma d&amp;#039;escritura concreta. Assina por exemplu &amp;quot;fhechàs&amp;quot; reduz làs possivilis Astlhi.Oc. &amp;#039;&amp;#039;feitas&amp;#039;&amp;#039;, Ast.Ce.&amp;#039;&amp;#039;feiches&amp;#039;&amp;#039; o &amp;#039;feches&amp;#039;, Lhi. feichas o fechas, Ast.Or. &amp;#039;&amp;#039;h.echas&amp;#039;&amp;#039;, &amp;#039;&amp;#039;h.eches&amp;#039;&amp;#039;, Can.,Est. &amp;#039;&amp;#039;h.echas&amp;#039;&amp;#039;, Pas. &amp;#039;&amp;#039;h.echäs&amp;#039;&amp;#039;, a una sola possivilidá a la vezi tradicional i unifhicada. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Dotrus cambeus sinificativus son por exemplu los grupus lhatinus -mn-, que se mantienin cula su escritura antigua, assina cumu la dessapaición de la fhorma -ith- o -ich-, o la distinción -e- -i- a fhinal de palhavra (condo nun ta essigíu pola secuencia final -ie).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Category:Ortografía]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Ficheru:Fuerubayliu.gif&amp;diff=225</id>
		<title>Ficheru:Fuerubayliu.gif</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Ficheru:Fuerubayliu.gif&amp;diff=225"/>
				<updated>2009-12-07T15:23:49Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=L%27aplicaci%C3%B3n_del_Fueru_del_Bayl%C3%ADu&amp;diff=224</id>
		<title>L&#039;aplicación del Fueru del Baylíu</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=L%27aplicaci%C3%B3n_del_Fueru_del_Bayl%C3%ADu&amp;diff=224"/>
				<updated>2009-12-07T15:23:28Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: Páxina creada con &amp;#039;L&amp;#039;aplicación del Fueru del Baylíu&amp;#039;&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Image:fuerubayliu.gif|center|framed|L&amp;#039;aplicación del Fueru del Baylíu]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Ficheru:Mapaespanamodernia.gif&amp;diff=223</id>
		<title>Ficheru:Mapaespanamodernia.gif</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Ficheru:Mapaespanamodernia.gif&amp;diff=223"/>
				<updated>2009-12-07T15:23:10Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=L%C3%A0s_regionis_de_la_Espa%C3%B1a_moderna&amp;diff=222</id>
		<title>Làs regionis de la España moderna</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=L%C3%A0s_regionis_de_la_Espa%C3%B1a_moderna&amp;diff=222"/>
				<updated>2009-12-07T15:22:45Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: Páxina creada con &amp;#039;Làs regionis alministrativàs de la España moderna&amp;#039;&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Image:mapaespanamodernia.gif|center|framed|Làs regionis alministrativàs de la España moderna]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Ficheru:Reinusespana.jpg&amp;diff=221</id>
		<title>Ficheru:Reinusespana.jpg</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Ficheru:Reinusespana.jpg&amp;diff=221"/>
				<updated>2009-12-07T15:22:08Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Los_reinus_d%27Espa%C3%B1a_nel_sieglu_XV&amp;diff=220</id>
		<title>Los reinus d&#039;España nel sieglu XV</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Los_reinus_d%27Espa%C3%B1a_nel_sieglu_XV&amp;diff=220"/>
				<updated>2009-12-07T15:21:46Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: Páxina creada con &amp;#039;Los reinus que se juntarun pa fhormar la España medyeval&amp;#039;&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Image:Reinusespana.jpg|center|framed|Los reinus que se juntarun pa fhormar la España medyeval]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Ficheru:Repueblacionestremadura.gif&amp;diff=219</id>
		<title>Ficheru:Repueblacionestremadura.gif</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Ficheru:Repueblacionestremadura.gif&amp;diff=219"/>
				<updated>2009-12-07T15:21:20Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=La_repoblaci%C3%B3n_d%27Estremadura&amp;diff=218</id>
		<title>La repoblación d&#039;Estremadura</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=La_repoblaci%C3%B3n_d%27Estremadura&amp;diff=218"/>
				<updated>2009-12-07T15:20:54Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: Páxina creada con &amp;#039;La repoblación n&amp;#039;Estremadura&amp;#039;&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Image:repueblacionestremadura.gif|center|framed|La repoblación n&amp;#039;Estremadura]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Ficheru:Ordenisreligiosas.jpg&amp;diff=217</id>
		<title>Ficheru:Ordenisreligiosas.jpg</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Ficheru:Ordenisreligiosas.jpg&amp;diff=217"/>
				<updated>2009-12-07T15:20:26Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=%C3%93rdinis_religios%C3%A0s_tempran%C3%A0s_n%27Estremadura&amp;diff=216</id>
		<title>Órdinis religiosàs tempranàs n&#039;Estremadura</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=%C3%93rdinis_religios%C3%A0s_tempran%C3%A0s_n%27Estremadura&amp;diff=216"/>
				<updated>2009-12-07T15:20:06Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: Páxina creada con &amp;#039;Làs órdinis religiosàs n&amp;#039;Estremadura&amp;#039;&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Image:ordenisreligiosas.jpg|center|framed|Làs órdinis religiosàs n&amp;#039;Estremadura]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Ficheru:Reinucastiella.jpg&amp;diff=215</id>
		<title>Ficheru:Reinucastiella.jpg</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Ficheru:Reinucastiella.jpg&amp;diff=215"/>
				<updated>2009-12-07T15:19:32Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=El_Reinu_de_Castiella_enantis_de_la_su_ju%C3%B1i%C3%B3n_cul_de_Lhi%C3%B3n&amp;diff=214</id>
		<title>El Reinu de Castiella enantis de la su juñión cul de Lhión</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=El_Reinu_de_Castiella_enantis_de_la_su_ju%C3%B1i%C3%B3n_cul_de_Lhi%C3%B3n&amp;diff=214"/>
				<updated>2009-12-07T15:19:01Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: Páxina creada con &amp;#039;El Reinu de Castiella enantis de la su fusión cul de León&amp;#039;&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Image:Reinucastiella.jpg|center|framed|El Reinu de Castiella enantis de la su fusión cul de León]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Ficheru:Reinuleon.jpg&amp;diff=213</id>
		<title>Ficheru:Reinuleon.jpg</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Ficheru:Reinuleon.jpg&amp;diff=213"/>
				<updated>2009-12-07T15:18:23Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=El_Reinu_de_Lhi%C3%B3n_enantis_de_la_su_ju%C3%B1i%C3%B3n_cul_de_Castiella&amp;diff=212</id>
		<title>El Reinu de Lhión enantis de la su juñión cul de Castiella</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=El_Reinu_de_Lhi%C3%B3n_enantis_de_la_su_ju%C3%B1i%C3%B3n_cul_de_Castiella&amp;diff=212"/>
				<updated>2009-12-07T15:17:59Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: Páxina creada con &amp;#039;El Reinu de Lhión enantis de la su fusión cul de Castiella&amp;#039;&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Image:reinuleon.jpg|center|framed|El Reinu de Lhión enantis de la su fusión cul de Castiella]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Ficheru:Evolreinuleon.jpg&amp;diff=211</id>
		<title>Ficheru:Evolreinuleon.jpg</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=Ficheru:Evolreinuleon.jpg&amp;diff=211"/>
				<updated>2009-12-07T15:17:34Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=La_evoluci%C3%B3n_del_Reinu_de_Lhi%C3%B3n&amp;diff=210</id>
		<title>La evolución del Reinu de Lhión</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://iventia.com/asturlhiones/index.php?title=La_evoluci%C3%B3n_del_Reinu_de_Lhi%C3%B3n&amp;diff=210"/>
				<updated>2009-12-07T15:17:13Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Admin: Páxina creada con &amp;#039;La evolución del Reinu de Lhión&amp;#039;&lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;[[Image:evolreinuleon.jpg|center|framed|La evolución del Reinu de Lhión]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Admin</name></author>	</entry>

	</feed>