Asturlhionés oriental

De Asturlhionés unifhicáu
La revisión del 6 avi 2009 a les 21:35 por Admin (Alderique | contribuciones) (Páxina creada con 'El '''cántabru-estremeñu''' (tamién '''lhionés oriental''', '''cántabru''' o '''estremeñu''', ''Extremaduran'' pa los lhingüistàs internacionalis) yê un dialeutu d'Espa…')
(dif) ←Revisión anterior | Revisión actual (dif) | Revisión siguiente→ (dif)
Saltar a: navegación, buscar

El cántabru-estremeñu (tamién lhionés oriental, cántabru o estremeñu, Extremaduran pa los lhingüistàs internacionalis) yê un dialeutu d'España - lhingua suel l.lamassi n'Internet, ya que làs fhavlàs son altoncis dialeutus -, classifhicáu bien dientru làs variedais asturlhionesas junta l'asturianu-lhionés i al mirandés pur organiçacionis internacionalis i nacionalis - grupu l.lamáu asturcántabru por dalgunus (en juniendo los nomnis de los pueblus ástur i cántabru), lhionés por Menéndez Pidal (por referissi a làs fhavlàs de l'antigu Reinu de Lhión)-, i a vegaàs tamién como variedá dientro'l grupu castellanu antigu (o "cántabru-castellanu"), junta'l castellanu i al ladinu o judéu-español, pesie a non ser oficial nàs comunidais ondi todavía se palra.


El so origin

Históricamenti paeç que perteneç al domiñu d'influyencia de los cántabrus sobri'l lhatín vulgar - dispués de la ocupación romana i visigoda -, fhechu que Menéndez Pidal ya recogió nel so díà al favlar de la separtación (dientru'l "dialeutu lhionés") del "lhionés oriental", devíu sigún él a la influyencia de làs fhavlàs de los pueblus ásturis i cántabrus antigus - issu sí, él nun estudyó en profhundidá làs variedais más a l'esti d'Asturiàs, polo que nun sabemus ondi taríe'l lhímiti á la su classifhicación de làs palràs "lhionesàs". Baxo ista perspeutiva, la variedá oriental asturianu-lhionesa (aspiración de la f- lhatina, terminación general en -u, neutru de materia en -u, etc.) taríe á medyu camín ente l'asturianu-lhionés i el cántabru-estremeñu, a l'igual que la fala d'entrambàsauguàs - i en cierta midida l'asturianu ocidental - taríe a medyu camín ente l'asturianu-lhionés i el gallegu oriental, como mistura de los antiguus pueblus ásturis y galaicus.

Error al crear la miniatura: Nun se pudo guardar la miniatura nel destín
Los núcleus de población hispánicus ocidentalis enantis de la Reconquista i la zona de ñacencia del castellanu, sigún amuesran los datus lhingüísticus
En definitiva, pa dexar de poner etiquetàs de "variedá de tránsitu" o "d'entremedyàs" a tolàs variedais emparentaàs pola compartición d'isoglossàs, puiríe dizissi ensín temor a equivocassi que na Cantabria autual confluin munchàs de làs isoglossàs de làs variedais que divàn imponessi nel su territoriu fhaz sieglus, na época de l'iniciu de la Reconquista: l'asturianu-lhionés por mé'l Reinu d'Asturiàs, lhuéu Asturlhionés ó de Lhión; i el castellanu por mé'l Condáu (lhuéu Reinu) de Castiella i, más tardi, de la España unifhicada.

Ensín embargu, icha cunfluyencia nu supón una real subordinación lingüístiva á los dialeutus vizinus; facilita, issu sí, el trabaju a aquillus que quiein reuzir l'espeutru d'estuyu lingüísticu á dos ó tres variais peninsularis, piru la hestoria y la lingüística palran pur sí solas: el cántabru jue un núcleu dialeutal latinu des del comienciu, cumu'l galaicu y l'astur. Lu que sí tien d'izissi tamién é que los paicíus morfológicus y (especialmenti) sintáuticus- pesie á las diferencias fonéticas- cul asturianu-leonés - son tan grandis que puei palrassi dun subgrupu iberu-romanci asturleonés nel que taríe incluyíu el cántabru-estremeñu.

¿Junidá de cántabru y estremeñu?

La repueblación d'Estremadura polos reinus de León y Castiella
La primer vegá que s'estuyarin en projundidá los dialeutus ucidentalis jue en 1906, cul lavutu El dialecto leonés de Ramón Menéndez Pidal, que trabajó ya nun Mapa de l'ucidenti dalgu incumpletu pol orienti. Naquel altoncis ya pudun marcassi óndi cominciavan los rasgus típicus que l'estuyosu identijicó cumu propius de la influyencia de los cántabrus nel latín, en cuncretu l'aspiración de la f- latina nel asturianu oriental y más á l'esti, n'apuntandu tamién rajus lingüísticus d'El Rebollar (pluralis -es, -en) peru ensin muestrar más datus.

Dispués distu, y tres de las épocas oscuras pa las linguas d'España, apaeçun de nuéu cula democracia estuyus dedicaus a las variais regionalis, ya ensin pretensionis de junión ente variais lingüístivas, toas relacionás siempris namás culas Comuniais Autónomas respeutivas. Assina por ejemplu, mientris qu'el cántabru tien pujancia ca vezi mayor ente los jóvinis y la su ajiliación é discutía avondu, non sabendu si classijicalu cumu leonés, cumu independienti, ó cumu castillanu arcaicu y d'influyencia leonesa, sobri l'estremeñu si palra dun "dialeutu hestóricu", duna "lingua" que paeç surdir de la na, polos restus de varias culturas, nuna esplicación que paeçsi sobrimanera a la que dan los valencianus pa diferenciassi del catalán, acerca dun sustratu pueblacional hestóricu moçáravi ó prerromanu, de duldosa essistencia tres la Recunquista, que havríe mudijicáu'l latín misteriosa e independientimenti de la repueblación (eminentimenti vertical) d'España, ó en tou casu aceutándussi meras influyencias castillanas y leonesas añadías posteriormenti.

Nusotrus, más allá de los datus hestóricus que palran sólu de repueblación d'Estremadura por havitantis de León y Castiella por igual, quisimus trabajar -enu pussivli- ensin prejuicius y pusimus en práutica la navaja d'Occam, en cuncluyendu que des dun puntu de vista lingüísticu el cántabru y l'estremeñu, tan alejaus, sólu puían, bien jormar una variedá en común, bien ser restus leonesis castillaniçaus. Altoncis tocó acercassi á la hipótesi final pur mé'l rechaciu de las teorías menus provavlis:

  • Estremeñu y cántabru son distintus nel su origin. Pola cumparancia general de rajus, non mus paeç pussivli mantener que dientru'l diasistema asturleonés o dientru inclusu del castillanu puidan ser dambas variais separtás, a farta de más datus antigus qu'apueyin esta teoría tan estendía hoi.
  • Estremeñu y cántabru son paicíus porque son restus del "leonés/asturianu auténticu". Dau que los restus leonesis dotrus lugaris ya castillaniçaus nu si castillaniçarun d'iguala jorma que nestas dos zonas tan separtás y tan paicías enu lingüísticu, dévissi suponer - a falta de nuéu de prevas cuncluyentis en sintíu contrariu - que l'estremeñu tien un sustratu lingüísticu mui importanti surdíu en Cantabria jaz sieglus.
L'efeutu de la cuña del castillanu enas demás variais ibéricas
Polu tantu, la hipótesi que plantegamus, prescindiendu de los escasus datus hestóricu-lingüísticus que se caltiein, é que la repueblación de la zona ucidental si jizu pa jaza'l sur y l'oesti en juyendu de l'arrempuji castillanu (la variedá de moda ya ena época de Recunquista), y d'ehí que la estensión de las zonas lingüísticas ibéricas vaigan non estrictamenti de norti a sur, sinon jaza l'oesti ó l'esti sigún la su posición al respeutivi'l castillanu.

Istu esplicaríe en buina midía los rajus lingüisticus de las distintas zonas del sur assina cumu la su situación, y en cuncretu - nel casu que mus ocupa - la escasa presencia de rajus asturianu-leonesis más abaju de Las Arribes del Dueru, en Salamanca. Tuavía ta ansí pur demuestrá-la relación ó l'enlaç hestóricu que juña las javlas dún y dotru láu. Aún cuandu nu puida demuestrassi fejazientimenti nenguna teoría al respectivi, basti izir qu'el valencianu y el catalán sedríen dambus variais duna mesma idioma aún condu nu si tuvieran datus hestóricus que avalaran la teoría de Recunquista y repueblación catalana de Valencia, y de la mesma jorma deveríe suceder cul cántabru-estremeñu.

A falta d'estuyus ambiciosus que manejin tolos datus hestóricus y lingüísticus, vamus acercanus a las pussivlis rempuestas que puiríen dassi nel casu d'havelus, sobri por qué se caltiein rajus cántabrus enas javlas estremeñas de l'antigu Reinu de León:

  1. Jurun principalmenti cántabrus los que repueblarun l'Alta Estremadura leonesa, quiciávis dende l'Asturias de Santillana, zona pertenecienti al reinu asturianu-leonés, y d'ehí que s'impusieran las sus javlas.
  2. Juerin repueblaoris misturaus, javlantis de cántabru y leonés dend'el Reinu de León principalmenti, piru s'impusu la jorma de palrar más cercana á la castillana (ya de moda), istu é, la cántabra.
  3. Jurun leonesis y castillanus (cántabrus ente otrus) los repueblaoris, piru anti la misturancia de javlas s'impusu la jorma de palrar intermeya ente castillanu y leonés, la cántabra, dau l'estáu vacilanti del castillanu ena Baja Edá Meya y la falta ya de prestigiu del leonés nessa época. Assina, cuantis más cerca de la zona de javla castillana más dévil é la presencia de rajus cántabrus - castúo, bajuestremeñu -, y cuantis más cerca de las zonas leonesas más juertis son, cumu nel artuestremeñu.

Nusotrus creyemus que la segunda opción é la más provavli, peru por agora y jasta que tengamus los datus dun nuéu estuyu ondi se cumparan escritus antigus (ss. XII-XIV) estremeñus y cántabrus, que va jazessi ena Academia Biblos cumu trabaju de doutoráu, non puemus pronuncianus definitivamenti.

El cántabru-estremeñu hui día

Las estadísticas qui si manejan sobri'l númiru de javlantis actualis son antiguas y non mui fiavlis: nu dessisti interés pol momentu de jer estuyus desti tipu, dáu que primer de tou havríe qu'alcuentrar enos palrantis una cierta cultura pa qui distinguiessin la su jorma de palrar de la estándar castillana, tinendu'n cuenta que un estuyu á la vegá lingüísticu y sociológicu taríe juira de tou proyeutu investigaor viavli. Ensín embargu, é bien sabíu que avondus viejus classijican enas encuestas las sus palras regionalis cumu "montañés" y "castúo" enas sus respeutivas comuniais, términus que jazin referencia á tolas javlas de la región nel su cunjuntu; difícilmenti, emperu, puiría sacassi dalguna cunclusión desti jechu. Pussivlimenti seyan unus milis los mayoris qui aún cunsirvan rahus dialeutalis qui puein identijicassi cul históricu dialeutu cántabru-estremeñu.

El cántabru-estremeñu suel dividissi'n dos variais principalis, separtás polos sus rajus lingüístivus y la su distancia geográfica: el cántabru y l'estremeñu, enque las variais más arcaiçantis dún (passiegu) y d'otru (sirragatinu) - ailás pol relievi montañosu carauterísticu dambas - tiein quiciávis más en común ente sí qui culas sus vizinas geográficas.

El cántabru

El cántabru sigún estuyus lingüístivus recientis
El cántabru, variá más arcaica sintáuticamenti piru fonéticamenti assemejá al castillanu, pálrassi principalmenti en Cantabria, n'al minus cuatru variais principalis:
  • Cántabru oriental (dessapaiciendu): goyíu ena región d'Asón, ta a l'igual qu'el passiegu sureñu amenaciáu pola influyencia de la lingua culta.

Javlas cantabriegas

Zona d'antigua y jonda raigambri cántabra, pirdía enos últimos sieglus principalmenti pola moderniçación y l'acessu mayoritariu á la cultura 'normaliçá' - cuyu primer passu suel ser el despreciu polos carauteris regionalis -, n'especial ena capital y las costas.

L'estremeñu

L'estremeñu y las variais d'influyencia estremeña
L'estremeñu, más arcaiçanti ena fonética, si javla enas antiguas Estremadura (Salamanca) y Transierra (Cáceris) leonesas:

Javlas estremeñas

Zonas de javlas de tránsitu estremeñas, tal y cumu son definías enos manualis de dialeutología hispánica. Puein distinguisi dos zonas principalis:

a) Zona de tránsitu castillanu-estremeñu:

b) Zona de javla castillana cun influyencias estremeñas, á l'esti d'Estremadura, de norti á sur jasta Sevilla y bien entráu Córdoba.