Filología:Propuesta ortográfica:Consonantis

De Asturlhionés unifhicáu
La revisión del 7 avi 2009 a les 15:08 por Admin (Alderique | contribuciones) (-ich nos grupus -CT- y -ULT-)
(dif) ←Revisión anterior | Revisión actual (dif) | Revisión siguiente→ (dif)
Saltar a: navegación, buscar
Calteníus de la Propuesta
Introdución

Los dialeutus

Vocalis
Diptongus
Vocalis fhinalis de singular
Vocalis fhinalis de plural
Otres vocalis fhinalis
Vocalis anicialis
Desendolqui d'uau i yodi
Fhormàs

Consonantis
Sonoràs y sordàs

Fhormàs vervalis

Vocavulariu

Autoris i Bibliografía

Sonoràs i sordàs

Distinción v-b

Pronunciàs possivlis: b (Astlhio), b-B (Est. en Garrovillàs y Serradilla)

Grafía preferida: v-b (distinción)

Exemplu. cabeça: caBeça, cabeça

Otrus: cabra, concibir, cabu, cabellu, acabanti, ribera, abeyha, lhobu, cubrir, calabaça, cabanha, abril, dobli, subir, sabón, obra, pueblu, sobrar, sobre, saber, lhiebri,... pero: escrivir, palhavra, possivli, bever, vervu.... i tamién tres de -m, -t, y en general cuando la pronuncia seya necessariamente oclusiva: lhombu, camba, lhamber, gambón, númberu (ast.), ambiciosu, palomba, fútbol,...

Notes: La distinción ñon yê realmente de b-v, sinón de b-B (b oclusiva provenienti de la sonorización del lhatinu -p. Creyemus ñecessaria la su conservación na escritura pesie a non ser generalis ya na pronuncia, pa la consecución de l’ojetivu general del mantenimientu de los rasgus propius tradicionalis asturlhionesis. Yê amás difícil fhazelu dotra manera, ya que tanto l’español como’l pertués tienin sistemàs diferentis de distinción b-v, polo que lo que lys puei paecer a los españolis fácil na escritura puei ser mui difícil de seguir pa los portuguesis, i lo mesmo nel casu contrariu. La única fhorma d’arreglar esti provlema -de non haver distinción- sedríe la d’escrivir tóu cun b (como nalgunàs de làs propuestàs ortográficàs mirandesàs i estremeñàs, i la norma de l’aragonés por exemplu, todàs ellàs quiziaves demasiáu simplistàs i de poca raigami histórica).

La b- anicial nes fhormàs compuestàs nun se camuda a -v pesie a la su pronuncia: baxo-debaxo-rebaxar, bautizar-rebautizar, basi-rebasar, buscar-rebuscar,...

Na escritura de lhugaris tamién s’escrivi en principiu cul so ñomi original: Senabria, Cantabria, Córdoba, Arabia, ...


Distinción de sordàs-sonoràs: ss-s y c/ç-z

Pronunciàs possivlis: ss-s (est,mir), c-d (est., restos en Astlhio); ç-z (mir)

Grafía preferida: s-ss, c-z

Exemplu. casa: casa, cassa ; riqueza: riqueza, riqueça

Casus de s sonora: cosa, quesu, casar (contrayer matrimoniu), camisa, igresia/iglesia, casu, fasi, mesa, coser, mesis, rosa, cuasi, ...

Casus de ss sorda: passar, miesses, priessa, rompessi, processu, cassación (cassar una sentencia), cassinu, ...

Casus de z: fhazer (fader/faer), cabeza (alternando cun cabeça), vizín, azéu, corazón, chorizu, taza, mozu, nazarenu, azeiti, porrazu, tortazu, zagal, fhuzicu, cozina, cereza, razón, cozer, lhuzi, dezena, vezis, cazar, rizu, dizir, tizón, zorra, vozi, azul, alazena, quinzi, dozi/dolzi, onzi, traduzir, seduzir, conduzir, maximizar, caracterizar, naturaleza, fiereza....

Casus de ç: çapatu, choça, cien, ciegu, açada, mançana, justicia (pero justeza), ñacer, poçu, cebada,...

Notàs:

Casus de z-ç final: se mantién z según la fhorma nos pluralis o la etimología: capaz-capazis, diez-diezis, perdiç-perdicis, alfereç-alférecis, Badajoç-badajocensi,...

Pronuncia: nel casu de la distinción ente ss-s puei dizissi que nun hai mayor provlema na pronuncia, pues yê una distinción entre s sorda (articulada de maneira diversa según la fala) i s sonora como la pertuesa o la catalana. Ensín embargu, nel casu de la distinción c-ç/z, l’articulación yê distinta nel estremeñu (i nos restus de làs demás variedaàs asturlhionesàs) i nel mirandés. Nesti últimu, la distinción fhazsi ente la “s beirão” i una zeta apicoalveolar sonora, mientres qu’el sistema qu'amuestra'l restu de l'asturlhionés comprendi una distinción ente c castellana i una z assemeyhada al soníu duna -d intervocálica, distinción que aún conservàn variàs lhocalidaàs salmantinàs i estremeñàs.

Restus duna z (como d) nel restu del dominiu: esparder, fhader (cuya -d- decai n’avondus casus, l.legandu a pronunciassi faer o inclusu her en zonàs de Salamanca), fhudicu, torrédinu, espelurdiar, ...


Distinción de sonoràs i sordàs j-g-x-h

Pronunciàs possivlis: j-g-x (mir); x-y (ast, lhi); h-y (can, pas, est)

Grafía preferida: la tradicional, con j-g-x

Exemplu. juntar: juntar, xuntar, huntar

Otrus casus: ligeru, garagi, viagi, genti, jugu, juegu, junhir, José,...

Nota: La pronuncia de làs antiguàs sonoràs j-g como làs sordàs x o h vien provavlemente determinada pola articulación de la f- anicial lhatina, que al aspirassi provoca l’assimilación del fonema x a l’aspiración anicial. Desta manera, yê evidenti la relhación ente l’aspiración de la f- anicial (can, pas, est) i la realización de dellus fonemàs relhacionaus (j-g, yh: ver más embaxo)

Escepcionis: ayudar (non el mirandés ajudar), fhuyir (non el mirandésfhujir),... Les escepcionis dansi namái nos casus nos qu'el mirandés paeç dir cula norma pertuesa al tiempu que làs otràs variedaàs siguin una norma diversa.


Consonantis inicialis

lh (palatalización de la l- inicial lhatina)

Pronunciàs possivlis: ll/ts (mir. en general, ast, lhi, eo.or); l (mir. en dellus casus, sen, can, pas, est, lhi rayanu)

Grafía preferida: lh

Exemplu. lhuna: tsuna, lluna, luna

Otrus casus: lhinu, lhobu, lhuzi, lhoñi, lhau, lhechi, lhombu, lhana, lhingua,...

Notàs: Làs fhormes que palatalizàn en tóu casu s’escrivin cun dobli -l: llevar, llanta, apellar, detallar, callar, calli,... Assina como les fhormàs en -iellu, -iella: garrapiellu, escondidiellàs, chuichiellu,... Tamién puen escrivissi llamber, llombu ó llandi ente otres, comunis a asturianu-llionés y a cántabru-estremeñu.


fh (de munchus casus de la F- lhatina, anicial o ñon)

Pronunciàs possivlis: f (ast ou. y ce, lhi, mir); h (ast. or, can, pas, est); x (de fhorma esporádica nel lhionés oriental, en La Ribera, Salamanca, i en Valdeón i Sajambri, Lhión)

Grafía preferida: fh

Eixemplu. fhazer: fazer, hazer/her, xazer

Otrus casus: fhormiga, fhazienda, fhazia/fhaza, fhuerti, fhigu, fholgancia, fhornu, fhogar, afhogar, fhaci, fhorca, fhami, fhierru, fhenu, fhemna/fhemina, fhava, fhilu, fhoci, fhoçal, fhazina, fhuzicu, fhartu, fherradura, fhigal, fhumu, fhíu, fhieder, defhensa/defhesa, bufhu, fhartar, fhanega, fhatu, fhuônti, fhuôi, fhumar, fhondu, fhevreiru, fhueya, fhinar, fhirmar, fhasta, fhoder,...


ñ como palatalización de la -n o -m anicial o ñon

D’escritura voluntaria, altérnànsi unàs i otràs.

Pronunciàs possivlis: ñ-n alternando’n tol dominiu

Exemplu. ñascar: ñascar, mascar

Otrus casus: ñuvi, ñevulosa, cañal, ñenhu, ñacer, ñomi, ñievla, ñudu, ñorda, ñalga, ñariz, ñerviu, ñabu, ñíu, ñidal, ñadar, ñata, ñatura, ñavegar, ñavi, ñecessidá, ñegar, ñegrecer, ñegru, ñiésperu, ñietu, ñevada, ñevera, ñevi, ñovreza, ñon, ñuca, ñuera, ñuevu, ñúmeru, ñuez, ñuvatada,...


s > x,

Dassi na escritura onde l'asturianu-lhionés i el mirandés coincidin: xastri, xeringa,...

Non cuando se dan solo en mirandés: xuôrdu, xabón,... frenta sordu, sabón,...


j-g anicialis

Nàs antiguàs fhormàs conservaàs: gielu, germanu, jeneiru, giernu/ gienru, junhir, genciva,...


la -h énte diptongus

Escrívissi como en castellanu: huessu, huevu, huertu, Huelva,...


Consonantis fhinalis

Dessapaición de la -r fhinal d’infinitivu énte pronomis personalis

Dau de fhorma general nel asturlhionés

Exemplus: fhazelu, rompela, l.lamalus, nomalàs,...


Dessapaición de -r final d’infinitivu énte artículu determináu

Señaláu cun guión, dassi en menor midida que l'anterior, el so usu yê polo tanto más lhivri:

Exemplus: fhaze-lo que quieru; move-làs cosàs, saca-la perra a passeyar,...


Làs fhormàs senabresàs i mirandesàs űa

Na norma escrita mantiensi la n d'entremeyas.

Exemplus: algűa; űos, algűos; űes, algűes


Consonantis interioris

Cayida de la d (sonorización de la T lhatina)

Pronunciàs possivlis: d (mirandés), -/d (Ast), - (est)

Escritura escoyhida pa los participius: -áu, -ada, -aus, -aàs; -íu, -ida, -íus, -íàs; -ou, -oda, -ous, -oàs; -es, -eis (como na norma asturiana)

Exemplus: cansáu, cansada, cansaus, cansaàs; salíu, salida, salíus, salíàs; tou, toda, tous, toàs; cantais, comeis, (i non làs fhormàs mirandesàs cantades, comedes,...),

Notàs: làs fhormàs -dor, -dura, -udu, -doriu, -deiru, -dizu, se conservàn nos escritus pesie a que na mayor parti del dominiu nun se pronunciàn: fherrador, fherradura, afayadizu, lhavadoriu, panadeiru, oreyhudu, ...

La cayida de la -d- nel grupu -dr- i la su sustitución pola vocal -i (d’especial intensidá nel cántabru-estremeñu) represéntassi según l'escritor: cuairu/cuadru, pairi/pai, mairi/mai, lairón, cuaira, puirir,...

Tamién s’escrivi la fhorma naidi, frecuenti en tol dominiu.

Nos casus de perda de la -d nel grupu -i, s’escrivi la fhorma semiculta -dy-, pronunciáu -di-, como’n tol tueru salvu n'Estremeñu, onde se diz -y-, i en mirandés, onde prevaleç la fhorma culta galaicu-pertuesa -i- . Assina, s’escrivirá medyu i non meiu o meyu. Làs fhormàs cultàs son tamién possivlis: radiu frenta rayu, como nel castellán. Assina por exemplu s’escrivirá entremedyu o entemedyu, intermedyu, etc.


Cayida de g (de -K-) i b (de -V-)

Escritura i pronuncia escoyhida según el falanti, pero cun tildi na vocal acentuada.

Exemplus: amíu, barría, ciárru, bióti, cuntíu, pertués, Pertual, áila, noéira, lluéu, fhuéu; nuéu, estiar (STIVARE), buíl (de BOVILE, tamién en castellanu “boíl”)


s>j-x - non se recueyhi na norma escrita

Casus mirandesis (coincidentis cul pertués) como rejistir, quejir, quijo, queijo o cuaiji, -que n’Asturiàs puedin dassi en fhormàs como quixeri, quixu- han escrivissi resistir, quiseri, quisu, quesu o cuasi.

Notes: en dellos casus altérnassi la s- caltenida nàs falàs centralis d’Asturiàs pesie a ser vacilantis nel restu del tueru lhingüísticu: ensuichu, ensami, ensugar, surdir (en castellanu “enjuto”, “enjambre” y “enjugar” i “surgir”), fhormàs que puein escuchassi como enxutu, enxami, enxugar i xurdir nàs fasteràs ocidentalis i enhutu, enhambri i enhugar nàs orientalis.

La x de làs fhormàs cultàs, en posición fhinal o intervocálica

Non suel pronunciassi de la fhorma castellana -cs-, sinón como una -s sorda: essautu, essamin, essaltación,...

Escepcionis: léxicu, taxi, xenofovia,...


Grupus anicialis

l.l (de los grupus lhatinus -KL-, -FL- Y -PL-)

Pronunciàs possivlis: ch (Astlhi.ou, mir, i restus nel est.); ll (ast.ce y or, lhi, can, pas, est general); kl-fl-pl (de maneira esporádica o en grupus cultus)

Grafía preferida: l.l Eixemplu. l.lama: llama, chama, flama

Otrus casus: l.lerar (FLAGRARE), l.lover (PLOVERE), l.lorar (PLORARE), l.lamar (CLAMARE), l.lavi (CLAVE), l.lenar (PLENUS), l.lanu (PLANUS), l.legar (PLICARE), l.laga (PLAGA) ...

Notàs: istus grupus aportarun a la lhingua nàs épocàs posterioris ciertu númeru de palhavràs que huôi camudàn r por l: brancu, praça, craru, cumprir, prásticu,... i que yê buônu usar ente la pressión castellana que non los recueyhi.

Un casu escepcional d’usu desti grupu ‘l.l’ yê’l de piesl.lar/pesl.lar (del lhat. vulg. PESTULUS), ondi s’osserva el mesmu comportamientu (pechar/piechar nel oucidenti i nel estremeñu junta fechar, pieslla/pesllar nel restu de zones onde se da).


Consonantis doblis i dotrus grupus

-yh nos grupus -Cei-, -Gei- y -Lj- lhatinus

Pronunciàs possivlis: ll (mir, san); y (ast, lhi); h (can, pas, est)

Grafía preferida: yh

Exemplu. muyher: muller, muyer, muher

Otrus casus: fhiyhu, trabayhu, ueyhu, abeyha, teyha, vieyhu, coyher

Escepción: fhiyhu/fhíu (suel pronunciassi fillu nel mirandés, pero fíu o h.íu, y non fiyu nin h.ihu nel restu del dominiu)

Esplicación: la dobli possivilidá fonética sólo s'escueyhi nos casus nos que la norma ortográfica vien dun intentu d'algamar una junión ente variedaàs estremaàs. Assina, el bretón utiliza pa la palhavra que defini a la su lhingua la grafía brezhoneg, qu'inclúi al tiempu brezoneg/bresoneg/, brezhoneg/brejoneg/ i brehoneg, i de la mesma fhorma hai munchàs diferenciàs de pronuncia que se refleyhàn continuamente nos escritus, pa defhender los dialeutus bretonis en conjuntu.

-nh nos grupus lhatinus -NN- y -MN-

Pronunciàs possivlis: ñ (mir, ast.ce y or, lhi, can, pas, est); n (ast. ou, eo, xal, bar)

Grafía preferida: nh

Exemplu. anhu: añu, anu

Otrus casus: cabanha, anhu, escanhu, panhu, penha, suônhu, pequenhu,...


-ch nos grupus -CT- y -ULT-

Pronunciàs possivlis: it (Astlhi. ou); ich (Astlhi. ou-ce), ch (restu dominiu Ast.)

Pronuncia preferida: ch (asturiana central)

Exemplu. fhechu: fhechu, fheitu, fheichu

Otrus casus: lhechi, lhechu, pechu, echar, lhuchar, munchu, escuchar, ochavu, dichu, ensuchu (español “enjuto”), cuichiellu,...

Otras: fruta (que puei pronunciassi “fruita” o “fruta”), ochovri (“outovri” u “ochovri”)

Esplicación brevi: Reduzi-los grupus afectaus pola tràsfhormación a -ch- mos paeç la possivilidá más senciella i correuta, pueis la -ch yê presenti na mayor parti del dominiu asturlhionés, mientres que la -t non; la -i puei mantenesi por apaecer tamién nàs fasteràs centralis del dominiu

-ñ nos grupus -N’G-

Exemplus: tañer (TANGERE), tiñir (TINGERE), juñir (UNGERE)


-m y -mbr nos grupus -M’N

Pronunciàs possivlis: m (Ast.ou. i central, lhi., mir.); mbr (mir. en dellus casus, ast.or, can, pas i est)

Grafía preferida: mn

Exemplu. fhamni: f.ami, h.ami, h.ambri Otrus casus: lhumni, alhumnar, semnar, homni, fhemna, ensamni, brimni (“mimbre”), costumni...

Esplicación: esta yêra tamién l'antigua fhorma nos escritus asturlhionesis (i castellanus antiguus de Cantabria) medievalis, polo que puei ser más antigua i vacilanti nun principiu nos dominius cántabrus.


-ss i -str son possivlis nos grupus lhatinus -STR-

Pronunciàs possivlis: ss (Ast ou. y ce); str (Ast. or, can, pas, est)

Grafía preferida: sr

Exemplus: nuesru (del lhat. NOSTRUM); amuesrar (lhat. MONSTRARE); mayesra/maessa (lhat. MAGISTRA).


Semicultismus de -l- en -r-

Recuéyhensi na escritura tamién los semicultismus d’oclusiva i fricativa más -l-, nos que ésta se camuda por -r- nel dominiu ocidental i nel estremeñu. S’escrivirán brancu, pratu, cravu, craru, praça, praya, igresia, prásticu,... a la vegada que blancu, platu, clavu, claru, plaça, praya, iglesia, plásticu,...


los grupus -ct- ; -cc- ; -cd- ; -cn-

Recuéyhensi de la fhorma simplificada.

Pronunciàs possivlis: -ut/-ct/-ht ; -ic/-cc/-c ; -cd/-ud ; -cn/-un/-nn

Grafíàs preferíàs: -ut- , -(i)c- ; -cd- , -cn- (cultas)

Exemplus: ación, redación, coción, coleción, dicionariu, etc. aceutar, compautu, essautu, práuticu, etc. anécdota, técnica, etc.


los grupus -bj-, -dj-

Nun se mantienin na escritura según los casus por nun ser pronunciaus en ciertàs ocasionis:

ojetu, sujetu, ojetivu, sujetivu, ojeción, sujuntivu, ajetivu, ajuntar, ajudicar,...


el grupu -sc- lhatinu

Puei escrivissi de manera diversa cuando haiga conflictu de pronunciàs:

Exemplu: pexi (Astlhi ou. y ce.) i peci (est, can)

Nota: en truxi, dexar, baxu,... làs fhormàs son coincidentis.


-h- nos empréstimus del castellán -j-

Como roh.u (ruyu en pas.), mah.ada, çanh.a, guah.i, arroh.ar,... que tienin una pronuncia de -h (o jota castellana) en cuasi tol dominiu.