|
|
(Nun s'amuesen 12 revisiones intermedies del mesmu usuariu) |
Llinia 1: |
Llinia 1: |
| {{Propuesta}} | | {{Propuesta}} |
− | La '''Propuesta ortográfica de l'asturlhionés unifhicáu''' trátassi namái dun intentu de normalización ortográfica del diasistema asturlhionés, istu yê, de l'asturianu-lhionés, del mirandés y del cántabru-estremeñu, los tres consideraus normalmente nel contestu internacional ([http://www.ethnologue.com/show_country.asp?name=ES ES], [http://www.ethnologue.com/show_country.asp?name=PT PT]) como lhinguàs (dialeutus) independientis, pertenecientis al subgrupu iberu-romanci asturlhionés. Fhasta huôi sólo l'asturianu i el mirandés fhizun propuestàs ortográfhicàs, dambàs lhimitaàs a los sos ámbitus lhocalis ó regionalis. Enjamás vai almitissi esta grafía unifhicada nàs distintàs comunidais implicaàs, pero puei que s'alcuentri un modu de colhavorar a partir della. | + | La '''Propuesta ortográfica de l'asturlhionés unifhicáu''' trátassi namái dun intentu de normalización ortográfica del diasistema asturlhionés, istu yê, de l'asturlhionés ucidental (asturianu-lhionés i mirandés) i de l'asturlhionés oriental (cántabru-estremeñu), los tres consideraus normalmenti nel contestu internacional ([http://www.ethnologue.com/show_country.asp?name=ES ES], [http://www.ethnologue.com/show_country.asp?name=PT PT]) como lhinguàs (dialeutus) independientis, pertenecientis al sugrupu iberu-romanci asturlhionés. |
| | | |
− | La segunda versión (2006) buscó reduzir l'impactu que sobre la [http://www.iventia.com/destacaus/descargues/propuosta.pdf primer versión] (2004) tuvu la inclusión de rasgus lingüístivus i ortográficus mirandesis i lheonesis occidentalis i cántabru-estremeñus.
| + | H.asta güei solo l'asturianu i el mirandés fhizun propuestàs ortográfhicàs, dambàs lhimitaàs a los sos ámbitus lhocalis ó regionalis. Enjamás van almitissi estàs grafíàs regionalis enàs otràs comunidais implicaàs, pero puei que cun ista ortografía unifhicada s'alcuentri un mou de colhavorar a partir della. |
| | | |
− | La nueva (2009) inclúi meyhoràs relhacionaàs cun esti puntu, pero tamién cun otrus verdaderus provlemàs de normalización pola variedá esistenti, que paeci irreducivli a una fhorma d'escritura concreta. Assina por exemplu "fhazeris" reduz las possivilidais Ast.Oc. faer, Mir. fazer, Ast.Or. h.aer, Can. h.acer, Est. h.azer. | + | La [http://www.iventia.com/destacaus/descargues/propuosta.pdf primer versión] (2004) fhuei un intentu senciellu de juñi-los dialeutus baxo una propuesta equitativa, anque - precisamenti pola equidá que se buscava - non yêra justu cula hestoria i tradición del diasistema provinienti del lhatín. |
| | | |
| + | La [http://www.asturleones.org/cantabru-estremenu/index.php/Propuesta_ortográfica_de_l'asturlheonés_unifhicáu segunda versión] (2006) buscó reduzir l'impautu que sobri la primer versión tuvu la inclusión de rasgus lhingüístivus i ortográficus ucidentalis (mirandesis i lhionesis) i orientalis (cántabru-estremeñus). La simplicidá fhuei l'ojetiu, n'oviando ciertus aspeutus essencialis pa una aceutación común, como làs fhormàs n'-''es'' o -''en''. |
| | | |
− | == Introdución ==
| + | Esta nueva versión (2009) inclúi meyhoràs relhacionaàs cun esti puntu, pero tamién cun otrus verdaderus argayherus de cabeça pa la normalización pola variedá essistenti, que paeç irreduzivli a una fhorma d'escritura concreta. Assina por exemplu "fhechàs" reduz làs possivilis astlhi.oc. ''feitas'', ast.ce.''feiches'' o 'feches', lhi. feichas o fechas, ast.or. ''h.echas'', ''h.eches'', can.,est. ''h.echas'', pas. ''h.echäs'', a una sola possivilidá a la vezi tradicional i unifhicada. |
| | | |
− | La situación lhingüística nel occidenti español (i na región de Tràs-los-Montes, en Pertual) yê
| + | Dotrus cambeus sinificativus son por exemplu los grupus lhatinus -mn-, que se mantienin cula su escritura antigua, assina como la dessapaición de la fhorma -ith- o -ich-, o la distinción -e- -i- a fhinal de palhavra (condo nun ta essigíu pola secuencia final -ie). |
− | hívrida. El vehículu general de comunicación nesta zona yê des de fhaz sieglus la lhingua
| |
− | española (o la pertuesa), nun solo pa la espressión escrita, sinón tamién pa la oral, provocando en
| |
− | tol antigu dominiu asturlhionés una mistura idiomática ensín comparancia cul restu de los
| |
− | antigus dialeutus lhatinus de la Península Ibérica.
| |
| | | |
− | Estàs heterogéneàs falàs asturlhionesàs, pola
| + | [[Category:Ortografía]] |
− | su dispersión, fhurun incapazis nel lhargor de los sieglus d’algamar un modelu únicu
| |
− | normativu na escritura, i nenguna variedá fhuôi capaz fhasta huôi d’imponer un prestigiu i
| |
− | una pujancia indispensavlis pa absorve-làs otràs, provlema agraváu pol ailhamientu social,
| |
− | físicu i políticu de làs falàs desti origin.
| |
− | Dende la Edá Medya fhuôi, dempués del lhatín, el
| |
− | castellanu el que sirvió de vehículu unitariu ente tantàs variedaàs, y dió lhugar a numerosàs palràs en parti influyíàs i en parti emparentaàs culàs variedais vizinàs. Assina, l’asturianu-lhionés occidental asseméyhassi avondo al galaicu-
| |
− | portugués (el mirandés más al pertués) i el cántabru-estremeñu al castellanu.
| |
− | | |
− | Inclusu sobre làs falàs d’Asturiàs - de làs que havitualmente se diz que convivin dos sistemàs
| |
− | lhingüísticus estrañus ente sí pero mui afinis pola pertenencia al mesmu grupu de dialeutus
| |
− | lhatinus (los l.lamaus iberu-oucidentalis) - tamién suel falassi de “variedá lhocal de l’español,
| |
− | válida solo pa relhacionis de curtiu alcanci, ‘pa andar per casa’. Carecin polo tanto los diversus dialeutus de rasgus diferencialis
| |
− | suficientis en cantidá i calidá pa estavlecer cun ellus una modalidá románica totalmente
| |
− | autónoma respeutu de l’español. La mayoría de los falantis ingenuus y non demasiáu cultivaus
| |
− | passa, cun mínimus matizis y ensín nengún esfhuerciu, duna espressión asturiana más o menus
| |
− | castellanizada a otru registru español nel que perduren rasgus asturianus”<span style="font-size:9px;color:gray;">1</span>.
| |
− | | |
− | Énte esta situación,
| |
− | agravada más aún nel restu del dominiu, nun puei concibissi una verdadera normalización
| |
− | lhingüística centrada -como fhasta agora- nos lhímitis alministrativus de làs diversàs
| |
− | Comunidais Autónomàs, anque seyàn los d’Asturiàs, nin munchu menus a un determináu grupu
| |
− | de palràs qu’algamun un determináu prestigiu pola cantidá de falantis, como yê’l casu de
| |
− | l’asturianu central, basi de l’estándar lhiterariu más essitosu enjamás creáu n’asturlhionés.
| |
− | | |
− | En definitiva, si se quier que cuayhi una normalización lhingüística verdaderamente asturlhionesa s’han tener en cuônta tolos fenómenus lhingüísticus generalis
| |
− | conocíus, que huôi ya lo son avondo, i, polo que se sabi, en nengún casu homogéneus. Isto
| |
− | nun va implicar que l’asturianu (i más concretamente la norma afhitada pola A.Ll.A) nun
| |
− | vaiga poder usassi nos escritus esclusivamente asturianus (na poesía, na toponimia, na radiu asturiana), sinón
| |
− | que supón una normalización pénte una situación de división incomprensivli, de xeitu que tol
| |
− | dominiu pueda comunicassi medyanti la lhingua (ojetivu principal de la mesma), manteniendo
| |
− | los rasgus propius de ca dialeutu, pero conociendo nel camín los rasgus de làs demás variedais,
| |
− | riqueza educativa impossivli cul actual sistema d’atención namái a los lhímitis alministrativus (i al castellanu normativu) na
| |
− | ensenhancia, en vezi d’a los lhingüísticus.
| |
− | | |
− | El modelu a seguir qu’equí pretendemus nun yê como’l de nenguna otra lhingua ibérica. La
| |
− | situación del galaicu-portugués i del catalán yê de reconocencia histórica - dambus cun creación
| |
− | lhiteraria enantes de l’usu general del castellanu nos respeutivus territorius, el pertués amás cun
| |
− | un Estáu que respalda la su lhingua - i de pujancia i resistencia énte
| |
− | l’empuji de la norma común española nel passáu. Dotramiente, la de fala aragonesa yê una
| |
− | comunidá huôi mui lhimitada, siendo’l provlema al que s’enfrenta, más que la normalización
| |
− | dun idioma, el de lhograr l’atención del restu de la su comunidá alministrativa pola defhensa
| |
− | duna variedá lhingüística histórica.
| |
− | | |
− | L’asturlhionés, pol contrariu, yê una lhingua esparzida pelos
| |
− | más estremaus territorius cun fenómenus fonéticus diversus i sentimientus alcuentraus al
| |
− | respeutivi dunes variedais diferentis (en mayor o menor medida) de l’español y
| |
− | mui distintàs ente sí, pero en cualquier casu cun falantis desseosus d’afhitar una manera de
| |
− | proteger el patrimoniu cultural tan inmensu que supón, ensín sacrificar tampoco la su
| |
− | variedá lhocal o regional.
| |
− | | |
− | L’exemplu de la normalización de l’A.Ll.A. yê la preva del desseu
| |
− | tan intensu que fhaz de la comunidá alministrativa más variada no lhingüístico del territoriu
| |
− | asturlhionés, Asturiàs, la única que sigui una norma, aun siendo ésta duna variedá concreta - i
| |
− | non una mistura ente variàs, como aconseyhàn làs múltiplis diferenciàs. Làs ‘lhingüàs’
| |
− | afhitaàs fhasta’l momentu (‘asturianu’, ‘cantabriegu’, ‘llionés’, ‘mirandés’, ‘estremeñu’,...) nun
| |
− | son talàs, sinón espressionis dun mesmu dialeutu históricu lhatinu más o menus castellanizáu (ó portuguesizáu),
| |
− | dividíu i escondíu nel olvíu rural i domésticu, i agora eleváu a l’ámbitu políticu cun mayor o
| |
− | menor fortuna.
| |
− | | |
− | Nenguna variedá por sí sola tien nin tendrá nunca entidá suficienti pa ser
| |
− | considerada lhingua, haiga o non “oficialidá” -nel grau que seya- nàs distintàs alministracionis.
| |
− | Nun yê sinón en juñendo los retaçus históricus que s’ha lhogra-la verdadera lhingua que
| |
− | s’escuendi tres duna fachada de “dialeutus castellanus”. La situación del gallegu (que yê
| |
− | provavlemente ún de los factoris políticus causantis de la confusión na Península ente territoriu
| |
− | alministrativu - territoriu lhingüísticu) yê especial, pola dificultá d’afhitar una norma común
| |
− | cul portugués agora qu’ésti yê consideráu la lhingua estándar. Tous puedin ver que dambus nun son sinón
| |
− | variedais duna mesma lhingua, pero la realidá política impón una solución que nun yê viavli pa
| |
− | làs otràs variedais peninsularis (como’l ‘valencianu’, el ‘balear’ o el ‘mirandés’ por poner
| |
− | dellos eixemplus).
| |
− | | |
− | L’asturlheonés yê ensín dulda la lhingua peninsular cun mayoris perspectivàs de dessarrollu
| |
− | pa fhazia’l fhuturu, cun una comunidá de falantis activus i passivus possivli de más de 3,5
| |
− | millonis (ensín conta-los emigraus, avondo numerosus de làs regionis asturlhionesàs) cula
| |
− | suma de làs regionis o aún se fala. Los falantis activus provavlemente ñon puedàn
| |
− | contassi en munchu más de 600.000, siendo alredor medyu millón d’Asturies, diez mil de
| |
− | Miranda i el restu de los vieyhus de la Cantabria i la Palencia montañesàs, Lhión, Zamora,
| |
− | Salamanca i Cáceris, provinciàs onde sólo la población de cierta edá lu palra cun habitualidá, y
| |
− | en toàs partis más o menus misturáu cul castellanu o el galaicu-pertués), cun una actitú
| |
− | moderna de cierta comprensión i aceptación social i en menor medida institucional del fhechu
| |
− | lhingüísticu diferenciáu i dessapartáu del campu políticu tantu n’Asturiàs como en Pertual -
| |
− | pesie a la falta d’apueyu a la oficialidá, isso yê otru provlema-, amás duna situación económica
| |
− | favoravli a una implantación de l’asturlhionés nos medius de comunicación de massàs.
| |
− | | |
− | El
| |
− | bilhingüísmu yê huôi por fin entendíu pola mayoría de personàs cultàs como un factor
| |
− | enriquecedor i conservador del patrimoniu cultural propiu, amás duna fhorma bien simpli de
| |
− | comprende-làs otràs variedais lhingüísticàs cercanàs, cula facilidá que isso lleva segu pal
| |
− | deprendizagi d’otràs lhinguàs, non sólo d’origin lhatinu, sinón indoeuropéu en general.
| |
− | | |
− | == Referenciàs ==
| |
− | | |
− | #''Las Hablas Asturianas'', por Josefina Martínez Álvarez. <u>Manual de Dialectología Hispánica</u>, Manuel Alvar. Ariel
| |
H.asta güei solo l'asturianu i el mirandés fhizun propuestàs ortográfhicàs, dambàs lhimitaàs a los sos ámbitus lhocalis ó regionalis. Enjamás van almitissi estàs grafíàs regionalis enàs otràs comunidais implicaàs, pero puei que cun ista ortografía unifhicada s'alcuentri un mou de colhavorar a partir della.
Esta nueva versión (2009) inclúi meyhoràs relhacionaàs cun esti puntu, pero tamién cun otrus verdaderus argayherus de cabeça pa la normalización pola variedá essistenti, que paeç irreduzivli a una fhorma d'escritura concreta. Assina por exemplu "fhechàs" reduz làs possivilis astlhi.oc. feitas, ast.ce.feiches o 'feches', lhi. feichas o fechas, ast.or. h.echas, h.eches, can.,est. h.echas, pas. h.echäs, a una sola possivilidá a la vezi tradicional i unifhicada.
Dotrus cambeus sinificativus son por exemplu los grupus lhatinus -mn-, que se mantienin cula su escritura antigua, assina como la dessapaición de la fhorma -ith- o -ich-, o la distinción -e- -i- a fhinal de palhavra (condo nun ta essigíu pola secuencia final -ie).