Filología:Propuesta ortográfica:Los dialeutus

De Asturlhionés unifhicáu
Saltar a: navegación, buscar
Calteníus de la Propuesta
Introdución

Los dialeutus

Vocalis
Diptongus
Vocalis fhinalis de singular
Vocalis fhinalis de plural
Otres vocalis fhinalis
Vocalis anicialis
Desendolqui d'uau i yodi
Fhormàs

Consonantis
Sonoràs y sordàs

Fhormàs vervalis

Vocavulariu

Autoris i Bibliografía
  • Asturlhionés (Astlhi. en mayúsculàs): se refier a tol dominiu asturlhionés en sintíu estrictu, ensín contar culos fhavlaris d’influyencia (castillanus o galaicupertuesis, veya embaxo). Puei dividissi n'asturlhionés ucidental (asturianu-lhionés) i oriental (cántabru-estremeñu) de fhorma general.


Asturlhionés ucidental o asturianu-lhionés

  • asturianu (ast.): se refier a l’asturianu d’Asturiàs. Nél puedin distinguissi l’asturianu ucidental (ast.uc.) - incluyendo Babia i Llaciana, en Lhión -, l’asturianu central (ast.ce.), basi de la norma escrita actual, i l’oriental (ast.or.), h.asta los conceyhus de fhavla cántabra . El so estáu de conservación yê persaludavli en comparancia cul restu’l dominiu, mientris que la conciencia social del fhavlanti non yê mala.
  • lhionés (lhi.): inclúi l’asturlhionés de l’Altu Bierçu (nel Baxu Bierçu fálassi gallegu) y Maragatería –tamién nomnáu bierçanu (bier.), el senabrés (san.), dende Senabria dica los fhavlaris rayanus de Guadramilés, Riodonés i de Petisqueira i Deilão, en Pertuàl, i el lhionés central (lhi.ce.) dende la frontera d’Asturiàs cun Lhión h.asta làs lhocalidais zamoranàs de cerca’l Dueru ena zona d’Aliste i Villarino tràs la Sierra. Consérvassi tamién el lhionés oriental (lhi.or.) en Valdeón i Sajambri al noresti, i ena Ribera del Dueru (Làs Arribes) al sur, nel noroesti salmantinu. La conciencia social yê avondo peor que la d’Asturiàs i el númiru de fhavlantis enverneci cul passu de los anhus, ensin qu’haiga relevu generacional.
  • mirandés (mir.) y sendinés (sen.): fhávlassi en conceyhus repartíus pelàs comarcàs pertuesàs de Miranda'l Dueru, Vimiosu i Mogadouro. Tien reconocencia de lhingua junta'l pertués.

Asturlhionés oriental o cántabru-estremeñu

  • cántabru (can.): fhávlassi dende los conceyhus asturianus orientalis de Peña Mellera Alta i Baxa, Llanes i Ribadedeva, passando pela comarca de la Montaña Palentina, la comarca cántabra de Liébana i pela zona oriental del ríu Saja fhasta’l mar, si bien la su influyencia puei apreciassi en siguiendo la costa dica la frontera cul País Vascu. La su situación yê de castellanización avançada de làs generacionis más jóvenis y regressión de los rasgus propius, falta en dellos casus conciencia popular de fhavlar una variedá independiente. El passiegu (pas.) yê una fhavla cántabra mui arcaiçanti, s’estiendi pela comarca del Pas dica la zona montañosa colhindanti cun Burgus. La conciencia nun yê bôna, pero l’estáu de conservación nun yê tampocu de dessapaición inmediata.
  • estremeñu (est.): comprendi los fhavlaris de ciertàs zonàs de l’antigua Estremadura lhionesa i de la Tràssierra (làs actualis Salamanca i Cáceris respeutivamente). Se fhavla enàs comarcàs d’El Rebollar i lhíndis sur de Salamanca, i enàs comarcàs estremeñàs de Sierra de Gata, Hurdes, Guiju de Santa Bárbara, Valli d’Alagón y Riberus de Taju-Alagón, amás dotrus municipius colhindantis (altustremeñu oriental) i làs falàs de Berçocana i Mairoñera más al sur, de marcada influyencia asturlhionesa no fonético. Sólo los más vieyhus lu falàn i essisti una falta assoluta de conciencia lhingüística, devíu a la desconocencia de la essistencia i historia de l’asturlhionés ena Comunidá.

Fhavlaris d’influyencia asturlhionesa:

Galaicu-pertuesàs

  • Fala d’entrambasauguàs (eon.): galaicu-pertués d’Asturiàs faláu ente l’Eo i el Navia (esceutu los conceyhus de Taramundi, Santiso de Abres, sur de A Veiga i la parroquia de Os Coutos d’Ibias, onde se fala gallegu esterior), amás de zonàs de Galicia i Lhión.
  • Fala de Xálima (xal.): galaicu-pertués de los conceyhus cacereñus d’Ellas, Sa Martín de Trevellu i Valverdi du Fresnu, d’influyencia cántabru-estremeña. La fhavla de Sa Martín, nomada mañegu, yê la más lhionesa de toàs.

Castellanàs

  • Castúo (cas.): cun esti ñomi desígnassi a los antiguus meyu i baxu estremeñu, güei fhavlaris castellanus meridionalis d’influyencia lhionesa, uguañu falàs misturaàs cántabru-estremeñàs i castellanàs. Puei escuchassi a l’oesti de la vía de la Prata a partir del Taju dica la Sierra d’Aracena, en Huelva, mientres que a l’esti de la vía solo puedin goyissi restus d’influyencia.
  • Barranqueñu (bar.): variedá lhingüística fronteriza ente’l pertués i el baxu estremeñu, faláu ena lhocalidá de Barrancus, ena frontera lusu-española ena juntancia de làs fronteràs d’Estremadura y Andalucía.

Notes:

  1. Generalmente van preferissi làs fhormàs asturianàs centralis cuando se duldi ente variàs, pero enos casus de realización fonética de ciertàs fhormàs antiguàs (especialmente nel mirandés, lhionés o cántabru-estremeñu) van preferissi éstàs. Amás, enos grupus de más duna solución, si una dellàs yê compativli culàs outràs s’escueyhi la fhorma más lharga, de fhorma que pueda pronunciassi o ñon según el palranti. Si làs dos solucionis son incompativlis ena escritura, o bien s’escueyhi un grupu alternativu que señali la dobli possivilidá (plural fheminín -às) o s’escueyhi simplemente una dellàs.
  2. La sección de pronuncia preferida nun yê pa tóu momentu nel que se fhavla asturlhionés (isso diríe escontra l’ojetivu del mantenimientu de la riqueza lhingüística propia de ca región), sinón nel casu por exemplu de que quisiera fhazessi un meyu de comunicación n’audiu pa tol dominiu, momentu nel que fhadrá falta tamién un modelu de pronuncia a siguir.
  3. Enos elementus enos que nun s’entra nesta propuesta ortográfica yê en principiu -salvu possivlis olvíus - porque han sigui-la norma fhecha pola Academia de la Llingua Asturiana ena su Gramática.
  4. De cualquiera fhorma, esti escritu nun puei ser definitivu, pues ta algamáu por una sola persona i yê una de làs primeràs versionis, l.lena de fallus i necessitada d’infinidá d’adicionis i correcionis ensín duvia denguna. Yê’l tiempu el que dirá puliéndolu i el que havrá dizir si esta opción yêra la bôna, o yêra meyhor dexar que ca comunidá de fhavlantis creara la su lhingua particular, opción más senciella i menus polémica.