Diferencies ente revisiones de «Asturlhionés»
Llinia 1: | Llinia 1: | ||
[[Image:ucidenti2.gif|right|thumb|400px|Làs variedais cántabru-estremeñàs i asturianu-lhionesàs i la su influyencia nel castillanu ucidental]] | [[Image:ucidenti2.gif|right|thumb|400px|Làs variedais cántabru-estremeñàs i asturianu-lhionesàs i la su influyencia nel castillanu ucidental]] | ||
− | Cun '''asturlhionés''' vamus referinus n'Asturleones.org al tamién nomnáu recientementi ''asturcántabru'', yê dizir, al grupu fhormáu pol [[asturlhionés ucidental]] o [[asturianu]]-[[lhionés]] i l'[[asturlhionés oriental]] (ó [[cántabru]]-[[estremeñu]]). | + | Cun '''asturlhionés''' vamus referinus n'Asturleones.org al tamién nomnáu recientementi ''asturcántabru'', yê dizir, al grupu fhormáu pol [[asturlhionés ucidental]] o [[asturianu]]-[[lhionés]] i l'[[asturlhionés oriental]] (ó [[cántabru]]-[[estremeñu]]). Yê polo tanto el dominiu lhingüísticu que s'alcuntra ente'l gallegupertués i el castillanu. Lhingüísticamenti s'encuaira dientro'l grupo Iberu-Ucidental, i surdi de la peculiar evolución que sufrió'l lhatín enos reinus de [[Reinu d'Asturiàs|Asturiàs]] i [[Reinu de Lhión|Lhión]]. |
Esti grupu ya fhuei estudiáu como unidá des de los inicius de l'estudyu lhingüísticu del "dialeutu lhionés", pero cul passar de los tiempus limitárunsi más a làs variedais del grupu ástur, mui complexàs i diferentis de làs orientalis, más esparzíàs i assemeyhaàs al castellán i polo tanto de menor interés pa los lhingüistàs. | Esti grupu ya fhuei estudiáu como unidá des de los inicius de l'estudyu lhingüísticu del "dialeutu lhionés", pero cul passar de los tiempus limitárunsi más a làs variedais del grupu ástur, mui complexàs i diferentis de làs orientalis, más esparzíàs i assemeyhaàs al castellán i polo tanto de menor interés pa los lhingüistàs. |
Revisión a fecha de 17:58 7 avi 2009
Cun asturlhionés vamus referinus n'Asturleones.org al tamién nomnáu recientementi asturcántabru, yê dizir, al grupu fhormáu pol asturlhionés ucidental o asturianu-lhionés i l'asturlhionés oriental (ó cántabru-estremeñu). Yê polo tanto el dominiu lhingüísticu que s'alcuntra ente'l gallegupertués i el castillanu. Lhingüísticamenti s'encuaira dientro'l grupo Iberu-Ucidental, i surdi de la peculiar evolución que sufrió'l lhatín enos reinus de Asturiàs i Lhión.
Esti grupu ya fhuei estudiáu como unidá des de los inicius de l'estudyu lhingüísticu del "dialeutu lhionés", pero cul passar de los tiempus limitárunsi más a làs variedais del grupu ástur, mui complexàs i diferentis de làs orientalis, más esparzíàs i assemeyhaàs al castellán i polo tanto de menor interés pa los lhingüistàs.
Estàs últimàs fhurun dexaàs como variedais de tránsitu cul castellanu a comiencius de la democracia, h.asta los intentus de recuperalus de nuéu como variedais dialeutalis independientis por parti d'associacionis i grupus de defhensa de las variedais regionalis de Cantabria i Estremadura.
Güei úsansi làs palhavràs 'asturianu', 'lhionés', 'asturianu-lhionés', 'mirandés', 'asturlhionés' ó 'ástur' munchàs vegaàs como sinónimàs, anque poco a poco van esclareciéndossi cuála diz qué cosa.
N'Asturleones.org, istus son los conceutus que van emplegassi siempres qu'haiga dulda:
Asturlhionés (ó asturcántabru): consideráu unitariu pur dalgunus i símplimente paicíu por dotrus, esti nomni refiersi al subgrupu romanci lhatinu fhormáu polàs variedais ástur i cántabru-estremeña.
- A) Asturlhionés ucidental o ástur: variedá romanci de l'asturlhionés, derivada de la influyencia de los ásturis sobre'l lhatín vulgar
- A.I) Asturianu-lhionés: dialeutu de l'ástur, fhavláu n'Asturiàs i na región histórica de Lhión principalmente.
- A.II) Mirandés: dialeutu de l'ástur, fhavláu en Miranda'l Dueru, mui assemeyháu al senabrés o asturianu-lhionés ocidental meridyunal.
- B) Asturlhionés oriental ó Cántabru-estremeñu: variedá romanci de l'asturlhionés, deriváu de la influyencia de los cántabrus sobre'l lhatín vulgar